MORFEU
2024
Cartolina marbre i granit
Morfeu [del grec μορφή, forma] és un dels ‘óniroi’ (somnis), fills d’Hipnos (la personificació de la son), que podien adoptar qualsevol aparença per manifestar-se en la ment dels mortals.
Snyskavl [cornisa de neu]
2025
Cartró i roca

NEREIDA (Νηρηίδα)
2024
Paper kraft i totxana envellida al mar.
Πολιτιστικός και Μορφωτικός Σύλλογος Γυθείου – Associació Cultural i Educativa de Gitíon
Escultura de presentació del taller i exposició Μονοπάτια της Θάλασσας (Camins del mar) a Γύθειο (Gitíon), en el programa European Maritime Day 2024 – In my Country Grècia – de la Unió Europea 🇪🇺🇬🇷
A la mitologia grega, les Nereides eren considerades nimfes del mar que ajudaven els mariners a navegar de manera segura.
Representen la cara positiva del mar -la bellesa i la calma- en contraposició a la cara negativa -l’amenaça i el perill- del cant de les sirenes i de les tempestes provocades pel déu Posidó.
A DALT DEL MÓN (Über der Welt)
2024
Paper lokta i marbre
El “refugi”. Els àngels són esperits celestes que tenen el do d’escoltar els pensaments de les persones, de guiar-les i acompanyar-les durant la vida, com a missatgers, guardians i protectors.
Per què jo sóc jo i no sóc tu?
Per què sóc aquí i per què no allà?
Quan va començar el temps i on s’acaba l’espai?
Potser la vida sota el sol és tan sols un somni?
‘Cançó sobre la infància’. Peter Handke
Warum bin ich ich und warum nicht du?
Warum bin ich hier und warum nicht dort?
Wann begann die Zeit und wo endet der Raum?
Ist das Leben unter der Sonne nicht bloß ein Traum?
‘Lied Vom Kindsein’. Peter Handke
SÀTIR
2024
Paper curious metallics llis conyac i arrel spiderwood
La “luxúria”. Força vital de la natura, representat amb cap i cos d’home i potes de cabra, que habitava els boscos i les muntanyes i formava part del seguici del déu Dionís.
Símbol del desenfrenament, de la lascívia i del gaudi dels plaers terrenals.
El teatre ha de ser considerat també com un Doble més enllà de la realitat quotidiana, escrivia el dramaturg Antoni Artaud al seu assaig ‘Le théâtre et son double’ [El teatre i el seu doble] (1938)
L’escultura ‘Drama’ (2023) fa referència a la màscara com a element transformador i expressiu de l’alteritat; un concepte equivalent al Doble.
A l’exposició ‘Lectures de paper’, aquesta obra correspon al número 7 de la classificació CDU, les Belles Arts, que inclou el Teatre.
📅 Fins al 30 d’abril
📍 Biblioteca Antònia Adroher (c/ Can Sunter 46, Girona)