El nom ‘Neféli’ (del grec Νεφέλη) significa ‘núvol’.

En la mitologia, designa el núvol màgic modelat per Zeus a imatge d’Hera per burlar els desitjos d’Ixió cap a ella. Unida a aquest, Néfeli va engendrar als centaures, uns éssers meitat home meitat cavall.

En la literatura, Aristòfanes, comediògraf de l’antiga Grècia, converteix els núvols en personatges d’una de les seves obres, titulada originàriament ‘Nephelai’. Són les filles d’Oceà que habiten als cims de l’Olimp, als jardins de l’Oceà, al país de les Hespèrides i a les llunyanes fonts del Nil.

«Veniu, doncs, núvols veneradíssims a mostrar-vos davant d’aquest home; tant si seieu damunt dels cimals sagrats de l’Olimp, curulla de neu, com si en els jardins del pare Oceà intuïu un cor sagrat en honor de les Nimfes.»
Aristòfanes, ‘Els núvols’. Edicions de la Magrana, 1999

A l’exposició Lectures de paper, aquesta obra (Neféli, 2019) correspon al número 5 de la classificació CDU, que inclou la matèria de meteorologia.
La podeu veure a la Biblioteca Julià Cutiller de Llagostera fins al 29 de novembre.