Al vent
Paper. 2022
AL VENT
Autor: patriciamaseda
Artista. Escultura de papel
ORFEU
Orfeu
Paper. 2022
Entonces, Orfeo, levantando la lira con su mano izquierda, empezaba a cantar.
Cantaba cómo la tierra y el cielo y el mar al principio estaban trabados unos con otros en una única forma, y por una terrible discordia se separaron cada uno por un lado. Y cómo un firme destino mantiene en el éter las estrellas y los cursos del sol y de la luna. Y cómo habían surgido los montes y cómo los ríos, que resuenan con sus ninfas propias, y cómo todos los animales llegaron a ser.
Apolonio de Rodas. ‘El viaje de los Argonautas’.
Μια θάλασσα. Un mar
είναι το καλοκαίρι μου,
ο έρωτάς μου, ο πόνος μου.
Μια θάλασσα μικρή
στα δυο σου μάτια φέγγει
κάθε πρωί.
Μια θάλασσα μικρή
στο δάκρυ στο τραγούδι,
στο κάθε σου φιλί.
Μια θάλασσα μικρή.
Στιχουργός: Σαββόπουλος Διονύσης
Un mar petit
és el meu estiu
el meu amor, el meu dolor.
Un mar petit
es reflexa en els dos ulls
cada matí.
Un mar petit
en la llàgrima, en la cançó
en cada petó.
Un mar petit.
Autor: Sabbópulos Dionísis
‘Jardí invers’ a Girona Temps de Flors
Avui comença la 67a. edició de Girona Temps de Flors!
Al pati de la Casa Solterra del Carrer dels Ciutadans, 18 (punt 21) es pot veure el ‘Jardí invers’, la instal·lació floral que l’amic Jaume Geli i jo mateixa hem preparat per aquesta edició en col·laboració amb l’Associació Amics del museu d’Art de Girona i els Serveis Territorials de Cultura de Girona.
PERSÈFONE
Persèfone (2022)
Mirall, fusta, paper
Como mito de la naturaleza, Perséfone es la semilla que se separa del cuerpo del grano maduro, la madre, cuando tras hundirse bajo tierra regresa en primavera como el nuevo brote. La etimología de su nombre -<la que brilla en la oscuridad>- sugiere que la semilla no muere realmente, sino que continúa viviendo en el inframundo, aunque no pueda ser vista desde la superficie.
El mito de la diosa. Evolución de la imagen. Anne Baring, Jules Cashford
Jornada de portes obertes a la Casa Museu Edgar Massegú de Sarrià de Ter
Aquest diumenge 10 d’abril, la Casa Museu Edgar Massegú ha obert les seves portes amb un programa d’activitats que incloïa, entre d’altres, música, performance, presentació de catàlegs i l’exposició d’obres d’art de diferents artistes al carrer. Un festival inclòs en la programació del Dia de l’Art organitzat pel Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona.
Moltes gràcies a l’Edgar i la Mia Báez per haver-me convidat a mostrar algunes de les meves escultures de paper en aquest festival, juntament amb altres artistes, i acompanyats de tan bona música.
Tríptic exposició «Mirades»
A l’entrada de la sala Joan Maragall del Palau de l’Abadia es troba disponible el tríptic de l’exposició «Mirades», que es pot visitar fins al 3 d’abril a Sant Joan de les Abadesses.
El tríptic inclou la descripció de les dotze escultures exposades i la referència al tipus de mirada que representen, com el desig, el terror, el temps o la mirada interior.
També es pot descarregar al següent enllaç:
OLÍMPIA
Olímpia
Cartró troquelat. 2019
Olímpia, la criatura artificial que encarna un dels paradigmes del sinistre femení, representa la mirada hipnòtica que condueix inexorablement a la passió, a la bogeria i al quedar atrapat en la mirada de l’altre.
La mirada brillant i ardorosa de l’estudiant Nataniel cap a la bella i enigmàtica Olímpia a L’home de sorra (ETA Hoffmann, 1816) desperta el desig irrefrenable cap a la bellesa d’un cos aparentment animat que el condueix a naufragar en la bogeria. Bello oco, bello oco!
en ser algo que la posesión no destruye.’
(Maria Zambrano)
«Mirades» a TV Ripollès
Avui fa un mes de la inauguració de l’exposició «Mirades» al Palau de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses. Recordem com va anar amb aquest reportatge de Televisió del Ripollès.
La mirada del mirall
Autoretrat.
Mirall. 2022
A l’exposició «Mirades», la primera mirada que ens trobem és la nostra. Una mirada pròpia que el mirall ens retorna i que es converteix en el nostre retrat, on l’objecte i el subjecte convergeixen.
És aquesta mirada pròpia la que ens inicia a poder desvetllar les altres mirades que trobem a les dotze escultures de l’exposició.
Jean-Paul Sartre. ‘A puerta cerrada’
Patrícia Maseda 