Paper. 2016
Col·lecció particular.

Ícar (Ιχαρος), fill de Dèdal i d’una esclava de Minos anomenada Nàucrate.
Quan Dèdal va haver ensenyat a Ariadna com Teseu podria trobar el seu camí de sortida del laberint i després d’haver donat mort al Minotaure, Minos, irritat, va tancar a Dèdal i al seu fill al laberint. Però Dèdal, a qui mai faltaven recursos, va fabricar per a Ícar i per a si mateix unes ales, fixant-les amb cera a les seves espatlles i a les del seu fill, amb la qual cosa tots dos van emprendre el vol per sortir del laberint. Abans de marxar, Dèdal havia recomanat a Ícar que no remuntés amb excés ni volés massa baix. Però Ícar, ple d’orgull i fascinat pel vol, no va atendre els consells del seu pare: es va enlairar molt amunt i es va acostar tant al sol que la cera de les ales es va fondre, fent que Ícar es precipités al mar, que a partir de llavors, es conegué com el mar d’Icària.

Diccionari de mitologia grega i romana (Pierre Grimal)