Girona Temps de flors

Mites i flors” és el nom de la instal·lació que, amb motiu de la 63a edició de Temps de Flors i en col·laboració amb els Amics del Museu d’Art de Girona, he muntat al pati de la Casa Solterra de Girona (Ciutadans, 18).
Com el seu nom indica, la instal·lació mostra aquelles plantes i flors que tenen un protagonisme destacat en la mitologia, com l’olivera, la rosa, l’orquídia i el lliri blanc, amb una decoració inspirada en la Grècia clàssica en què les columnes i, sobretot el color blau del mar mediterrani fan d’aparador ideal per aquests mites.

Collage WP

L’OLIVERA
L’origen de l’olivera a la ciutat d’Atenes s’explica a través del mite de la disputa entre Posidó i Atena per la sobirania de l’Àtica. Posidó, déu dels mars, va reclamar la zona de l’Àtica clavant el seu trident sobre l’Acròpolis atenesa, d’on va començar a brollar aigua salada; Atena, per la seva part, va fer néixer una olivera. El tribunal format per divinitats de l’Olimp va posicionar-se al costat de la deessa, ja que consideraven que era la que havia atorgat el millor regal a la ciutat: la primera olivera. Des d’aquest moment, la ciutat va adoptar el nom d’Atenes i, durant segles, l’olivera va ser venerada a l’Acròpolis com a símbol de victòria.

LA ROSA
La rosa és una flor nascuda d’una gota de sang. El mite grec ens parla del color blanc d’aquesta flor i que va ser la sang de la deessa Afrodita en punxar-se amb una espina la que li va donar color. Però una variant del mite ens parla també d’Adonis, que ferit per un senglar enviat per Artemisa va tenyir amb la seva sang la rosa.

L’ORQUÍDIA
Segons la tradició grega, Orchis, fill d’un sàtir i una nimfa, es va convertir en una flor després de la seva mort. Durant les festivitats en honor al déu Dionís (Bacus), Orchis va beure massa i va cometre el pecat de fer l’amor amb una de les sacerdotesses, el que va provocar la ira dels assistents. Els seus pares, afligits, van demanar als déus que el tornessin a la vida i aquests varen acordar transformar-lo en una orquídia.

EL LLIRI BLANC
Quan Hera, esposa de Zeus, alimentava Hèracles a contracor, una gota de llet del pit va formar un lliri de color blanc en caure a terra. Afrodita va sentir enveja davant la puresa d’aquella blancor i amb el desig de censurar la flor va fer posar un pistil enorme per trencar la seva bellesa.

LA MÀSCARA

Paper. 2017

En el mundo primitivo, donde hay que buscar la mayor parte de las claves de la mitología, los dioses y los demonios no se conciben a la manera de las realidades inflexibles, inalterables y positivas. Un dios puede estar simultáneamente en dos o más lugares, como una melodía o como la forma de una máscara tradicional. Y dondequiera que se presente, el impacto de su presencia es el mismo, no queda reducido por su multiplicación. Además, en un festival primitivo la máscara es reverenciada y experimentada como una auténtica aparición del ser mítico que representa, aunque todo el mundo sepa que un hombre hizo la máscara y que un hombre la lleva puesta. Y el que la lleva puesta es identificado con el dios mientras dura el ritual, del que la máscara es una parte. No representa simplemente al dios, él es el dios. 


Joseph Campbell. La máscara de dios. Mitología primitiva.

ULISSES (Odysseus)

Paper. 2016

Ulisses, en grec Odysseus, fill de Laertes i Anticlea, es va casar amb Penélope i va heretar el tro d’Ítaca. Protagonista de l’Odissea homèrica, és el més cèlebre dels herois antics.

A la Ilíada va prendre part a la guerra de Troia conduint un contingent de dotze naus per lluitar amb l’exèrcit dels pobles grecs pel rescat d’Helena, esposa de Menelau. També se li atribueix la primera idea de la construcció del cavall de fusta, a l’interior del qual es va amagar amb els altres guerrers i que va fer caure la inexpugnable ciutat de Troia.

Però el mite pel qual Ulisses és més conegut són les aventures del seu retorn a Ítaca després de la guerra de Troia. D’aquest viatge, que constitueix l’Odissea, destaquen els passatges en què Ulisses arriba a l’illa dels Lotòfags després d’haver estat desviat de la seva ruta pel fort vent del nord; salvant a la seva tripulació del cíclop Polifem, a qui va deixar cec; el seu pas per l’illa d’Eòlia, on Èol li regala l’odre dels Vents per facilitar-li la tornada a Ítaca; el seu pas per l’illa D’Eea, morada de la bruixa Circe, o per l’illa de les sirenes. Un cop arribat a Ítaca, i ajudat pels seu fill Telèmac, va haver d’enfrontar-se al pretendents que intentaven casar-se amb Penélope.

Diccionario de mitología griega y romana (Pierre Grimal)