Volums imaginaris a Revistart

A l’agenda de Revistart de juliol-agost (228) trobareu una referència del meu treball amb el paper acompanyada d’una imatge de l’escultura ‘Pítia’ (2025).

El concepte “pítia” (en grec Πυθία) fa referència a la sacerdotessa consagrada al déu Apol·lo a l’oracle de l’antiga ciutat de Delfos (Grècia).
Asseguda en un trípode i presa d’un estat d’inspiració i d’entusiasme, la pítia proferia les respostes del déu a les preguntes dels consultants a través de proverbis i d’afirmacions, sovint ambigües i enigmàtiques.

ΑΠΟΛΛΩΝΑ [Apol·lo]

ΑΠΟΛΛΩΝΑ [Apol·lo] (2019)
Paper curious
Col·lecció privada

Apol·lo, un dels dotze déus de la mitologia grega, déu de l’endevinació, del llorer i de la lira, de gran bellesa i harmonia. Com a déu principal de l’antiga Lacònia se li van consagrar les festes més importants d’Esparta, celebrades al santuari d’Apol·lo Amicle (̓Απολλον ̓Αμυκλαίος): la Jacintia (una celebració nacional d’Esparta, que commemorava la mort i el renaixement de Jacint), la Carneia (celebrada en honor a Apol·lo Karneios) i la Gymnopaedia (en la qual potser es commemorava la derrota èpica contra els perses a les Termòpiles).