ECO
2026
Paper vegetal sobre fusta
Eco (en grec antic, Ἠχώ). Nimfa dels boscos.
Tots els seus mites expliquen l’origen de l’eco. Però sempre, quan mor, el seu cos desapareix i es converteix en una veu que repeteix les últimes síl·labes de la paraula que s’ha pronunciat.
ÈTER
2026
Paper satinat blanc sobre marbre negre
Del grec Αιθήρ (Aithír).
Segons la mitologia grega, representació de la llum nascuda de la foscor (Èreb) i de la nit (Nix) i personificació del cel superior.
Gràcies i enhorabona també a l’Associació Cultural i Educativa de Gythio i a l’Associació d’Estudis Espartans per aquesta activitat!
Camins del mar – Μονοπάτια της Θάλασσας
Ευχαριστώ και συγχαρητήρια κι τον Πολιτιστικό και Μορφωτικό Σύλλογος Γυθείου και το Εταιρεία Σπαρτιατικών Σπουδών για αυτή τη δράση!
El proper 22 d’agost tindré l’immens plaer d’impartir el taller d’escultura de paper i mitologia titulat Μονοπάτια της Θάλασσας (Senders del mar) a la ciutat marítima de Gitíon (Γύθειο), històric port d’Esparta 🇬🇷, acompanyat d’una exposició de les meves escultures en imatges.
L’activitat, que forma part del programa d’actes de l’European Maritime Day (EMD2024), concretament en el programa de Grècia, està pensada per interpretar el mar des de la mitologia i des de l’art, amb el paper com a material de creació d’escultura.
Més info a Εταιρεία Σπαρτιατικών Σπουδών (Spartan Studies Society)
PEGÀS (2022)
Paper i fusta
Col·lecció privada
Pegaso es un caballo alado que desempeña un papel en varias leyendas, especialmente en la de Perseo y, sobre todo, en la de Belerofonte. Su nombre era puesto en relación con la palabra griega que significa ≪manantial≫ (πηγή), y se decía que había nacido ≪en las Fuentes del Océano≫, es decir, en el extremo Oeste, cuando Perseo dio muerte a la Gorgona. Ora la leyenda afirmaba que el caballo divino había salido del cuello de la Gorgona — en cuyo caso habría sido, como Crisaor, que nacido al mismo tiempo, hijo de Poseidón y de la Gorgona—, ora se admitía que habría nacido de la tierra, fecundada por la sangre de aquella. Al nacer, Pegaso voló al Olimpo, donde se puso al servicio de Zeus, llevándole el rayo.
Pierre Grimal. Diccionario de mitología griega y romana
HADES (2022)
Cartró i mirall
Déu del món subterrani i dels morts.
Germà de Zeus, Posidó, Hera, Demèter i Hèstia.
Amb aquest títol tant suggerent, l’escriptor i crític d’art Pere Parramon publica al Huffingtonpost aquest text en el qual fa referència als 2.500 anys de la Batalla de les Termòpiles, a la commemoració per part del Museu Arqueològic d’Esparta amb l’exposició Η Αρχαία Σπάρτη με σύγχρονη ματιά i a la meva escultura ‘Apol•lo’.
El text es pot llegir al web huffingtonpost.es o directament a l’enllaç https://bit.ly/2Wer3yR
Per mi va ser un gran honor particiar en aquesta exposició, no només pel fet de presentar una escultura inspirada en una de les divinitats principals a l’antiga Esparta, el déu Apol•lo, sinó pel fet de que fos la meva estimada Grècia el país que acollís la meva primera participació internacional com artista.
La ciutat d’Esparta és coneguda sobretot pel seu heroi més il•lustre, Leònides, qui amb un exèrcit de 300 guerrers va enfrontar-se a l’exèrcit persa de Xerxes. Una esdeveniment èpic que va tenir lloc al pas de les Termòpiles i que, 2.500 anys després, continua despertant en el nostre imaginari un sentiment d’admiració.
A banda de contextualitzar històricament l’antiga societat espartana, l’autor també fa referència a la conmemoració d’aquests 2.500 anys per part del Museu Arqueològic d’Esparta amb l’exposició Η Αρχαία Σπάρτη με σύγχρονη ματιά, una mostra pluridisciplinar en què l’art contemporani mirava al passat per interpretar l’antiga societat espartana des d’una mirada actual.
ΑΠΟΛΛΩΝΑ [Apol·lo] (2019)
Paper curious
Col·lecció privada
Apol·lo, un dels dotze déus de la mitologia grega, déu de l’endevinació, del llorer i de la lira, de gran bellesa i harmonia. Com a déu principal de l’antiga Lacònia se li van consagrar les festes més importants d’Esparta, celebrades al santuari d’Apol·lo Amicle (̓Απολλον ̓Αμυκλαίος): la Jacintia (una celebració nacional d’Esparta, que commemorava la mort i el renaixement de Jacint), la Carneia (celebrada en honor a Apol·lo Karneios) i la Gymnopaedia (en la qual potser es commemorava la derrota èpica contra els perses a les Termòpiles).
Un honor immens estar a la ciutat d’Esparta amb l’escultura ‘Απόλλων’ (Apol·lo), participant a l’exposició «Η αρχαία Σπάρτη με σύγχρονη ματιά», als jardins del Museu Arqueològic.
Gràcies a la comissària, Evgenia Preva, a Pigi Sakellaropoulou i a Τάμης Βλήτας per la confiança, per l’acompanyament i per fer possible aquest somni!
Patrícia Maseda 