Déu hindú representat amb un cap d’elefant, símbol de la sagacitat i deïtat de la bona sort. És fill de Xiva i Pārvatī, i germà de Skanda. Per a alguns hindús aquest déu constitueix l’objecte suprem d’adoració, i a la Ganapati Upanisa se’l considera creador, preservador i destructor de l’univers.
El mite més estès sobre el seu cap d’elefant figura al Brahmavaivarta Purana, en el què s’explica que mentre Xiva estava de viatge, els déus varen concedir a Pārvatī, com a premi per la seva devoció cap a ells, el do d’un fill, que era la pròpia encarnació de Krixna. Però el destí va voler que Sani (el planeta Saturn), condemnat a destruir tot allò que mirés, va sentir el desig de contemplar la bellesa del nadó, de manera que en el moment de girar el rostre cap a ell, el cap de l’infant va quedar separada del seu cos. Els déus, afligits, varen col·locar sobre el coll del nen el cap d’un paquiderm que en aquell moment passava per allà.

Diccionario Espasa de mitología universal. 2000