Presentació “La llengua dels ocells”

El passat dilluns 12 de juliol vaig tenir el plaer de presentar “La llengua dels ocells”, segona novel·la de l’escriptor Pere Parramon, als jardins de la Biblioteca Mercè Rodoreda de Platja D’Aro.

Envoltats de natura i, com no podia ser d’una altra manera, d’ocells, varem compartir amb els assistents a la presentació art, música, mitologia i literatura del món escandinau, però també la màgia del llenguatge dels ocells en les diferents cultures i el viatge de l’heroi en l’epopeia germànica.

Així que, admiració i agraïment, cap al bon amic Pere, defineixen molt bé l’emoció que encara avui es troba a flor de pell per haver presentat aquesta extraordinària novel·la.


LES ALES DEL DESIG [WINGS OF DESIRE]

Les ales del desig [Wings of desire]
Paper. 2021

Sense que ningú arribi a percebre-ho, entra a la biblioteca un grup d’àngels (…) Volen entendre què senten els vius en aquell moment i per què els llibres atrapen la seva atenció amb tanta intensitat.
Els àngels tenen el do d’escoltar els pensaments de les persones. Malgrat que ningú no parla, capten al seu pas un murmuri constant de paraules xiuxiuejades. Són les síl·labes silencioses de la lectura. Llegir construeix una comunicació íntima, una solitud sonora que els àngels troben sorprenent i miraculosa, gairebé sobrenatural.

“L’infinit dins d’un jonc” (Irene Vallejo, 2019)

CLAR DE LLUNA

Clar de lluna
Llenç. 2021

Y la luna como un agujero en el cráneo del mundo
No mires adentro, es una fuerza magnética que te atrae
No mires, no miréis, escuchadme, ¡vais a caer dentro!
Este vértigo bello y etéreo –¡te vas a caer!
Un pozo de mármol la luna
Sombras que se agitan y alas mudas, voces misteriosas, ¿no las oís?

Και το φεγγάρι μια τρύπα στο κρανίο του κόσμου
Μην κοιτάξεις μέσα,
είναι μια δύναμη μαγνητική που σε τραβάει
Μην κοιτάξεις, μην κοιτάχτε,
ακούστε με που σας μιλάω θα πέσετε μέσα.
Τούτος ο ίλιγγος ωραίος, ανάλαφρος θα πέσεις, 
ένα μαρμάρινο πηγάδι το φεγγάρι,
ίσκιοι σαλεύουν και βουβά φτερά, μυστηριακές φωνές, δεν τις ακούτε;

Sonata del claro de luna / Η Σονάτα του Σεληνόφωτος (Yannis Ritsos, 1955)

KAOS

Kaos
Cartró. 2021

Pero χάος significa ante todo lo que se entreabre, el abismo abierto, lo abierto que se abre en primer lugar, en que todo queda devorado. El abismo rehúsa toda base para algo diferenciado y fundamentado. Y por eso el Caos, para toda experiencia que conoce sólo lo mediato, parece lo que no tiene distinciones, siendo así lo meramente confuso. Lo «caótico» en tal sentido es, sin embargo, sólo el desvio de lo que quiere decir «Caos». Pensado a partir de la «Naturaleza» (φύσις) , el Caos permanece siendo ese abrirse abismal, desde lo que se abre lo abierto, para deparar a todo lo diferenciado su presencia delimitada. Por eso Hölderlin llama el «sagrado» al «Caos» y a la «confusión». El Caos es lo sagrado mismo. Nada real va por delante de esa apertura, sino que siempre entra en ella. Todo lo que aparece ya está en cada ocasión dejado atrás por ella.

Interpretaciones sobre la filosofía de Hölderlin (M. Heidegger)