A l’agenda de Revistart de juliol-agost (228) trobareu una referència del meu treball amb el paper acompanyada d’una imatge de l’escultura ‘Pítia’ (2025).
El concepte “pítia” (en grec Πυθία) fa referència a la sacerdotessa consagrada al déu Apol·lo a l’oracle de l’antiga ciutat de Delfos (Grècia). Asseguda en un trípode i presa d’un estat d’inspiració i d’entusiasme, la pítia proferia les respostes del déu a les preguntes dels consultants a través de proverbis i d’afirmacions, sovint ambigües i enigmàtiques.
El podcast en català sobre art i cultura laContrapart dedica el primer episodi de la segona temporada als volums imaginaris. Ha estat un plaer poder conversar amb la Laura Cornejo, en Pere Parramon i en F. Xavier Medina sobre l’art en paper, les escultures i els meus projectes futurs. Gràcies!
La revista de cultura contemporània Mangrana, en el seu 4rt número (estiu 2022), dedica l’apartat ‘tendències’ a l’escultura de paper i cartró, fusta i fang blanc. Gràcies a l’equip de Mangrana per incloure i publicar la meva obra KAOS en aquest apartat.
Ja podeu llegir l’article “Patrícia Maseda y el sueño de papel”, signat pel crític d’art i comissari Pere Parramon Rubio, a la revista Hünter Art Magazine. 👉🏻 http://hunterartmagazine.com/patricia-maseda/
Moltes gràcies a Pepe Calvo Novell, per la publicació!
El crític d’art Eudald Camps publica a Diari de Girona un text sobre l’exposició de la meva obra a l’Aparador22 de Girona.
Podeu llegir-lo al següent enllaç:
Aquest mes de desembre he tingut l’immens plaer de conversar amb l’escriptor Salvador Vergés Cubí, autor de les novel·les «Les sabates descordades» (Curbet Edicions, 2012) i «La veu de la viola» (Viena Edicions, 2016). Una conversa sobre art, literatura i bàsquet que podeu llegir al seu web i que comença amb aquestes paraules: «Dedico una COMPLICITAT més a les arts i els oficis que encara podem fer sense el corrent elèctric: la Patrícia Maseda és un exemple sorprenent d’algú que compleix aquest requisit. Quan vaig descobrir la bellesa de les figures que crea, en una exposició de les moltes que fa arreu, li vaig demanar per parlar amb ella sobre la seva tècnica innovadora. Fins llavors, només havia sentit a parlar de l’origami o papiroflèxia, que construeix objectes decoratius plegant el paper i sense tallar-lo ni afegir-hi cap element, però veure una figura de paper que tenia la mateixa ànima que qualsevol obra escultòrica de les que coneixem fetes en altres materials va ser tota una descoberta.»
Fa unes setmanes, la Patrícia Pla va visitar el meu taller on varem conversar sobre art durant gairebé tres hores. El resultat, aquesta entrevista de vuit preguntes per donar a conèixer una mica més el meu treball en paper així com tots aquells temes que motiven la creació de les escultures.
Diumenge 15 d’abril, Diari de Girona ha dedicat una pàgina del dominical a les meves escultures amb un text magnífic del crític d’art Alexandre Roa, qui ha descrit perfectament l’essència dels «Volums imaginaris» i, sobretot, la intenció de reivindicar el paper com un material d’art per l’escultura.