L’elecció del paper com a material escultòric sorgeix de l’experiència prèvia amb el cartró i evoluciona cap a un llenguatge formal i un estil figuratiu propis. La seva tècnica creativa es basa en el modelatge de les arrugues del paper, d’on emergeixen formes subtils que es revelen a través del joc de llums i ombres, convidant a una percepció intuïtiva de l’obra.
L’absència de motlles en el procés de creació converteix cada escultura en una peça única. Les obres incorporen bases i suports de materials diversos que, en alguns casos, s’integren plenament en la composició fins a esdevenir part de la mateixa escultura.
L’univers de les religions antigues, especialment la mitologia grega, així com la filosofia i la psicologia, constitueixen les principals fonts d’inspiració de l’artista i esdevenen l’eix conceptual de la seva obra.