La Venus del 7

L’escultura ‘Venus Anadyomene’ (2019) fa referència a la representació iconogràfica del naixement de Venus emergint de l’escuma del mar.
Aquest concepte el trobem per primera vegada a l’obra ‘Història Natural’ de Plini el Vell:

«La Venus eixint del mar fou consagrada pel diví August al temple de son pare, Cèsar. Aquesta pintura, anomenada ‘Anadyomene’, ha estat elogiada en els versos grecs,
vençuda pel temps, però glorificada».

A l’exposició Lectures de paper, aquesta obra correspon al número 7 de la classificació bibliogràfica CDU, que inclou la matèria d’Art.

La podeu veure a la Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Gregori fins al 30 de setembre.

VENUS ANADYOMENE

Venus Anadyomene (2019)
Paper metal·litzat

Venus Anadyomene (del grec antic, Ἀφροδίτη Ἀναδυομένη, Afroditα nascuda [del mar]) fa referència a la representació iconogràfica del naixement de Venus, deessa de l’amor, emergint de l’escuma del mar. El pintor Apel·les (340 a.C.), el més important del pintors grecs clàssics, va representar aquest motiu en una pintura de la qual coneixem la seva existència a partir de la descripció que Plini el Vell fa a la seva obra Naturalis Historia:
«Venerem exeuntem e mari divus Agustus dicavit in delubro patris Caesaris, quae anadyomene vocatur, versibus Graecis tantopere dum laudatur, aevis victa, sed inlustrata».
«La Venus eixint de la mar fou consagrada pel diví August al temple de son pare, Cèsar. Aquesta pintura, anomenada «Anadyomene», ha estat elogiada en els versos grecs, vençuda pel temps, però glorificada».
Amb el Renaixement, la Venus Anadyomene o ‘Venus emergint del mar’ es va convertir en un motiu que va inspirar a molts artistes al llarg de la història de l’art, com Botticelli, Tiziano, Ingres, Bouguereau i, fins i tot, Picasso.