Visita guiada als «somnis» de Les Bernardes

El passat divendres 15 de desembre vaig tenir el plaer de compartir amb els artistes Jordi Armengol (‘Farm or Farmer?’) i Helena Aguilar (‘Let me Grab your Soul Away’) la visita guiada a les exposicions de Les Bernardes de Salt, conversant sobre imatges simbòliques, animals orwel·lians, heroïnes victorianes i somnis desencantats, molt ben acompanyats pels comissaris Laura Cornejo i Pere Parramon.
Gràcies a tots els que vareu assistir a la visita!

 

ANIMUS . ÀNIMA

Paper. 2016

Arquetips o representacions inconscients segons la psicologia analítica de Carl G. Jung i el seu estudi sobre l’inconscient col·lectiu.

Animus fa al·lusió a la part masculina que es troba a la psique de la dona, això és, el costat analític i lògic i també l’autoconeixement.

Ànima fa referència a les qualitats femenines de la psique de l’home, és a dir, la part emocional i intuïtiva.

Ambdues obres es poden veure a l’exposició «Óneiros», fins al 29 de desembre a les Bernardes de Salt.

Inauguració «Óneiros»

El passat 3 de novembre es va inaugurar a Les Bernardes de Salt quatre exposicions al voltant de la noció de somni, dins el cicle expositiu Els marges de les Bernardes.
Cicle en el que vaig presentar «Óneiros», la meva nova proposta expositiva creada a partir d’una selecció de dotze escultures de paper inspirades en el món oníric.

Óneiros, mot grec que significa ‘somni’, és una reflexió inspirada en el simbolisme i la psicoanàlisi com a vies per donar a cadascuna de les escultures el rol d’imatges simbòliques, que són presents en els nostres somnis.

Gràcies a Les Bernardes de Salt, als comissaris Laura Cornejo i Pere Parramon i a tots els assistents a la inauguració per compartir amb mi la meravellosa experiència de presentar quelcom tan íntim i personal com és la creació artística.

L’exposició es podrà visitar fins al 29 de desembre.
Més informació a www.bernardes.cat

.

De la mitologia als somnis: «ÓNEIROS», nova exposició

El divendres 3 de novembre presento a Les Bernardes de Salt una nova exposició dels «volums imaginaris», aquest cop amb una selecció d’escultures inspirades en el món oníric.

«Óneiros» és una reflexió sobre els somnis per conèixer i desvetllar aquelles imatges simbòliques que es poden fer visibles a través de l’art.
La simbologia i la psicoanàlisis són els fils conductors d’una exposició on es convida al visitant a reconèixer i identificar, en cadascuna de les escultures realitzades en paper, aquelles imatges que formen part dels somnis.

«Óneiros» Del 3 de novembre al 29 de desembre de 2017.
Casa de Cultura Les Bernardes (c. Major, 172, Salt)

PostalPostal Oneiros PatriciaMaseda

 

 

 

 

HEFEST

Paper. 2017

Hefest (Ἥφαιστος) –Vulcà, segons la mitologia romana-, déu del foc i fill de Zeus i Hera. En el grup dels grans déus olímpics és el senyor de l’element igni. Divinitat poderosa dels metalls i de la metal·lúrgia regna sobre els volcans, que són els tallers on treballa amb els seus ajudants, els Cíclops. D’aspecte deforme i coix, Hefest passava per haver tingut aventures amb dones de gran bellesa com la deessa Afrodita. La tradició també li atribuí diversos fills, com Erictoni, llegendari heroi atenès, nascut de la terra fruit del desitg del déu per la deessa Atena.

Font: Diccionario de mitología griega y romana (Pierre Grimal)

EL VOL

Paper. 2017

En los mitos, como el de Ícaro, y en los sueños, el vuelo expresa un deseo de sublimación, de búsqueda de una armonía interior, de una superación de los conflictos. Este sueño se encuentra particularmente en los nerviosos, que son poco capaces de realizar por sí mismos sus deseos de elevarse. Significa simbólicamente «no poder volar». Cuanto más se exalta este deseo, más evoluciona esta incapacidad hacia la angustia, y más la vanidad que lo inspira se trueca en culpabilidad. El sueño de vuelo termina en pesadilla de caída: expresión simbólica de la realidad vivida, de los fracasos reales, consecuencia ineluctable de una falsa actitud hacia la vida real.

Diccionario de símbolos (Jean Chevalier)

VENEZIA

Paper. 2016

Ese es el caracter mágico de la máscara, que, por tal motivo, tiene dos superficies: la interna, que es un molde, una réplica o recipiente vacio de la cara o cabeza del portador, visible y contactable solo para éste; y la externa, que presenta al mundo la nueva identidad que el portador adopta. Comparten ese caracter mágico -la magia, como el milagro, es una transformacion de lo normal en algo distinto, por una voluntad que apela a fuerzas sobrenaturales- tanto la máscara teatral griega como la máscara religiosa del hombre primitivo, o la del niño contemporaneo que «se tranforma» en Superhombre.

Sobre símbolos (Francisco José Folch)