SEKHMET

Paper. 2016

Deessa egípcia representada com a dona amb cap de lleona i armada amb fletxes. El seu centre de culte era Menfis, on formava tríada amb Ptah i el seu fill Nefertum.
Encarna la força salvatge així com el vigor temible del sol. El seu nom significa “la Poderosa”, i és programàtic per a aquesta deessa d’aspecte felí que desplega la potència de l’animal en tots els seus atacs. Els vents ardents del desert s’interpretaven com el seu alè. Era particularment temible durant els dies epagòmens en els que enviava als seus emissaris a escampar la mort i la malaltia entre els humans, mite que fa al·lusió en realitat a les miasmes que emanaven de les aigües estancades (causa de les febres) a Egipte. Era capaç de causar la malaltia, però també de guarir-la, així que era la patrona de la medicina i el seus sacerdots estaven especialitzats en l’art de la curació.

Diccionario Espasa de mitología universal

GANESHA

Paper. 2015

Déu hindú representat amb un cap d’elefant, símbol de la sagacitat i deïtat de la bona sort. És fill de Xiva i Pārvatī, i germà de Skanda. Per a alguns hindús aquest déu constitueix l’objecte suprem d’adoració, i a la Ganapati Upanisa se’l considera creador, preservador i destructor de l’univers.
El mite més estès sobre el seu cap d’elefant figura al Brahmavaivarta Purana, en el què s’explica que mentre Xiva estava de viatge, els déus varen concedir a Pārvatī, com a premi per la seva devoció cap a ells, el do d’un fill, que era la pròpia encarnació de Krixna. Però el destí va voler que Sani (el planeta Saturn), condemnat a destruir tot allò que mirés, va sentir el desig de contemplar la bellesa del nadó, de manera que en el moment de girar el rostre cap a ell, el cap de l’infant va quedar separada del seu cos. Els déus, afligits, varen col·locar sobre el coll del nen el cap d’un paquiderm que en aquell moment passava per allà.

Diccionario Espasa de mitología universal. 2000

HERMES

Cartró. 2015

Hermes (Έρμῆς), fill de Zeus i de la plèiade Maia i germà petit d’Atenea. Missatger dels Déus Olímpics, de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, dels lladres, de l’enginy, dels literats i poetes. La iconografia el representa amb sandàlies amb ales, barret i un caduceu, símbol de les funcions d’herald del déus.
A la “Ilíada” d’Homer (Cant XXIV) es parla de la seva funció de mediador. Representat amb aparença de kourós, Hermes guia al rei Príam a través de la frontera del país troià fins al campament aqueu, on es troba la tenda d’Aquil·les. Hermes agafa les regnes del carro de Príam permetent que l’ancià franquegi les portes del campament enemic adormint als sentinelles i, d’aquesta manera, protegint el seu pas. El vell monarca proposa a Aquil·les un rescat pel cos del seu fill Hèctor, mort a mans de l’heroi, per poder-lo portar de retorn a la ciutat de Troia i retre-li els honors funeraris corresponents.

Diccionario de las mitologías y de las religiones de las sociedades tradicionales y del mundo antiguo. Vol. II (Grecia). Yves Bonnefoy. 1997

AQUIL·LES i PATROCLE

Cartró. 2015, 2016
Col·lecció particular.

Aquil·les, heroi tessali, fill de Peleu i de la Nereida Tetis. El retrat homèric el presentava com un jove de gran bellesa. Desconeixedor de la por, la seva passió era la guerra. Segons una llegenda tardana, la seva mare el submergí a les aigües de l’Èstix per fer-lo invulnerable, però un dels talons, per on el tenia agafat, quedà eixut, convertint-se en el seu únic punt feble. Les seves gestes més destacades les portà a terme durant la guerra de Troia, matant a Hèctor, príncep troià, com a venjança de la mort dels seu amic Patrocle, una amistat proverbial ja que, segons s’afirma, el lligam entre els dos era molt estret. Aquil·les va morir quan Paris li disparà una fletxa que, guiada per Apol·lo, se li clavà en el taló i li causà la mort.

Patrocle, heroi, fill de Meneci. Durant la guerra de Troia acompanyà a Aquil·les a tots els seus combats fins que aquest, enutjat amb Agamèmnon es retirà de la lluita. Patrocle li va demanar les seves armes per continuar combatent; Aquil·les els hi deixà, però en l’enfrontament amb Hèctor aquest el va matar. Hi hagué una batalla al voltant del seu cos, fins que els grecs el recuperaren juntament amb les armes, i li dedicaren uns solemne funeral així com uns jocs atlètics en el seu honor.

Diccionari de mitologia grega i romana. Jordi Parramón i Blasco. 1997