Deesses, dones eternes i altres mites a l’exposició Lectures de paper

El passat 24 de novembre, els alumnes del curs DEESSES, DONES ETERNES. Mitologia clàssica en l’Art, conduït per la Cristina Simon i organitzat per la Casa de Cultura de Riudellots, van visitar l’exposició Lectures de paper, que actualment es pot veure a la Biblioteca Julià Cutiller de Llagostera fins al 29 de novembre.

Va ser una trobada molt agradable en què, a partir de les nou escultures de paper, vam parlar sobre diferents personatges que els alumnes havien vist al curs, com les deesses Atena i Afrodita, així com altres mites i la seva pervivència en la nostra societat.

Moltes gràcies per la visita!

Els núvols del 5

El nom ‘Neféli’ (del grec Νεφέλη) significa ‘núvol’.

En la mitologia, designa el núvol màgic modelat per Zeus a imatge d’Hera per burlar els desitjos d’Ixió cap a ella. Unida a aquest, Néfeli va engendrar als centaures, uns éssers meitat home meitat cavall.

En la literatura, Aristòfanes, comediògraf de l’antiga Grècia, converteix els núvols en personatges d’una de les seves obres, titulada originàriament ‘Nephelai’. Són les filles d’Oceà que habiten als cims de l’Olimp, als jardins de l’Oceà, al país de les Hespèrides i a les llunyanes fonts del Nil.

«Veniu, doncs, núvols veneradíssims a mostrar-vos davant d’aquest home; tant si seieu damunt dels cimals sagrats de l’Olimp, curulla de neu, com si en els jardins del pare Oceà intuïu un cor sagrat en honor de les Nimfes.»
Aristòfanes, ‘Els núvols’. Edicions de la Magrana, 1999

A l’exposició Lectures de paper, aquesta obra (Neféli, 2019) correspon al número 5 de la classificació CDU, que inclou la matèria de meteorologia.
La podeu veure a la Biblioteca Julià Cutiller de Llagostera fins al 29 de novembre.

Llagostera, darrera parada de l’exposició Lectures de paper

Dimecres 5 de novembre vaig presentar l’exposició Lectures de paper a la biblioteca de Llagostera.

Aquesta és la darrera parada de l’exposició que durant 2025 ha estat itinerant per les biblioteques de la província de Girona, amb el suport del Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona.

Molt agraïda a l’equip de la biblioteca, la Begoña i l’Olga, per la bona rebuda i a totes les persones que van venir a la presentació, amb les quals vaig parlar durant la visita de temes com els corsaris, les pareidolies, la victòria i, per descomptat, la lectura.

📆 Fins al 29 de novembre
📍 Biblioteca Julià Cutiller de Llagostera

La victòria del 9

Sabíeu que els antics grecs representaven la victòria com una figura femenina alada que baixava volant des del cel per distingir als vencedors amb una corona de llaurer?

Del triomf a l’esport ens parla l’escultura ‘Niké’ (2020) [en grec, Νίκη], una de les escultures que podeu veure a l’exposició Lectures de paper, que correspon, concretament, al número 9 de la classificació CDU que inclou les matèries de geografia i història.

La podeu visitar a la Biblioteca Joan Vinyoli – Santa Coloma de Farners fins al 30 d’octubre.

‘Lectures de paper’ a la biblioteca de Santa Coloma de Farners

Després de la biblioteca de Sant Gregori, l’exposició Lectures de paper es trasllada a la biblioteca Joan Vinyoli de Santa Coloma de Farners, on es podrà visitar fins al 30 d’octubre.

A la inauguració, que va tenir lloc el dijous 2 d’octubre, vaig comentar cadascuna de les nou escultures posant-les en relació amb la matèria corresponent segons la classificació bibliogràfica CDU i amb les lectures triades per la biblioteca.

Molt agraïda a la biblioteca Joan Vinyoli i a la directora, Sílvia Subirana, per la bona rebuda i a tots els assistents a l’acte.

Les llegendes marineres del 3

En l’escultura ‘Corsari’ (2022) trobem representat un personatge de la història de moltes viles marineres de la Costa Brava, com Palamós.
Històries sobre el mar i els pirates convertides, en alguns casos, en llegendes que encara avui romanen en el nostre imaginari.

A l’exposició ‘Lectures de paper’ de la Biblioteca Lluís Barceló i Bou de Palamós, aquesta obra correspon al número 3 de la classificació CDU, que inclou, entre altres, les matèries de folklore i llegendes.

La podeu veure fins al 28 d’agost.

Lectures de paper a Palamós

Quin goig estar a la biblioteca de Palamós presentant l’exposició Lectures de paper, tan ben acompanyada de tantes amistats estimades com el grup musical The Covers Band Palamós.

Molt agraïda també a tot l’equip de la biblioteca, especialment a la Susana Requena, per la bona rebuda i per l’excel·lent selecció de llibres que han preparat per a les nou escultures.

L’exposició es pot visitar fins al 28 d’agost a la Biblioteca Lluís Barceló i Bou de Palamós.

El glaux de l’1

«Quan la filosofia pinta el clarobscur, un aspecte de la vida ja ha envellit i en la penombra no pot ser rejovenit, sinó tan sols reconegut: el mussol de Minerva inicia el seu vol en caure el crepuscle.» Hegel, ‘Filosofia del Dret’

L’escultura ‘Glaux [Atena]’ (2022) representa el mussol (γλαύξ, en grec) com a símbol de la filosofia, de la saviesa i del coneixement.
El que més impressiona del mussol és el seu ull lluminós. Quant a Atena, la deessa de la saviesa, anomenada ‘Glaucopis’ (la dels ulls brillants), se li associa un animal com el glaux pel seu gran ull agut i lluent, no hi ha dubte que el seu esperit és present en aquesta mirada.

A l’exposició ‘Lectures de paper’, aquesta obra correspon al número 1 de la classificació CDU, que inclou les matèries de Filosofia i Psicologia.

La podeu veure a la Biblioteca Carles Fontserè de Porqueres fins al 31 de juliol.

Inauguració de l’exposició ‘Lectures de paper’ a la Biblioteca de Tossa

Quin goig estar a la Biblioteca Municipal de Tossa amb l’exposició ‘Lectures de paper’, acompanyada per la regidora de l’Ajuntament de Tossa de Mar, Ana Abellan, per la directora de la biblioteca, Carme Estévez, i per tots els assistents a la inauguració.

Va ser un plaer parlar de les biblioteques, de la seva classificació per matèries (CDU) i de la lectura des de l’art, comentant les nou escultures de paper de l’exposició.
Moltes gràcies!

🗓️ Fins al 28 de febrer
📍 Biblioteca Manuel Vilà i Dalmau (c. Víctor Català, 12)