Volums imaginaris a Revistart

A l’agenda de Revistart de juliol-agost (228) trobareu una referència del meu treball amb el paper acompanyada d’una imatge de l’escultura ‘Pítia’ (2025).

El concepte “pítia” (en grec Πυθία) fa referència a la sacerdotessa consagrada al déu Apol·lo a l’oracle de l’antiga ciutat de Delfos (Grècia).
Asseguda en un trípode i presa d’un estat d’inspiració i d’entusiasme, la pítia proferia les respostes del déu a les preguntes dels consultants a través de proverbis i d’afirmacions, sovint ambigües i enigmàtiques.

Podcast LaContrapart

El podcast en català sobre art i cultura laContrapart dedica el primer episodi de la segona temporada als volums imaginaris. Ha estat un plaer poder conversar amb la Laura Cornejo, en Pere Parramon i en F. Xavier Medina sobre l’art en paper, les escultures i els meus projectes futurs. Gràcies!

Les plataformes on es pot escoltar el podcast són: 🔊 Ivoox: https://go.ivoox.com/rf/93197574
🔊 Spotify: https://spoti.fi/3yctdyD
🔊 Applepodcast: https://apple.co/3y7wIX4
🔊 Googlepodcast: https://bit.ly/3CmAM8p

Revista Mangrana

La revista de cultura contemporània Mangrana, en el seu 4rt número (estiu 2022), dedica l’apartat ‘tendències’ a l’escultura de paper i cartró, fusta i fang blanc.
Gràcies a l’equip de Mangrana per incloure i publicar la meva obra KAOS en aquest apartat.

La revista es pot adquirir al web https://lazona.coop/producte/revista-mangrana-numero-4/ , a les llibreries 22 i Les Voltes de Girona i a les botigues Abacus.

“Del cèrcol a l’art”. Converses amb Salvador Vergés

SVerges 0WP

Aquest mes de desembre he tingut l’immens plaer de conversar amb l’escriptor Salvador Vergés Cubí, autor de les novel·les «Les sabates descordades» (Curbet Edicions, 2012) i «La veu de la viola» (Viena Edicions, 2016).
Una conversa sobre art, literatura i bàsquet que podeu llegir al seu web i que comença amb aquestes paraules: «Dedico una COMPLICITAT més a les arts i els oficis que encara podem fer sense el corrent elèctric: la Patrícia Maseda és un exemple sorprenent d’algú que compleix aquest requisit. Quan vaig descobrir la bellesa de les figures que crea, en una exposició de les moltes que fa arreu, li vaig demanar per parlar amb ella sobre la seva tècnica innovadora. Fins llavors, només havia sentit a parlar de l’origami o papiroflèxia, que construeix objectes decoratius plegant el paper i sense tallar-lo ni afegir-hi cap element, però veure una figura de paper que tenia la mateixa ànima que qualsevol obra escultòrica de les que coneixem fetes en altres materials va ser tota una descoberta.»

Text complert a https://nothopucdirblog.wordpress.com/patricia-maseda/