Tancant el cercle: Diàlegs amb el mite

Les darreres imatges de l’exposició #dialegsambelmite són amb els meus pares, la Mayte i en Toni, i amb la Raimonda Coll, coordinadora d’exposicions del AMdA.
I amb ells tanquem el cercle que varem iniciar el passat 2 de desembre al local dels Amics del Museu d’Art de Girona.
Una experiència màgica i, sobretot, un record molt especial que romandrà per sempre en la memòria, perquè la primera exposició mai s’oblida.

Mircea Eliade va escriure que els mites descriuen les diverses irrupcions del sagrat en el món i és aquesta irrupció del sagrat la que fa que el món sigui tal com és avui.

Moltes gràcies a tots i ens veiem a la propera exposició!

L’olivera

L’olivera es considera un dels arbres que ha tingut una simbologia més destacada a la zona del Mediterrani durant l’antiguitat, essent un dels arbres mítics grecs més importants i venerats juntament amb el roure.

L’origen de l’olivera a la ciutat d’Atenes s’explica a través del mite de la disputa entre Posidó i Atena per la sobirania de l’Àtica. Posidó, déu dels mars i germà de Zeus, va reclamar la zona de l’Àtica clavant el seu trident sobre l’Acròpolis atenesa, d’on va començar a brollar aigua salada; Atena, per la seva part, va fer néixer una olivera. El tribunal format per divinitats de l’Olimp va posicionar-se al costat de la deessa, ja que consideraven que era la que havia atorgat el millor regal a la ciutat: la primera olivera. Des d’aquest moment, la ciutat va adoptar el nom d’Atenes i, durant segles, l’olivera fou venerada a l’Acròpolis com a símbol de victòria.

Com a símbol sagrat, també servia com ofrena dels mortals cap als déus. Així es demostra en alguns relats protagonitzats per personatges mítics com Teseu o Orestes.

També era present a les celebracions religioses tradicionals com la festa de les Panatenees, o Jocs Panatenaics, celebrats en honor a Atena, on tenien lloc curses de cavalls, exhibicions gimnàstiques i espectacles musicals i literaris i en els quals es premiava als vencedors de les competicions amb àmfores que contenien oli d’oliva. O els jocs esportius celebrats a la ciutat d’Olímpia, en els que no només es celebraven proves físiques sinó també de literatura i oratòria, i on el premi era una corona trenada feta de branques d’olivera que reconeixia a l’atleta com a un veritable heroi.

Moments de la inauguració

“En el cas de les obres d’art, com es medeix això de la qualitat? D’una manera que potser és molt difícil d’explicar però molt fàcil de notar; quant nosaltres ens posem davant de les obres de la Patrícia, notem alguna cosa, hi ha una vibració. Per tant, està passant alguna cosa. Aquí ho teniu.” (Pere Parramon)

“Tota una sèrie de divinitats que ens parlen del motor que portem a dins, de la creació, de la destrucció, de la superació, que és el que la Patrícia li mou per fer totes aquestes coses. Tota aquesta destrució, tota aquesta superació, és per alguna cosa, és per anar una mica més enllà per desvetllar tota aquesta realitat que de vegades no entenem però que, de tant en tant, els déus es manifesten i ens expliquen coses; es revelen i ens marquen un camí per superar les nostres realitats, que poden estar fetes de bocinets de paper, de trossets de cartró, que de vegades no ens semblen prou importants, però que al final és la matèria de la qual estan fets els déus, les divinitats i, fins i tot, nosaltres mateixos.”  (Toni Arco)

Extrets dels parlaments de Pere Parramon i Toni Arco per la presentació de l’exposició “Diàlegs amb el mite”.

Desvetllant mites

Bon dia!

Ja ha arribat el dia tant esperat, el de la inauguració de l’exposició “Diàlegs amb el mite”.

Per a totes aquelles i aquells que no podreu acompanyar-nos en aquest dia tan especial, o bé per als que tingueu curiositat, us avanço el contingut media de l’exposició, que consta d’un vídeo de presentació a la temàtica de l’exposició, els mites y la mitología, (vídeo produït per Joan Campa i Enric C. Rigau -Coco-) i un document pdf en el que podreu veure totes les obres exposades acompanyades de l’explicació del seu mite.

Full de sala
Vídeo “Diàlegs amb el mite”

Espero que us agradi!
_____________________

¡Buenos días!

Por fin ha llegado el día tan esperado, el de la inauguración de la exposición “Diálogos con el mito”.

Para todos y todas aquellas que no podáis estar hoy con nosotros en este día tan especial, o bien para los y las curiosas, os avanzo el contenido media que complementa la exposición. Se trata de un video de presentación a la temática de la exposición, los mitos y la mitología, (producido por Joan Campa y Enric C. Rigau -Coco-), y de un documento pdf con todas las obras expuestas y el mito al que corresponden.

Dossier de l’exposició
Vídeo “Diàlegs amb el mite”

¡Espero que lo disfrutéis!

Propera exposició: “Diàlegs amb el mite”

Sembla que va ser ahir, a principis del mes d’abril, quan començaven tots els preparatius per poder idear una exposició per a finals d’any. Quina il.lusió! Pensar un tema, una proposta, unes obres i tot el material que les acompanyaria.
I mira per on, ja han passat tots aquests mesos en que les idees han anat fluint i han anat agafant forma; aquests mesos en que la idea ha esdevingut realitat gràcies també a totes aquelles persones que m’han ajudat a completar aquest primer pas cap a la fita tan esperada.

Així que vull compartir la inmensa il.lusió i emoció que m’acompanyen en aquest darrers dies previs a la inauguració del que serà la meva primera exposició el divendres 2 de desembre, a les 19h, a l’Espai dels Amics del Museu d’Art de Girona (C/ Ciutadans, 18).

ULISSES (Odysseus)

Paper. 2016

Ulisses, en grec Odysseus, fill de Laertes i Anticlea, es va casar amb Penélope i va heretar el tro d’Ítaca. Protagonista de l’Odissea homèrica, és el més cèlebre dels herois antics.

A la Ilíada va prendre part a la guerra de Troia conduint un contingent de dotze naus per lluitar amb l’exèrcit dels pobles grecs pel rescat d’Helena, esposa de Menelau. També se li atribueix la primera idea de la construcció del cavall de fusta, a l’interior del qual es va amagar amb els altres guerrers i que va fer caure la inexpugnable ciutat de Troia.

Però el mite pel qual Ulisses és més conegut són les aventures del seu retorn a Ítaca després de la guerra de Troia. D’aquest viatge, que constitueix l’Odissea, destaquen els passatges en què Ulisses arriba a l’illa dels Lotòfags després d’haver estat desviat de la seva ruta pel fort vent del nord; salvant a la seva tripulació del cíclop Polifem, a qui va deixar cec; el seu pas per l’illa d’Eòlia, on Èol li regala l’odre dels Vents per facilitar-li la tornada a Ítaca; el seu pas per l’illa D’Eea, morada de la bruixa Circe, o per l’illa de les sirenes. Un cop arribat a Ítaca, i ajudat pels seu fill Telèmac, va haver d’enfrontar-se al pretendents que intentaven casar-se amb Penélope.

Diccionario de mitología griega y romana (Pierre Grimal)