Exposició a Grècia

El proper 24 d’agost tornaré a la meva estimada Grècia per participar a l’exposició «Η αρχαία Σπάρτη με σύγχρονη ματιά» (“L’antiga Esparta amb una mirada moderna”), al Museu Arqueològic d’Esparta, amb una escultura dedicada al déu grec Apol·lo.

Una exposició que forma part de la programació d’activitats que va començar l’any 2020 amb motiu de la celebració dels 2500 anys de la Batalla de Termòpiles i que enguany la ciutat d’Esparta, bressol de Leònides i els seus 300 guerrers, vol commemorar mirant al passat des de l’art actual.

«Honor a aquells, qui siguin, que llur vida han termenat i en guarden les Termòpiles», va escriure el poeta grec Kavafis. Unes paraules convertides avui en el símbol de les fites que ens proposem a la vida.

CALIGARI

CALIGARI (2019)
Paper curious


Ich muss alles wissen…
ich muss in sein Geheimnis dringen
ich muss Caligari werden…”

«Ho he de saber tot…
he conèixer el seu secret
haig de ser Caligari… «

Robert Wiene. El gabinet del Dr. Caligari

Caligari lee el libro inclinado, entre convulsiones y gestos de tensión. Llega a apretar las hojas entre las manos hasta casi rasgarlas. Su locura es un acto trascendente, está cambiando, está mutando en otro. Sale a la calle que pasa frente a su casa, como si intentara huir y la frase le persigue. Está atrapado en el encuadre. Congelado incluso. La literalidad del espacio hermético se hace material. «Debo convertirme en Caligari». (VVAA. El gabinete del Dr. Caligari)

Presentació “La llengua dels ocells”

El passat dilluns 12 de juliol vaig tenir el plaer de presentar “La llengua dels ocells”, segona novel·la de l’escriptor Pere Parramon, als jardins de la Biblioteca Mercè Rodoreda de Platja D’Aro.

Envoltats de natura i, com no podia ser d’una altra manera, d’ocells, varem compartir amb els assistents a la presentació art, música, mitologia i literatura del món escandinau, però també la màgia del llenguatge dels ocells en les diferents cultures i el viatge de l’heroi en l’epopeia germànica.

Així que, admiració i agraïment, cap al bon amic Pere, defineixen molt bé l’emoció que encara avui es troba a flor de pell per haver presentat aquesta extraordinària novel·la.


WINGS OF DESIRE

WINGS OF DESIRE [Les ales del desig] (2021)
Paper kraft i pedra
Col·lecció particular


Sense que ningú arribi a percebre-ho, entra a la biblioteca un grup d’àngels (…) Volen entendre què senten els vius en aquell moment i per què els llibres atrapen la seva atenció amb tanta intensitat.
Els àngels tenen el do d’escoltar els pensaments de les persones. Malgrat que ningú no parla, capten al seu pas un murmuri constant de paraules xiuxiuejades. Són les síl·labes silencioses de la lectura. Llegir construeix una comunicació íntima, una solitud sonora que els àngels troben sorprenent i miraculosa, gairebé sobrenatural.

Irene Vallejo. L’infinit dins d’un jonc, 2019

CLAR DE LLUNA

CLAR DE LLUNA (2021)
Llenç retroil·luminat

Y la luna como un agujero en el cráneo del mundo
No mires adentro, es una fuerza magnética que te atrae
No mires, no miréis, escuchadme, ¡vais a caer dentro!
Este vértigo bello y etéreo –¡te vas a caer!
Un pozo de mármol la luna
Sombras que se agitan y alas mudas, voces misteriosas, ¿no las oís?

Και το φεγγάρι μια τρύπα στο κρανίο του κόσμου
Μην κοιτάξεις μέσα,
είναι μια δύναμη μαγνητική που σε τραβάει
Μην κοιτάξεις, μην κοιτάχτε,
ακούστε με που σας μιλάω θα πέσετε μέσα.
Τούτος ο ίλιγγος ωραίος, ανάλαφρος θα πέσεις,
ένα μαρμάρινο πηγάδι το φεγγάρι,
ίσκιοι σαλεύουν και βουβά φτερά, μυστηριακές φωνές, δεν τις ακούτε;

Sonata del claro de luna / Η Σονάτα του Σεληνόφωτος (Yannis Ritsos, 1955)