“Mites de paper”

Avui diumenge 15 d’abril, Diari de Girona ha dedicat una pàgina del dominical a les meves escultures, amb un text magnífic del crític d’art Alexandre Roa.

Sens dubte, Roa ha copsat i descrit perfectament l’essència dels “volums imaginaris” i, sobretot, la intenció de reivindicar el paper com un material més de l’art de l’escultura.

Podeu llegir l’article en aquest enllaç.

Inauguració ‘Bestiari’

Aquest dijous 8 de febrer va inaugurar-se ‘Bestiari’, una mostra d’onze escultures de paper i de cartró inspirades en el món de la fauna i la seva representació simbòlica en les diferents cultures.
Al següent enllaç es pot consultar la informació relativa de cadascuna de les obres exposades i recollides al full sala.
Gràcies a la família i a tots els amics que varen poder assistir!

L’exposició es podrà visitar fins al divendres 16 de febrer a l’Espai Gatassa de Mataró.

Despedint ‘Óneiros’

Últims dies de l’exposició ‘Óneiros’ on, des del 3 de novembre, es poden trobar una selecció d’escultures en paper inspirades en algunes de les imatges simbòliques que podem veure en els nostres somnis, així com conèixer el seu simbolisme i la seva interpretació seguint les teories psicoanàlitiques de Carl G. Jung.
Fins al divendres 29 de desembre, a les 13h,  Les Bernardes de Salt.

LA IRA (Anger)

Paper. 2017

La ira es una de las cinco o seis emociones universales. La literatura europea comienza con un canto a la ira de Aquiles, en la Ilíada. Es una emoción desencadenada por la aparición de un obstáculo que bloquea el desarrollo de los deseos o de las expectativas. Por ejemplo, la inmovilidad forzada de un niño, o una ofensa en un adulto. Despierta un movimiento contra el responsable del daño. Es, pues, un «movimiento contra». Se convierte en pasión y en vicio cuando es violenta, duradera, aceptada, y al hacer perder el control, pasa con facilidad a la acción. Es una locura breve. En muchas culturas se expresa con las mismas metáforas: la presión sube y hace estallar a quien la sufre. Los filósofos griegos y romanos estuvieron obsesionados con la ira, y son muy numerosos los tratados que le dedicaron. Junto a la locura, se la consideraba la pasión más feroz, intensa y peligrosa.

Pequeño tratado de los grandes vicios (Juan Antonio Marina)

CAVALLER (Knight)

Cartró. 2016

‘Potser la millor imatge del cavaller és una ombra fugaç que els escriptors invoquen i matisen des de les pàgines d’històries, novel·les i llegendes, encara que la brillantor de l’armadura els haja enlluernat a tots. A les armadures es podien reflectir les imatges d’adversaris temibles, dracs i dames expectants, com els pintors del segle XV es van encarregar de demostrar en les representacions de cavallers exemplars. No obstant això, la imatge més efímera i directa la captava l’espill abans que l’art del pintor: sobre la lluna argentada, realitat i ficció, memòria i imaginació, versemblança i engany, intenció i pudor solen entrecreuar-se, com succeeix en l’episodi en què Tirant revela a Carmesina el nom de la seua estimada.’

“L’espill trencat. Les imatges del cavaller: del Tirant al Quixot.” Amadeo Serra Desfilis. Del Tirant al Quixot. La imatge del cavaller (catàleg d’exposició). 2005