Girona Temps de flors 2025
Les ales de l’art. Museu d’Art de Girona.
Un any més, els Amics del Museu d’Art i el Museu d’Art de Girona participem al Girona Temps de flors, que actualment celebra la 70a edició.
El projecte, que porta per títol ‘Les ales de l’art’, està inspirat en els àngels, unes figures recurrents en moltes de les obres del Museu d’Art. Com, per exemple, els querubins del retaule de Sant Miquel de Castelló d’Empúries (segle XV), de Joan Antigó, o el serafí de l’absis de Pedrinyà (segle XII – XIII).
Un any més, tornem a participar en una nova edició de Girona Temps de flors (69a) al Museu d’Art de Girona.
La instal·lació “Teixint Floritures” és un projecte realitzat per Patrícia Maseda i Cristina Simon, en col•laboració amb el Museu d’Art de Girona i els Amics del Museu d’Art, que connecta i dialoga amb diferents ornamentacions florals i vegetals que es poden veure en obres del Museu d’Art de Girona. Les sanefes, les textures, els estampats són alguns dels motius decoratius que podem trobar en la vestimenta d’algunes figures i talles així com d’altres teixits com ara els tapissos i catifes. Els elements i adorns florals hi són molt presents i ens evoquen una idea de riquesa ornamental que es fa palesa en els detalls.
Ens trobareu als jardins del Museu d’Art (núm. 44) (accés pel carrer dels Alemanys)
Televisió de Girona ha dedicat un programa especial de Girona Temps de Flors a diferents espais de Girona i les seves decoracions florals.
Entre les quals Miralls de l’ànima, instal.lació realitzada per Jaume Geli i jo mateixa en col.laboració amb el Museu d’Art i els Amics del Museu d’Art de Girona. Podeu veure l’entrevista al següent enllaç: https://tvgirona.com/capitol/tv_girona_video/204/
‘Miralls de l’ànima’ és el títol de la instal•lació inspirada en els jardins pictòrics i literaris de Santiago Rusiñol, realitzada conjuntament amb en Jaume Geli i en col•laboració amb el Museu d’Art i els Amics del Museu d’Art de Girona per la 68a edició de Girona Temps de Flors.
Tornem a Girona Temps de Flors! Aquest any, repetint muntatge amb en Jaume Geli amb la instal.lació ‘Miralls de l’ànima’, en col.laboració amb els Amics del Museu d’Art de Girona i el Museu d’Art de Girona
Ens trobareu al punt 68 —> Jardí del Museu d’Art de Girona!
Avui comença la 67a. edició de Girona Temps de Flors!
Al pati de la Casa Solterra del Carrer dels Ciutadans, 18 (punt 21) es pot veure el ‘Jardí invers’, la instal·lació floral que l’amic Jaume Geli i jo mateixa hem preparat per aquesta edició en col·laboració amb l’Associació Amics del museu d’Art de Girona i els Serveis Territorials de Cultura de Girona.
El vent blanc | The White Wind
Paper. 2018
«Mites i flors» és el nom de la instal·lació que, amb motiu de la 63a edició de Temps de Flors i en col·laboració amb els Amics del Museu d’Art de Girona, he muntat al pati de la Casa Solterra de Girona (Ciutadans, 18) en col·laboraciño amb els Amics del Museu d’Art de Girona.
Com el seu nom indica, la instal·lació mostra aquelles plantes i flors que tenen un protagonisme destacat en la mitologia, com l’olivera, la rosa, l’orquídia i el lliri blanc, amb una decoració inspirada en la Grècia clàssica en què les columnes i, sobretot el color blau del mar mediterrani fan d’aparador ideal per aquests mites.
L’OLIVERA
L’origen de l’olivera a la ciutat d’Atenes s’explica a través del mite de la disputa entre Posidó i Atena per la sobirania de l’Àtica. Posidó, déu dels mars, va reclamar la zona de l’Àtica clavant el seu trident sobre l’Acròpolis atenesa, d’on va començar a brollar aigua salada; Atena, per la seva part, va fer néixer una olivera. El tribunal format per divinitats de l’Olimp va posicionar-se al costat de la deessa, ja que consideraven que era la que havia atorgat el millor regal a la ciutat: la primera olivera. Des d’aquest moment, la ciutat va adoptar el nom d’Atenes i, durant segles, l’olivera va ser venerada a l’Acròpolis com a símbol de victòria.
LA ROSA
La rosa és una flor nascuda d’una gota de sang. El mite grec ens parla del color blanc d’aquesta flor i que va ser la sang de la deessa Afrodita en punxar-se amb una espina la que li va donar color. Però una variant del mite ens parla també d’Adonis, que ferit per un senglar enviat per Artemisa va tenyir amb la seva sang la rosa.
L’ORQUÍDIA
Segons la tradició grega, Orchis, fill d’un sàtir i una nimfa, es va convertir en una flor després de la seva mort. Durant les festivitats en honor al déu Dionís (Bacus), Orchis va beure massa i va cometre el pecat de fer l’amor amb una de les sacerdotesses, el que va provocar la ira dels assistents. Els seus pares, afligits, van demanar als déus que el tornessin a la vida i aquests varen acordar transformar-lo en una orquídia.
EL LLIRI BLANC
Quan Hera, esposa de Zeus, alimentava Hèracles a contracor, una gota de llet del pit va formar un lliri de color blanc en caure a terra. Afrodita va sentir enveja davant la puresa d’aquella blancor i amb el desig de censurar la flor va fer posar un pistil enorme per trencar la seva bellesa.
MÀSCARA (2017)
Paper kraft i roca
En el mundo primitivo, donde hay que buscar la mayor parte de las claves de la mitología, los dioses y los demonios no se conciben a la manera de las realidades inflexibles, inalterables y positivas. Un dios puede estar simultáneamente en dos o más lugares, como una melodía o como la forma de una máscara tradicional. Y dondequiera que se presente, el impacto de su presencia es el mismo, no queda reducido por su multiplicación. Además, en un festival primitivo la máscara es reverenciada y experimentada como una auténtica aparición del ser mítico que representa, aunque todo el mundo sepa que un hombre hizo la máscara y que un hombre la lleva puesta. Y el que la lleva puesta es identificado con el dios mientras dura el ritual, del que la máscara es una parte. No representa simplemente al dios, él es el dios.
La máscara de dios. Mitología primitiva. Joseph Campbell.
Patrícia Maseda 