MORFEU
2024
Cartolina marbre i granit
Morfeu [del grec μορφή, forma] és un dels ‘óniroi’ (somnis), fills d’Hipnos (la personificació de la son), que podien adoptar qualsevol aparença per manifestar-se en la ment dels mortals.
MORFEU
Categoría: Déus, semidéus i altres (mitologia)
NEREIDA (Νηρηίδα)
NEREIDA (Νηρηίδα)
2024
Paper kraft i totxana envellida al mar.
Πολιτιστικός και Μορφωτικός Σύλλογος Γυθείου – Associació Cultural i Educativa de Gitíon
Escultura de presentació del taller i exposició Μονοπάτια της Θάλασσας (Camins del mar) a Γύθειο (Gitíon), en el programa European Maritime Day 2024 – In my Country Grècia – de la Unió Europea 🇪🇺🇬🇷
A la mitologia grega, les Nereides eren considerades nimfes del mar que ajudaven els mariners a navegar de manera segura.
Representen la cara positiva del mar -la bellesa i la calma- en contraposició a la cara negativa -l’amenaça i el perill- del cant de les sirenes i de les tempestes provocades pel déu Posidó.
SÀTIR
SÀTIR
2024
Paper curious metallics llis conyac i arrel spiderwood
La “luxúria”. Força vital de la natura, representat amb cap i cos d’home i potes de cabra, que habitava els boscos i les muntanyes i formava part del seguici del déu Dionís.
Símbol del desenfrenament, de la lascívia i del gaudi dels plaers terrenals.
PEGÀS
PEGÀS (2022)
Paper i fusta
Col·lecció privada
Pegaso es un caballo alado que desempeña un papel en varias leyendas, especialmente en la de Perseo y, sobre todo, en la de Belerofonte. Su nombre era puesto en relación con la palabra griega que significa ≪manantial≫ (πηγή), y se decía que había nacido ≪en las Fuentes del Océano≫, es decir, en el extremo Oeste, cuando Perseo dio muerte a la Gorgona. Ora la leyenda afirmaba que el caballo divino había salido del cuello de la Gorgona — en cuyo caso habría sido, como Crisaor, que nacido al mismo tiempo, hijo de Poseidón y de la Gorgona—, ora se admitía que habría nacido de la tierra, fecundada por la sangre de aquella. Al nacer, Pegaso voló al Olimpo, donde se puso al servicio de Zeus, llevándole el rayo.
Pierre Grimal. Diccionario de mitología griega y romana
HADES
HADES (2022)
Cartró i mirall
Déu del món subterrani i dels morts.
Germà de Zeus, Posidó, Hera, Demèter i Hèstia.
ORFEU
ORFEU (2022)
Paper kraft i fil d’alumini
Col·lecció particular
Entonces, Orfeo, levantando la lira con su mano izquierda, empezaba a cantar.
Cantaba cómo la tierra y el cielo y el mar al principio estaban trabados unos con otros en una única forma, y por una terrible discordia se separaron cada uno por un lado. Y cómo un firme destino mantiene en el éter las estrellas y los cursos del sol y de la luna. Y cómo habían surgido los montes y cómo los ríos, que resuenan con sus ninfas propias, y cómo todos los animales llegaron a ser.
Apolonio de Rodas. ‘El viaje de los Argonautas’.
MEDUSA
MEDUSA (2018)
Instal·lació
Paper i mirall
XI Biennal d’Art Girona 2021
A l’antiga Grècia, el mite de Medusa representava un dels sentiments primigenis de l’ésser humà: la por. El que feia terrible a aquest personatge era la seva capacitat de convertir els homes en pedra, ja que la seva mirada petrificava.
L’escultura està d’esquenes a nosaltres. Per poder contemplar-la i veure es seu rostre és necessari l’artifici que Perseu va utilitzar per vèncer a Medusa, el d’un escut polit com un mirall per neutralitzar la seva mirada perillosa.
ΑΠΟΛΛΩΝΑ [Apol·lo]
ΑΠΟΛΛΩΝΑ [Apol·lo] (2019)
Paper curious
Col·lecció privada
Apol·lo, un dels dotze déus de la mitologia grega, déu de l’endevinació, del llorer i de la lira, de gran bellesa i harmonia. Com a déu principal de l’antiga Lacònia se li van consagrar les festes més importants d’Esparta, celebrades al santuari d’Apol·lo Amicle (̓Απολλον ̓Αμυκλαίος): la Jacintia (una celebració nacional d’Esparta, que commemorava la mort i el renaixement de Jacint), la Carneia (celebrada en honor a Apol·lo Karneios) i la Gymnopaedia (en la qual potser es commemorava la derrota èpica contra els perses a les Termòpiles).
Exposició ‘Η αρχαία Σπάρτη με σύγχρονη ματιά’
Un honor immens estar a la ciutat d’Esparta amb l’escultura ‘Απόλλων’ (Apol·lo), participant a l’exposició «Η αρχαία Σπάρτη με σύγχρονη ματιά», als jardins del Museu Arqueològic.
Gràcies a la comissària, Evgenia Preva, a Pigi Sakellaropoulou i a Τάμης Βλήτας per la confiança, per l’acompanyament i per fer possible aquest somni!
KAOS
KAOS (2021)
Malla de cartró
Pero χάος significa ante todo lo que se entreabre, el abismo abierto, lo abierto que se abre en primer lugar, en que todo queda devorado. El abismo rehúsa toda base para algo diferenciado y fundamentado. Y por eso el Caos, para toda experiencia que conoce sólo lo mediato, parece lo que no tiene distinciones, siendo así lo meramente confuso. Lo «caótico» en tal sentido es, sin embargo, sólo el desvio de lo que quiere decir «Caos». Pensado a partir de la «Naturaleza» (φύσις) , el Caos permanece siendo ese abrirse abismal, desde lo que se abre lo abierto, para deparar a todo lo diferenciado su presencia delimitada. Por eso Hölderlin llama el «sagrado» al «Caos» y a la «confusión». El Caos es lo sagrado mismo. Nada real va por delante de esa apertura, sino que siempre entra en ella. Todo lo que aparece ya está en cada ocasión dejado atrás por ella.
Interpretaciones sobre la filosofía de Hölderlin, M. Heidegger)
Patrícia Maseda 