L’ÀNGEL DE LA HISTÒRIA

Cartró. 2018

Hi ha un quadre de Klee anomenat Àngelus Novus. Hi veiem un àngel que sembla allunyar-se d’alguna cosa mentre la mira fixament. Té els ulls desorbitats, la boca oberta i les ales desplegades. Aquest és l’aspecte que ha de mostrar necessàriament l’àngel de la història. El seu rostre està encarat al passat. On a nosaltres se’ns presenta una cadena d’esdeveniments, ell només hi veu una sola i única catàstrofe que no deixa d’amuntegar ruïnes sobre ruïnes llançades als seus peus. Voldria aturar-se, ressuscitar els morts i reparar tot allò destruït. Però des del Paradís bufa una tempesta que s’ha aferrat a les seves ales, tan forta que ja no pot tancar-les. La tempesta l’empeny irreductiblement cap al futur, al qual li dóna l’esquena mentre davant d’ell les ruïnes s’amunteguen fins al cel. Aquesta tempesta és allò que anomenem progrés.

Walter Benjamin, Tesis sobre la filosofia de la història, Tesi IX

EL ROTLLE PROFÈTIC

Paper. 2017

1 Després vaig veure un altre àngel poderós que baixava del cel vestit amb un núvol i coronat amb l’arc iris; la seva cara era com el sol, i les seves cames, com columnes de foc. 2 Duia a la mà un petit rotlle obert. Va posar el peu dret damunt el mar i el peu esquerre a la terra, 3 i va cridar amb veu forta, com un lleó que rugeix. Així que hagué cridat, els set trons van fer ressonar les seves veus. 4 Quan els set trons hagueren parlat, jo anava a escriure, però vaig sentir una veu del cel que em deia:
—Guarda sota segell el que han dit els set trons: no ho escriguis!

Apocalipsi 10:1-4

GABRIEL

2017. Paper

‘Encara pregava, quan Gabriel, l’home que havia vist al començament de la visió, se’m va acostar volant. Era l’hora de l’ofrena del capvespre’. (Dn 9,21)

Gabriel és un dels set arcàngels. Fa les funcions de missatger de Déu, que en la mitologia clàssica corresponien a Hermes.
És l’àngel de la vida i la mort i també de la venjança. Apareix esmentat a Llibre de Daniel (capítols 8-9), a l’Evangeli segons Lluc (Lc 1,9-26) i a l’Alcorà (capítol 96), considerat pels musulmans com el primer episodi (surah) revelat per Gabriel a Mahoma.

PNEUMA

Paper. 2017

πνεῦμα, paraula del grec antic.
En sentit literal, aire, vent; alè, respiració; exhalació; vida, ànima; esperit, àngel.

Aquest concepte va ser utilitzat per filòsofs com Anaxímenes de Milet per definir l’arkhé o origen de tot el que existeix en l’univers, així com la naturalesa de l’ànima; també per Zenó de Cítion, fundador de l’estoïcisme, que considerava el concepte pneuma com “alè de vida”; o per als neoplatònics, que formava part de la naturalesa divina.

Altres cultures prenen aquest sentit original d’aire-alè-ànima en conceptes com “ruaj” (רוח) en hebreu, “spiritus” en llatí o “atman” (आत्मन्) en hindi.

 

«És com l’aire que ens envolta,
més que l’aire és un sospir,
un sospir
ple de desitjos
que com els núvols reposa
allà dalt a dins la ment.»
Mayte Calamita

MARTINA

Plàstic. 2017
Sèrie Contravolums

-¡Destino! -prorrumpió entonces-. No quiero ningún destino. Ya no soporto todos vuestros destinos. Yo estoy sola y… -habría querido decir «muy triste», pero en vez de decirlo comenzó a llorar. Era un llanto profundo, violento, que la sacudía de la cabeza a los pies.
El ángel la levantó delicadamente entre las alas.
-Yo estoy aquí -repitió acunándola.
Martina sollozó todavía durante un rato, luego poco a poco se calmó.
[…]
Sniff… ¿son…son plumas de verdad?
-Por supuesto, tesoro, verdaderas plumas originales «ángel de la guarda». Para los niños asmáticos se producen en modelo hipoalergénico.
-Son muy suaves.
-No es mérito mío, pero creo que son una de las cosas más suaves del mundo.
-¿También son impermeables?
-Desde luego, impermeables y antimancha.
-¿Entonces puedo sonarme la nariz?
-Claro, querida, coge el borde exterior que se presta más…
Prrrt sprrt.
Después de haberse liberado ambos orificios, Martina se durmió satisfecha entre los brazos del ángel.

Tobías y el ángel. Susanna Tamaro

UN NINJA AMB ALES

Plàstic. 2017
Sèries Contravolums.

¡Por todos los cirros, por todos los cúmulos! Con estos disfraces nos obligan a ir apretados como salchichas… Ten un poco de paciencia y, ohhh, uf, ya está, casi lo he logrado… Espera… et voilà!
Martina se quedó sin palabras. De los hombros del ninja habían despuntado dos alas enormes y blancas.
– ¿Ahora has entendido?
Martina asintió.
-¡Por supuesto! ¡Eres una gaviota, disfrazada de hombre!
La figura agachó la cabeza, y con la cabeza bajaron un poco también las alas.
-No, querida -dijo en un tono ligeramente abatido-, no soy una gaviota, ni un águila de cabeza blanca, ni una paloma, ni un murciélago albino. Tampoco soy el relleno de un edredón, ni un paracaídas mal cosido. Soy un ángel, querida Marti. Tu ángel de la guarda.
Tobías y el ángel. Susanna Tamaro

EL VOL (The flight)

Paper. 2017

En los mitos, como el de Ícaro, y en los sueños, el vuelo expresa un deseo de sublimación, de búsqueda de una armonía interior, de una superación de los conflictos. Este sueño se encuentra particularmente en los nerviosos, que son poco capaces de realizar por sí mismos sus deseos de elevarse. Significa simbólicamente «no poder volar». Cuanto más se exalta este deseo, más evoluciona esta incapacidad hacia la angustia, y más la vanidad que lo inspira se trueca en culpabilidad. El sueño de vuelo termina en pesadilla de caída: expresión simbólica de la realidad vivida, de los fracasos reales, consecuencia ineluctable de una falsa actitud hacia la vida real.

Diccionario de símbolos (Jean Chevalier)