Paper. 2017

– A qui estimes més, home enigmàtic? Digues. Al teu pare, la teva mare, la teva germana o el teu germà?
– No tinc ni pare, ni mare, ni germana ni germà.
– Els teus amics?
– Esteu fent servir un mot, el sentit del qual em resta desconegut fins avui.
– La teva pàtria?
– Ignoro en quina latitud deu estar situada.
– La bellesa?
– L’estimaria de tot cor, la bellesa immortal.
– L’or?
– L’odio com vos odieu Déu.
– I què estimes, doncs, estranger extraordinari?
– Estimo els núvols… els núvols que passen allà dalt… i allà… els meravellosos núvols.

Baudelaire. L’Estranger. El “Spleen” de París: petits poemes en prosa.