MEDUSA

Medusa. Instal·lació
XI Biennal d’Art Girona 2021

A l’antiga Grècia, el mite de Medusa representava un dels sentiments primigenis de l’ésser humà: la por. El que feia terrible a aquest personatge era la seva capacitat de convertir els homes en pedra, ja que la seva mirada petrificava.
L’escultura està d’esquenes a nosaltres. Per poder contemplar-la i veure es seu rostre és necessari l’artifici que Perseu va utilitzar per vèncer a Medusa, el d’un escut polit com un mirall per neutralitzar la seva mirada perillosa.

XI Biennal d’Art Girona 2021

El passat dimarts 26 d’octubre va tenir lloc la inauguració de l’XI Biennal d’Art de Girona.
Fins al 8 de gener, a la Casa de Cultura, es podrà veure l’obra guanyadora de l’edició d’enguany, a càrrec de Pep Sau, així com les deu obres seleccionades d’artistes com Jordi Armengol, Isabel Banal o Andrés Siri, i entre les quals es troba la meva instal·lació Medusa.

‘La memoria o el arte de dar forma’

Foto de l’autor (P. Parramon)

Amb aquest títol tant suggerent, l’escriptor i crític d’art Pere Parramon publica al Huffingtonpost aquest text en el qual fa referència als 2.500 anys de la Batalla de les Termòpiles, a la commemoració per part del Museu Arqueològic d’Esparta amb l’exposició Η Αρχαία Σπάρτη με σύγχρονη ματιά i a la meva escultura ‘Apol•lo’.

El text es pot llegir al web huffingtonpost.es o directament a l’enllaç https://bit.ly/2Wer3yR

Per mi va ser un gran honor particiar en aquesta exposició, no només pel fet de presentar una escultura inspirada en una de les divinitats principals a l’antiga Esparta, el déu Apol•lo, sinó pel fet de que fos la meva estimada Grècia el país que acollís la meva primera participació internacional com artista.

La ciutat d’Esparta és coneguda sobretot pel seu heroi més il•lustre, Leònides, qui amb un exèrcit de 300 guerrers va enfrontar-se a l’exèrcit persa de Xerxes. Una esdeveniment èpic que va tenir lloc al pas de les Termòpiles i que, 2.500 anys després, continua despertant en el nostre imaginari un sentiment d’admiració.

A banda de contextualitzar històricament l’antiga societat espartana, l’autor també fa referència a la conmemoració d’aquests 2.500 anys per part del Museu Arqueològic d’Esparta amb l’exposició Η Αρχαία Σπάρτη με σύγχρονη ματιά, una mostra pluridisciplinar en què l’art contemporani mirava al passat per interpretar l’antiga societat espartana des d’una mirada actual.

ΑΠΟΛΛΩΝ

Απόλλων (Apol·lo)
Paper. 2019
Col·lecció particular

Apol·lo, un dels dotze déus de la mitologia grega, déu de l’endevinació, del llorer i de la lira, de gran bellesa i harmonia. Com a déu principal de l’antiga Lacònia se li van consagrar les festes més importants d’Esparta, celebrades al santuari d’Apol·lo Amicle (̓Απολλον ̓Αμυκλαίος): la Jacintia (una celebració nacional d’Esparta, que commemorava la mort i el renaixement de Jacint), la Carneia (celebrada en honor a Apol·lo Karneios) i la Gymnopaedia (en la qual potser es commemorava la derrota èpica contra els perses a les Termòpiles).

Exposició ‘Η αρχαία Σπάρτη με σύγχρονη ματιά’

Un honor immens estar a la ciutat d’Esparta amb l’escultura ‘Απόλλων’ (Apol·lo), participant a l’exposició «Η αρχαία Σπάρτη με σύγχρονη ματιά», als jardins del Museu Arqueològic.
Gràcies a la comissària, Evgenia Preva, a Pigi Sakellaropoulou i a Τάμης Βλήτας per la confiança, per l’acompanyament i per fer possible aquest somni!

Exposició a Grècia

El proper 24 d’agost tornaré a la meva estimada Grècia per participar a l’exposició «Η αρχαία Σπάρτη με σύγχρονη ματιά» (“L’antiga Esparta amb una mirada moderna”), al Museu Arqueològic d’Esparta, amb una escultura dedicada al déu grec Apol·lo.

Una exposició que forma part de la programació d’activitats que va començar l’any 2020 amb motiu de la celebració dels 2500 anys de la Batalla de Termòpiles i que enguany la ciutat d’Esparta, bressol de Leònides i els seus 300 guerrers, vol commemorar mirant al passat des de l’art actual.

«Honor a aquells, qui siguin, que llur vida han termenat i en guarden les Termòpiles», va escriure el poeta grec Kavafis. Unes paraules convertides avui en el símbol de les fites que ens proposem a la vida.

CALIGARI

Caligari
Paper. 2019

Fins al 29 de gener a la Llibreria 22 (Carrer de les Hortes, 22, Girona)


Ich muss alles wissen…
ich muss in sein Geheimnis dringen
ich muss Caligari werden…”

«Ho he de saber tot…
he conèixer el seu secret
haig de ser Caligari… «

Robert Wiene. El gabinet del Dr. Caligari

Caligari lee el libro inclinado, entre convulsiones y gestos de tensión. Llega a apretar las hojas entre las manos hasta casi rasgarlas. Su locura es un acto trascendente, está cambiando, está mutando en otro. Sale a la calle que pasa frente a su casa, como si intentara huir y la frase le persigue. Está atrapado en el encuadre. Congelado incluso. La literalidad del espacio hermético se hace material. «Debo convertirme en Caligari». (VVAA. El gabinete del Dr. Caligari)