SELENE
2026
Paper kraft i selenita
Parleu de la bella Selena, la d’ales obertes, oh Muses,
filles de Zeus el Croni, veu-dolces i de tant bon cant:
la resplendor de son cap en el cel, inonda la terra;
lluu sa corona en els aires obscurs, i ho fa lluïr tot.
Escampa sos raigs a l’eixir son bell cos de banyar-se
adins l’Oceà, revestida llavors la divina Selena
de vesta lluenta.
Himnes Homèrics
Himne XXXII «A Selena»
Traducció de Joan Maragall, 1915
ECO
2026
Paper vegetal sobre fusta
Eco (en grec antic, Ἠχώ). Nimfa dels boscos.
Tots els seus mites expliquen l’origen de l’eco. Però sempre, quan mor, el seu cos desapareix i es converteix en una veu que repeteix les últimes síl·labes de la paraula que s’ha pronunciat.
ÈTER
2026
Paper satinat blanc sobre marbre negre
Del grec Αιθήρ (Aithír).
Segons la mitologia grega, representació de la llum nascuda de la foscor (Èreb) i de la nit (Nix) i personificació del cel superior.
MORFEU
2024
Cartolina marbre i granit
Morfeu [del grec μορφή, forma] és un dels ‘óniroi’ (somnis), fills d’Hipnos (la personificació de la son), que podien adoptar qualsevol aparença per manifestar-se en la ment dels mortals.
NEREIDA (Νηρηίδα)
2024
Paper kraft i totxana envellida al mar.
Πολιτιστικός και Μορφωτικός Σύλλογος Γυθείου – Associació Cultural i Educativa de Gitíon
Escultura de presentació del taller i exposició Μονοπάτια της Θάλασσας (Camins del mar) a Γύθειο (Gitíon), en el programa European Maritime Day 2024 – In my Country Grècia – de la Unió Europea 🇪🇺🇬🇷
A la mitologia grega, les Nereides eren considerades nimfes del mar que ajudaven els mariners a navegar de manera segura.
Representen la cara positiva del mar -la bellesa i la calma- en contraposició a la cara negativa -l’amenaça i el perill- del cant de les sirenes i de les tempestes provocades pel déu Posidó.
SÀTIR
2024
Paper curious metallics llis conyac i arrel spiderwood
La “luxúria”. Força vital de la natura, representat amb cap i cos d’home i potes de cabra, que habitava els boscos i les muntanyes i formava part del seguici del déu Dionís.
Símbol del desenfrenament, de la lascívia i del gaudi dels plaers terrenals.
PEGÀS (2022)
Paper i fusta
Col·lecció privada
Pegaso es un caballo alado que desempeña un papel en varias leyendas, especialmente en la de Perseo y, sobre todo, en la de Belerofonte. Su nombre era puesto en relación con la palabra griega que significa ≪manantial≫ (πηγή), y se decía que había nacido ≪en las Fuentes del Océano≫, es decir, en el extremo Oeste, cuando Perseo dio muerte a la Gorgona. Ora la leyenda afirmaba que el caballo divino había salido del cuello de la Gorgona — en cuyo caso habría sido, como Crisaor, que nacido al mismo tiempo, hijo de Poseidón y de la Gorgona—, ora se admitía que habría nacido de la tierra, fecundada por la sangre de aquella. Al nacer, Pegaso voló al Olimpo, donde se puso al servicio de Zeus, llevándole el rayo.
Pierre Grimal. Diccionario de mitología griega y romana
HADES (2022)
Cartró i mirall
Déu del món subterrani i dels morts.
Germà de Zeus, Posidó, Hera, Demèter i Hèstia.
ORFEU (2022)
Paper kraft i fil d’alumini
Col·lecció particular
Entonces, Orfeo, levantando la lira con su mano izquierda, empezaba a cantar.
Cantaba cómo la tierra y el cielo y el mar al principio estaban trabados unos con otros en una única forma, y por una terrible discordia se separaron cada uno por un lado. Y cómo un firme destino mantiene en el éter las estrellas y los cursos del sol y de la luna. Y cómo habían surgido los montes y cómo los ríos, que resuenan con sus ninfas propias, y cómo todos los animales llegaron a ser.
Apolonio de Rodas. ‘El viaje de los Argonautas’.
MEDUSA (2018)
Instal·lació
Paper i mirall
XI Biennal d’Art Girona 2021
A l’antiga Grècia, el mite de Medusa representava un dels sentiments primigenis de l’ésser humà: la por. El que feia terrible a aquest personatge era la seva capacitat de convertir els homes en pedra, ja que la seva mirada petrificava.
L’escultura està d’esquenes a nosaltres. Per poder contemplar-la i veure es seu rostre és necessari l’artifici que Perseu va utilitzar per vèncer a Medusa, el d’un escut polit com un mirall per neutralitzar la seva mirada perillosa.
