Inauguració de l’exposició «Esfullar roses»

Un plaer participar amb l’escultura ‘Glaux [Atena]’ a l’exposició ‘Esfullar roses’, comissariada per Pilar Farrés i Jaume Geli, a Ca l’Anita de Roses.

Aquesta mostra col·lectiva d’Empordoneses, inaugurada el passat divendres 22 de març, aplega obres d’una vintena d’artistes de diferents disciplines que dialoguen entre les arts plàstiques i la literatura.
Recollides en el catàleg de l’exposició, les obres s’acompanyen de ‘paraules esfullades’ escrites per Jaume Geli en vint textos que les connecten amb l’essència pròpia de cada artista.

Fins al 28 d’abril a la sala d’exposicions Ca l’Anita de Roses (Plaça Sant Pere, 1)

‘Esfullar roses’

Molt contenta per participar a la mostra ‘Esfullar roses’ del col·lectiu Empordoneses.

Del 22 de març al 28 d’abril, 20 ARTISTES despullen les seves obres a Ca l’Anita de Roses en la mostra comissariada per Pilar Farrés i Jaume Geli, que presenta obres d’artistes on arts plàstiques i literatura es nodreixen mútuament.

La inauguració tindrà lloc aquest divendres 22 de març, a les 19 h.

Més informació a https://i.mtr.cool/bnfsstveja

GLAUX

GLAUX [Atena] (2016)
Paper kraft i acer envellit

L’epopeia sol donar a alguns déus epítets que caracteritzen la seva essència i la seva impressió aparents. D’aquesta manera, el mussol (glaux en grec) es considerava l’au d’Atena i una manifestació de la seva presència; i el que més impressiona del mussol és, justament, l’ull lluminós. Quan a Atena se li associa un animal anomenat glaux pel seu gran ull agut i lluent, tal como ella mateixa (Glaucopis, «la dels ulls clars»), no hi ha dubte que per la seva mirada singular el seu esperit es trobava en aquell ull.

Atena era filla de Zeus i de Metis i, segons la mitologia, va néixer del cap del seu pare completament armada, amb la llança i l’ègida, després de que el déu Hefest li obrís el cap amb un cop de destral. A més de ser la deessa de la guerra, també era la protectora de les arts, la literatura i la filosofia. També se l’associa a l’olivera per la seva disputa amb Posidó per la sobirania de l’Àtica. A la “Ilíada” participa en la lluita al costat dels aqueus, donant suport a Aquil·les a Troia, o ajudant a Ulisses a tornar a Ítaca.

Durant segles s’ha atribuït de manera errònia el nom d’òliba (lechuza) d’Atena, donat que en realitat es tracta de l’Athene noctua, nom científic del mussol comú.Walter F. Otto escriu al seu llibre ‘Los dioses de Grecia’ (1987): «No podríamos comprender a Atenea, como a todas las deidades genuinas, desde una sola actividad, singularmente visible. Su mente vigorosa, que hace de ella el genio de la victoria, tiene una amplitud que no se limita a los horizontes de un campo de batalla. Sólo la «inteligencia de los ojos claros», que percibe en cada momento lo decisivo y lo realiza adecuadamente, llena por entero el ideal con la grandeza multiforme de su viva actividad.
(…) Cuando imaginamos el ser de la diosa -espíritu del vivo despertar que comprende rígidamente la exigencia del momento, que siempre encuentra consejo con claridad nunca turbada y enfrenta las tareas más difíciles con la presteza más rápida- , ¿se puede idear un señal y símbolo mejor para este ser que la clara y reluciente mirada del ojo?»