Presentació “La llengua dels ocells”

El passat dilluns 12 de juliol vaig tenir el plaer de presentar “La llengua dels ocells”, segona novel·la de l’escriptor Pere Parramon, als jardins de la Biblioteca Mercè Rodoreda de Platja D’Aro.

Envoltats de natura i, com no podia ser d’una altra manera, d’ocells, varem compartir amb els assistents a la presentació art, música, mitologia i literatura del món escandinau, però també la màgia del llenguatge dels ocells en les diferents cultures i el viatge de l’heroi en l’epopeia germànica.

Així que, admiració i agraïment, cap al bon amic Pere, defineixen molt bé l’emoció que encara avui es troba a flor de pell per haver presentat aquesta extraordinària novel·la.


CLAR DE LLUNA

Clar de lluna
Llenç. 2021

Y la luna como un agujero en el cráneo del mundo
No mires adentro, es una fuerza magnética que te atrae
No mires, no miréis, escuchadme, ¡vais a caer dentro!
Este vértigo bello y etéreo –¡te vas a caer!
Un pozo de mármol la luna
Sombras que se agitan y alas mudas, voces misteriosas, ¿no las oís?

Και το φεγγάρι μια τρύπα στο κρανίο του κόσμου
Μην κοιτάξεις μέσα,
είναι μια δύναμη μαγνητική που σε τραβάει
Μην κοιτάξεις, μην κοιτάχτε,
ακούστε με που σας μιλάω θα πέσετε μέσα.
Τούτος ο ίλιγγος ωραίος, ανάλαφρος θα πέσεις, 
ένα μαρμάρινο πηγάδι το φεγγάρι,
ίσκιοι σαλεύουν και βουβά φτερά, μυστηριακές φωνές, δεν τις ακούτε;

Sonata del claro de luna / Η Σονάτα του Σεληνόφωτος (Yannis Ritsos, 1955)

EL ROSTRE VERDADER

El rostre verdader
Paper, filferro d’alumini i mirall. 2021

El verdadero rostro no se reduce a la fisonomía. Implica el cuerpo, la palabra y el obrar. Es asimismo gesto. No solo cara. Se dice que esta es espejo del alma, de la mente, del espíritu… Es necesario confiar en los espejos. Y desconfiar de ellos. Son tan elocuentes como silenciosos. No ven, Vemos. No miran, miramos nosotros. Entonces, más bien la mirada refleja la energía, el ánimo, el ánima. Se diga de una u otra forma, la cara no se reduce al cuerpo del que forma parte. Por eso no es tan accesible como parece. Ni siquiera la propia para uno mismo.

Puntos suspensivos. (Ángel Gabilondo, 2015)

L’ARMADURA

L’armadura | The Armour
Cuir/Leather. 2020

Protección física del cuerpo, simboliza su defensa espiritual, como ya señala san Pablo. El caballero armado se «aísla» del mundo circundante […]
La armadura, a la vez que una defensa, es una ‘transfiguración’ del cuerpo, una «metalización» ligada al simbolismo de los metales (esplendor, duración, brillo, etc.).

Diccionario de símbolos. Juan Eduardo Cirlot

2016. Primera exposició

El 3 de desembre d’ara fa tres anys inaugurava la meva primera exposició.

Amb el títol “Diàlegs amb el mite” presentava, per primera vegada, una selecció d’escultures fetes de paper i de cartró inspirades en personatges mitòlogics, fent un recorregut des de l’antiga Grècia, l’Índia, Egipte, Rússia i la nostra terra, Catalunya.

L’emoció de la primera vegada que s’exposa és difícil de descriure amb paraules. Com l’emoció i l’agraïment a tots els que em varen acompanyar aquell dia, familiars i amics, que varen ser testimonis de l’inici de la meva etapa artística. L’agraïment especial a en Toni Arco per la magnífica presentació de l’exposició i a en Joan Campa i a l’Enric C. Rigau que varen fer possible el vídeo exposat a la sala.

Ja han passat tres anys, sí, però l’emoció d’aquell dia continua a flor de pell!