Tríptic exposició «Mirades»

A l’entrada de la sala Joan Maragall del Palau de l’Abadia es troba disponible el tríptic de l’exposició «Mirades», que es pot visitar fins al 3 d’abril a Sant Joan de les Abadesses.
El tríptic inclou la descripció de les dotze escultures exposades i la referència al tipus de mirada que representen, com el desig, el terror, el temps o la mirada interior.

També es pot descarregar al següent enllaç:

OLÍMPIA

Olímpia
Cartró troquelat
2019

‘El objeto del amor difiere del objeto del deseo
en ser algo que la posesión no destruye.’

(Maria Zambrano)

Olímpia, la criatura artificial que encarna un dels paradigmes del sinistre femení, representa la mirada hipnòtica que condueix inexorablement a la passió, a la bogeria i al quedar atrapat en la mirada de l’altre. 
La mirada brillant i ardorosa de l’estudiant Nataniel cap a la bella i enigmàtica Olímpia a L’home de sorra (ETA Hoffmann, 1816) desperta el desig irrefrenable cap a la bellesa d’un cos aparentment animat que el condueix a naufragar en la bogeria. Bello oco, bello oco!

La mirada del mirall

Autoretrat.
Mirall. 2022

A l’exposició «Mirades», la primera mirada que ens trobem és la nostra. Una mirada pròpia que el mirall ens retorna i que es converteix en el nostre retrat, on l’objecte i el subjecte convergeixen. 
És aquesta mirada pròpia la que ens inicia a poder desvetllar les altres mirades que trobem a les dotze escultures de l’exposició. 

Yo te veo. Pregúntame. No hay un espejo más fiel que yo.

Jean-Paul Sartre. ‘A puerta cerrada’

DORIAN

Dorian
Paper
2021
Col·lecció particular

“Cada retrato se abre de su fondo a su superficie, va adelante de él mismo, sale al frente: conjuntamente a su encuentro y a lo lejos. […]
El rostro puede surgir de la sombra; puede también, en medio de un decorado, llevar más bien hacia delante esa parte de sombra que está en el centro de la mirada […]
¿Qué ve el cuadro, qué debe ver o mirar?” 

Jean-Luc Nancy, ‘La mirada del retrato’

A «El retrat de Dorian Gray (Oscar Wilde, 1890) trobem la mirada de la por al pas del temps, a envellir i a desaparèixer. Dorian Gray desitja viure per sempre jove i bell com en un dels retrats que conserva, on s’acumulen totes les passions i les maldats que porta a terme durant la seva vida.

Inauguració exposició «Mirades»

El dissabte 5 de febrer es va inaugurar l’exposició Mirades al Palau de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses amb la presència de l’Alcalde, Sr. Ramon Roqué, de la Regidora de Cultura, Sra. Rosa Fraxanet, qui va fer la presentació de l’acte, i d’amics i familiars.

«Mirades» proposa reflexionar sobre les diferents formes de veure a través de la mirada. Una invitació a obrir els ulls i a mirar. A mirar i a ser mirats per uns rostres que trobem entre els plecs que el paper fa visibles en cadascuna de les escultures, que ens interpel·len sobre com ens relacionem amb el món a partir de conceptes com la por, el desig, el pas del temps o la nostra identitat.

L’exposició es podrà veure fins al 3 d’abril de 2022 al Palau de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses, de dilluns a dissabte, de 10 a 14 h i de 16 a 19 h, i diumenges, de 10 a 14 h.

WINGS OF DESIRE

Wings of desire [Les ales del desig]
Paper
2021

Sense que ningú arribi a percebre-ho, entra a la biblioteca un grup d’àngels (…) Volen entendre què senten els vius en aquell moment i per què els llibres atrapen la seva atenció amb tanta intensitat.
Els àngels tenen el do d’escoltar els pensaments de les persones. Malgrat que ningú no parla, capten al seu pas un murmuri constant de paraules xiuxiuejades. Són les síl·labes silencioses de la lectura. Llegir construeix una comunicació íntima, una solitud sonora que els àngels troben sorprenent i miraculosa, gairebé sobrenatural.

“L’infinit dins d’un jonc” (Irene Vallejo, 2019)

EL ROSTRE VERDADER

El rostre verdader
Paper, filferro d’alumini i mirall
2021

El verdadero rostro no se reduce a la fisonomía. Implica el cuerpo, la palabra y el obrar. Es asimismo gesto. No solo cara. Se dice que esta es espejo del alma, de la mente, del espíritu… Es necesario confiar en los espejos. Y desconfiar de ellos. Son tan elocuentes como silenciosos. No ven, Vemos. No miran, miramos nosotros. Entonces, más bien la mirada refleja la energía, el ánimo, el ánima. Se diga de una u otra forma, la cara no se reduce al cuerpo del que forma parte. Por eso no es tan accesible como parece. Ni siquiera la propia para uno mismo.

Puntos suspensivos. (Ángel Gabilondo, 2015)