Les darreres imatges de l’exposició #dialegsambelmite són amb els meus pares, la Mayte i en Toni, i amb la Raimonda Coll, coordinadora d’exposicions del AMdA.
I amb ells tanquem el cercle que varem iniciar el passat 2 de desembre al local dels Amics del Museu d’Art de Girona.
Una experiència màgica i, sobretot, un record molt especial que romandrà per sempre en la memòria, perquè la primera exposició mai s’oblida.

Mircea Eliade va escriure que els mites descriuen les diverses irrupcions del sagrat en el món i és aquesta irrupció del sagrat la que fa que el món sigui tal com és avui.

L’olivera es considera un dels arbres que ha tingut una simbologia més destacada a la zona del Mediterrani durant l’antiguitat, essent un dels arbres mítics grecs més importants i venerats juntament amb el roure.

L’origen de l’olivera a la ciutat d’Atenes s’explica a través del mite de la disputa entre Posidó i Atena per la sobirania de l’Àtica. Posidó, déu dels mars i germà de Zeus, va reclamar la zona de l’Àtica clavant el seu trident sobre l’Acròpolis atenesa, d’on va començar a brollar aigua salada; Atena, per la seva part, va fer néixer una olivera. El tribunal format per divinitats de l’Olimp va posicionar-se al costat de la deessa, ja que consideraven que era la que havia atorgat el millor regal a la ciutat: la primera olivera. Des d’aquest moment, la ciutat va adoptar el nom d’Atenes i, durant segles, l’olivera fou venerada a l’Acròpolis com a símbol de victòria.

Com a símbol sagrat, també servia com ofrena dels mortals cap als déus. Així es demostra en alguns relats protagonitzats per personatges mítics com Teseu o Orestes.

També era present a les celebracions religioses tradicionals com la festa de les Panatenees, o Jocs Panatenaics, celebrats en honor a Atena, on tenien lloc curses de cavalls, exhibicions gimnàstiques i espectacles musicals i literaris i en els quals es premiava als vencedors de les competicions amb àmfores que contenien oli d’oliva. O els jocs esportius celebrats a la ciutat d’Olímpia, en els que no només es celebraven proves físiques sinó també de literatura i oratòria, i on el premi era una corona trenada feta de branques d’olivera que reconeixia a l’atleta com a un veritable heroi.