Quin goig estar a la biblioteca de Palamós presentant l’exposició Lectures de paper, tan ben acompanyada de tantes amistats estimades com el grup musical The Covers Band Palamós.
Molt agraïda també a tot l’equip de la biblioteca, especialment a la Susana Requena, per la bona rebuda i per l’excel·lent selecció de llibres que han preparat per a les nou escultures.
L’exposició es pot visitar fins al 28 d’agost a la Biblioteca Lluís Barceló i Bou de Palamós.
«Quan la filosofia pinta el clarobscur, un aspecte de la vida ja ha envellit i en la penombra no pot ser rejovenit, sinó tan sols reconegut: el mussol de Minerva inicia el seu vol en caure el crepuscle.» Hegel, ‘Filosofia del Dret’
L’escultura ‘Glaux [Atena]’ (2022) representa el mussol (γλαύξ, en grec) com a símbol de la filosofia, de la saviesa i del coneixement.
El que més impressiona del mussol és el seu ull lluminós. Quant a Atena, la deessa de la saviesa, anomenada ‘Glaucopis’ (la dels ulls brillants), se li associa un animal com el glaux pel seu gran ull agut i lluent, no hi ha dubte que el seu esperit és present en aquesta mirada.
A l’exposició ‘Lectures de paper’, aquesta obra correspon al número 1 de la classificació CDU, que inclou les matèries de Filosofia i Psicologia.
La podeu veure a la Biblioteca Carles Fontserè de Porqueres fins al 31 de juliol.
Dimecres 9 de juliol va tenir lloc la visita guiada de l’exposició Lectures de paper a la biblioteca Carles Fontserè de Porqueres. Durant la visita van sorgir molts temes interessants, com l’art, la mitologia, les biblioteques i la seva classificació bibliogràfica i, per descomptat, els llibres.
L’exposició ‘Lectures de paper’ marida art, lectura i biblioteques a partir de nou escultures treballades amb diferents tipus de paper i de cartró.
Cada escultura fa referència a una de les matèries de la CDU (Classificació Decimal Universal), el sistema de classificació bibliogràfica utilitzat per les biblioteques que comprèn totes les disciplines del coneixement humà.
A més, cada obra va acompanyada de tres lectures recomanades pel personal de la biblioteca.
Fins al 31 de juliol
Biblioteca Carles Fontserè (c. Jaume Balmes, 27, Porqueres)
Visita guiada —> dimecres 9/07, 18 h
Molt contenta d’anunciar-vos la continuïtat de l’exposició Lectures de paper a les biblioteques de la província de Girona.
Comencem per la Biblioteca Carles Fontserè de Porqueres, fins al 31 de juliol, que dona el tret de sortida a una itinerància de l’exposició que durarà cinc mesos (estiu i tardor).
A continuació, seran la Biblioteca Lluís Barceló i Bou de Palamós, al mes d’agost; la Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Gregori, al setembre; la Biblioteca Joan Vinyoli de Santa Coloma de Farners, a l’octubre; i, per últim, la Biblioteca Julià Cutiller de Llagostera, al novembre.
Molt agraïda al Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona per la coordinació de la itinerància, així com a la Cristina i també a en Lluís, que estarà sempre en el nostre record.
Lectures recomanades per la Biblioteca de Tossa al tríptic de l’exposició Lectures de paper 👌🏻🔝
Fins al 28 de febrer.
Quin goig estar a la Biblioteca Municipal de Tossa amb l’exposició ‘Lectures de paper’, acompanyada per la regidora de l’Ajuntament de Tossa de Mar, Ana Abellan, per la directora de la biblioteca, Carme Estévez, i per tots els assistents a la inauguració.
Va ser un plaer parlar de les biblioteques, de la seva classificació per matèries (CDU) i de la lectura des de l’art, comentant les nou escultures de paper de l’exposició.
Moltes gràcies!
🗓️ Fins al 28 de febrer
📍 Biblioteca Manuel Vilà i Dalmau (c. Víctor Català, 12)
L’exposició ‘Lectures de paper’, que va itinerar per les biblioteques de Girona durant el 2024, es podrà veure ara a la Biblioteca Manuel Vilà i Dalmau de Tossa de Mar.
Us esperem aquest divendres 7/02 (19h), a la inauguració 🥂
VIDA (2021)
Paper kraft reciclat
NIKÉ [Victòria alada] (2020)
Malla de cartró
La Victoria, que los griegos llamaron Niké [Νίκη], es una divinidad alegórica de cuya presencia hay registro en Grecia en el siglo VI a.C., pero que ya los egipcios conocían como Nefté, hermana nada menos que de Isis y Osiris. Simboliza el triunfo en la guerra, pero también la participación triunfante en la vida civil, y muy especialmente, en el deporte.
En torno a ella no se desarrolló ningún mito especial, probablemente porque tan extática sensación era directamente comprensible a quien quiera la hubiese experimentado o ambicionado. Pero sí generó, en cambio, una abundantísima iconografía. Los griegos la representaron a menudo como una mujer alada, aludiendo a que desciende rauda desde los cielos sobre el vencedor, para hacerle saber al mundo a quién han decidido favorecer los dioses. La agitación de sus vestiduras indica la celeridad con que viene a coronar al triunfador. […]
Pueblo conquistador, los romanos la adoptaron gozosamente, y en ese proceso terminó de asumir los atributos que han durado hasta nosotros: la palma en una mano, árbol universalmente asociado a la Victoria, desde luego, y cuyo significado derivos desde lo material a lo espiritual, alcanzando el sentido de regeneración, ascensión e inmortalidad. […] En la otra mano, lleva una corona de laurel. La corona denota el poder que entrega Niké y el laurel, como todas las plantas que permanecen verdes en invierno, es símbolo de inmortalidad; los romanos lo asociaron a la gloria, tamto de las armas como el espíritu, si bien atendieron más a la primera.
Sobre los símbolos, Francisco José Folch
Patrícia Maseda 