Propera exposició: “Diàlegs amb el mite”

Sembla que va ser ahir, a principis del mes d’abril, quan començaven tots els preparatius per poder idear una exposició per a finals d’any. Quina il.lusió! Pensar un tema, una proposta, unes obres i tot el material que les acompanyaria.
I mira per on, ja han passat tots aquests mesos en que les idees han anat fluint i han anat agafant forma; aquests mesos en que la idea ha esdevingut realitat gràcies també a totes aquelles persones que m’han ajudat a completar aquest primer pas cap a la fita tan esperada.

Així que vull compartir la inmensa il.lusió i emoció que m’acompanyen en aquest darrers dies previs a la inauguració del que serà la meva primera exposició el divendres 2 de desembre, a les 19h, a l’Espai dels Amics del Museu d’Art de Girona (C/ Ciutadans, 18).

ULISSES (Odysseus)

Paper. 2016

Ulisses, en grec Odysseus, fill de Laertes i Anticlea, es va casar amb Penélope i va heretar el tro d’Ítaca. Protagonista de l’Odissea homèrica, és el més cèlebre dels herois antics.

A la Ilíada va prendre part a la guerra de Troia conduint un contingent de dotze naus per lluitar amb l’exèrcit dels pobles grecs pel rescat d’Helena, esposa de Menelau. També se li atribueix la primera idea de la construcció del cavall de fusta, a l’interior del qual es va amagar amb els altres guerrers i que va fer caure la inexpugnable ciutat de Troia.

Però el mite pel qual Ulisses és més conegut són les aventures del seu retorn a Ítaca després de la guerra de Troia. D’aquest viatge, que constitueix l’Odissea, destaquen els passatges en què Ulisses arriba a l’illa dels Lotòfags després d’haver estat desviat de la seva ruta pel fort vent del nord; salvant a la seva tripulació del cíclop Polifem, a qui va deixar cec; el seu pas per l’illa d’Eòlia, on Èol li regala l’odre dels Vents per facilitar-li la tornada a Ítaca; el seu pas per l’illa D’Eea, morada de la bruixa Circe, o per l’illa de les sirenes. Un cop arribat a Ítaca, i ajudat pels seu fill Telèmac, va haver d’enfrontar-se al pretendents que intentaven casar-se amb Penélope.

Diccionario de mitología griega y romana (Pierre Grimal)

GLAUX (Atena – Athina)

Paper. 2016

L’epopeia sol donar a alguns déus epítets que caracteritzen la seva essència i la seva impressió aparents. D’aquesta manera, el mussol (glaux en grec) es considerava l’au d’Atena i una manifestació de la seva presència; i el que més impressiona del mussol és, justament, l’ull lluminós. Quan a Atena se li associa un animal anomenat glaux pel seu gran ull agut i lluent, tal como ella mateixa (Glaucopis, «la dels ulls clars»), no hi ha dubte que per la seva mirada singular el seu esperit es trobava en aquell ull.
Atena era filla de Zeus i de Metis i, segons la mitologia, va néixer del cap del seu pare completament armada, amb la llança i l’ègida, després de que el déu Hefest li obrís el cap amb un cop de destral. A més de ser la deessa de la guerra, també era la protectora de les arts, la literatura i la filosofia. També se l’associa a l’olivera per la seva disputa amb Posidó per la sobirania de l’Àtica. A la “Ilíada” participa en la lluita al costat dels aqueus, donant suport a Aquil·les a Troia, o ajudant a Ulisses a tornar a Ítaca.
Durant segles s’ha atribuït de manera errònia el nom d’òliba (lechuza) d’Atena, donat que en realitat es tracta de l’Athene noctua, nom científic del mussol comú.Walter F. Otto escriu al seu llibre ‘Los dioses de Grecia’ (1987): «No podríamos comprender a Atenea, como a todas las deidades genuinas, desde una sola actividad, singularmente visible. Su mente vigorosa, que hace de ella el genio de la victoria, tiene una amplitud que no se limita a los horizontes de un campo de batalla. Sólo la «inteligencia de los ojos claros», que percibe en cada momento lo decisivo y lo realiza adecuadamente, llena por entero el ideal con la grandeza multiforme de su viva actividad.
(…) Cuando imaginamos el ser de la diosa -espíritu del vivo despertar que comprende rígidamente la exigencia del momento, que siempre encuentra consejo con claridad nunca turbada y enfrenta las tareas más difíciles con la presteza más rápida- , ¿se puede idear un señal y símbolo mejor para este ser que la clara y reluciente mirada del ojo?»

“Diàlegs amb el mite”

Amigues i amics, estic molt contenta d’anunciar-vos que a finals d’any faré la meva primera exposició a Girona.
La cita serà el proper divendres 2 de desembre, a les 19h., a l’espai de l’Associació dels Amics del Museu d’Art de Girona (Ciutadans, 18).

Sota el títol “Diàlegs amb el mite” presentaré una selecció de les meves escultures, realitzades en paper i cartró, inspirades en alguns personatges fantàstics i éssers sobrenaturals que conformen el panteó mitològic dels diferents continents. Uns volums imaginaris que neixen de l’entusiasme de la creació artística, i que representen allò que ha començat a ser, que s’ha revelat, igual que el mite.

Al següent enllaç podeu consultar la programació d’activitats del Museu d’Art de Girona i dels Amics del Museu d’Art previstes per als mesos de setembre-desembre.
https://issuu.com/museuartgirona/docs/ag_mda_16_imp_p?e=0

No cal dir que, esteu tots convidats!

__________

Amigos y amigas, estoy muy contenta de anunciaros mi primera exposición en Girona para finales de este año.

La cita será el próximo viernes 2 de diciembre, a las 19h., en el espai de l’Associació dels Amics del Museu d’Art de Girona (Ciutadans, 18).

Bajo el título “Diálogos con el mito” presentaré una selección de mis esculturas realizadas en papel y cartón, inspiradas en algunos personajes fantásticos y seres sobrenaturales que conforman el panteón mitológico de los distintos continentes. Unos volúmenes imaginarios que nacen del entusiasmo de la creación artística, y que representan lo que ha empezado a ser, aquello que se ha revelado, igual que el mito.

En el siguiente enlace podéis consultar la programación de las actividades del Museu d’Art de Girona y de los Amics del Museu d’Art previstas para los meses de septiembre-diciembre.
https://issuu.com/museuartgirona/docs/ag_mda_16_imp_p?e=0

No hace falta decir que, ¡estáis todos invitados!

BÒREAS

Paper. 2016

Segons la mitologia grega, Bòreas (Βορέας) fill d’Eos (l’Aurora) i d’Astreu, és la personificació del vent del nord. Vivia a Tràcia, que a Grècia és la regió més freda, i era considerat el vent més violent i impetuós de tots.
Forma part dels Anemoi, els Déus dels Vents, que marquen les quatre direccions i representen les estacions de l’any: Bòreas, Zèfir, Noto i Euro. De tots ells, Bòreas és el més conegut i el que més representacions té en l’art i en la literatura. Els Anemoi eren representats sovint amb la forma de cavall, d’home o de déus alats.
Homer va donar una explicació poètica a l’origen dels vents a l’Odissea. Havent arribat Ulisses i els seus mariners a l’illa d’Eòlia, el seu amo i senyor Èol els afalagà amb honors i diversos dies de celebracions, i va decidir regalar a Ulisses un present que li facilités el retorn al costat de Penèlope. Es tractava de l’odre dels Vents, que contenia tots els vents excepte el que l’havia de portar a Ítaca. Eol va advertí a Ulisses que no l’obrís, però durant el trajecte els mariners varen obrir l’odre pensant que contenia vi o altres tresors, i els vents varen escapar-se desencadenant una tempesta ferotge que va portar les naus, novament, cap a les costes d’Eòlia.

Bòreas raptà a Oritia, filla d’Erecteu, rei d’Atenes, amb la qual tingué dos fills (Càlais i Zetes), els anomenats Borèades, i dues filles (Cleòpatra i Quíone). També es transformà en cavall, engendrant dotze poltres que podien córrer sobre un camp de blat sense tocar les espigues, i que quan galopaven sobre la superfície del mar, no l’encrespaven.

Sobre els vents, Hans Biedermann escriu al seu ‘Diccionario de símbolos’: «Simbológicamente, los vientos no son meros movimientos de aire, sino manifestaciones sobrenaturales que representan las intenciones de los dioses. Por un lado se tiene en cuenta el carácter imprevisible del viento, y por otro su acción perceptible a pesar de su invisibilidad. En regiones en las que aparecen vientos con una dirección determinada (bora, siroco), la personificación es fácil de imaginar; así, por ejemplo, en la antigua Grecia, el rudo viento del norte, Bóreas, rapta a la princesa ateniense Oritia y se la lleva a su patria; en Tracia, Céfiro, el suave viento del oeste, lleva a la joven Psique a Eros, el dios del amor. Menos importancia de les daba al viento del sur (Notos) y al viento del este (Euros). Generalmente se les representaba alados.
(…) En general, el viento representa el efecto, reconocible por sus consecuencias, pero “invisible”, del aliento de la Divinidad.»

BABA IAGÀ

Paper. 2016
Col·lecció particular.

En aquest personatge es reuneixen molts dels temes dominants de la mitologia russa: cavalca sobre el vent, proporciona un vincle entre el món dels humans i dels esperits, està relacionada amb la mort, pot ser mare de dracs i fins i tot substitueix a la ved’ma en alguns contes.
Una de les seves característiques principals és que sempre és vella, amb el cabell gris i aspecte repulsiu. Pot tenir les dents de ferro, i com els animals té l’olfacte molt desenvolupat, la qual cosa li permet detectar qualsevol presencia propera a ella. El seu mitjà de transport és molt personal. Viatja a gran velocitat volant en un morter, remant amb una mà de morter i esborrant el seu rastre amb una escombra. La seva arribada és anunciada per un vent de tempesta.
En la major part de contes s’enfronta als humans, convertint-se en una rival venjativa i cruel si algú envaeix el seu territori, o la seva morada, sense el seu permís. També se la coneix com una ogressa devoradora de nens, que captura a les seves preses quan són més vulnerables. Tot i aquests aspectes aterradors i negatius, molts contes rebel·len un costat positiu del personatge: ajudar a l’heroi a resoldre un problema, evitar un perill o ajudant-lo a trobar un objecte o a la persona perduda, ja sigui l’amant o la germana.

El pasado legendario: Mitos rusos. Elizabeth Warner. 2005
La bruixeria és un tema desconegut o mal conegut, ignorat però no oblidat. I es comprèn que així sigui. Per la clandestinitat en la què s’ha mogut, per la persecució a què ha estat sotmesa i per la por, i alhora l’atracció, que ha provocat.
La bruixeria és un fenomen marcat per les circumstàncies històriques, socials i culturals en què s’ha donat. Amb el temps, les fronteres de la realitat de la bruixeria han anat canviant. Però… ha canviat la realitat o allò que hom té per real en el món de les bruixes? Perquè tot es va trastocar quan Tomàs d’Aquino va establir que «la fe catòlica vol que els dimonis siguin una realitat que pot danyar a través de les seves actuacions».
Però què és la bruixeria? Màgia, ciència o religió?

Les bruixes es pentinen: Mitologia i realitat de la bruixeria catalana (Joan Soler i Amigó; Roser Pubill i Porta)