Els núvols del 5

El nom ‘Neféli’ (del grec Νεφέλη) significa ‘núvol’.

En la mitologia, designa el núvol màgic modelat per Zeus a imatge d’Hera per burlar els desitjos d’Ixió cap a ella. Unida a aquest, Néfeli va engendrar als centaures, uns éssers meitat home meitat cavall.

En la literatura, Aristòfanes, comediògraf de l’antiga Grècia, converteix els núvols en personatges d’una de les seves obres, titulada originàriament ‘Nephelai’. Són les filles d’Oceà que habiten als cims de l’Olimp, als jardins de l’Oceà, al país de les Hespèrides i a les llunyanes fonts del Nil.

«Veniu, doncs, núvols veneradíssims a mostrar-vos davant d’aquest home; tant si seieu damunt dels cimals sagrats de l’Olimp, curulla de neu, com si en els jardins del pare Oceà intuïu un cor sagrat en honor de les Nimfes.»
Aristòfanes, ‘Els núvols’. Edicions de la Magrana, 1999

A l’exposició Lectures de paper, aquesta obra (Neféli, 2019) correspon al número 5 de la classificació CDU, que inclou la matèria de meteorologia.
La podeu veure a la Biblioteca Julià Cutiller de Llagostera fins al 29 de novembre.

NEFÉLI

NEFÉLI (2019)
Paper curious

Nubes imperecederas, alcémonos, visibles en nuestra brillante apariencia húmeda, desde nuestro padre Océano, de profundo estruendo, hasta las cimas de altísimos montes cubiertas de árboles (…) Ea, sacudamos de nuestra forma inmortal la lluviosa niebla, y contemplemos, con mirada que mucho abarca, la tierra.
Las nubes
Aristófanes

El nombre Néfele (en griego Νεφέλη) significa nube.
Las nubes desempeñan cierto papel en la mitología. Aristófanes las ha convertido en personajes de una de sus comedias, y las ha dotado de una genealogía: son hijas de Océano (como todas las divinidades del agua); habitan ora en las cumbres del Olimpo, ora en los jardines del Océano, en el país de las Hespérides, ora en las lejanas fuentes del Nilo, en el país de los etíopes. Tal vez haya referencia, en Aristófanes, a unas creencias órficas, o bien son más probablemente creación personal de un mito poético basado en datos folklóricos bastante vagos

Néfele se toma a veces en sentido propio, y en este caso designa la «nube» mágica modelada por Zeus a imagen de Hera para burlar los deseos de Ixión hacia ella. Unida a éste, Néfele engendró a los centauros, seres mitad hombre mitad caballo.

Diccionario de mitología griega y romana, Pierre Grimal