PNEUMA

Paper. 2017

πνεῦμα, paraula del grec antic.
En sentit literal, aire, vent; alè, respiració; exhalació; vida, ànima; esperit, àngel.

Aquest concepte va ser utilitzat per filòsofs com Anaxímenes de Milet per definir l’arkhé o origen de tot el que existeix en l’univers, així com la naturalesa de l’ànima; també per Zenó de Cítion, fundador de l’estoïcisme, que considerava el concepte pneuma com “alè de vida”; o per als neoplatònics, que formava part de la naturalesa divina.

Altres cultures prenen aquest sentit original d’aire-alè-ànima en conceptes com “ruaj” (רוח) en hebreu, “spiritus” en llatí o “atman” (आत्मन्) en hindi.

És com l’aire que ens envolta,
més que l’aire és un sospir,
un sospir
ple de desitjos
que com els núvols reposa
allà dalt a dins la ment.

Mayte Calamita

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s