ΑΠΟΛΛΩΝΑ [Apol·lo]

ΑΠΟΛΛΩΝΑ [Apol·lo] (2019)
Paper curious
Col·lecció privada

Apol·lo, un dels dotze déus de la mitologia grega, déu de l’endevinació, del llorer i de la lira, de gran bellesa i harmonia. Com a déu principal de l’antiga Lacònia se li van consagrar les festes més importants d’Esparta, celebrades al santuari d’Apol·lo Amicle (̓Απολλον ̓Αμυκλαίος): la Jacintia (una celebració nacional d’Esparta, que commemorava la mort i el renaixement de Jacint), la Carneia (celebrada en honor a Apol·lo Karneios) i la Gymnopaedia (en la qual potser es commemorava la derrota èpica contra els perses a les Termòpiles).

HERMES

Cartró. 2015

Hermes (Έρμῆς), fill de Zeus i de la plèiade Maia i germà petit d’Atenea. Missatger dels Déus Olímpics, de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, dels lladres, de l’enginy, dels literats i poetes. La iconografia el representa amb sandàlies amb ales, barret i un caduceu, símbol de les funcions d’herald del déus.
A la “Ilíada” d’Homer (Cant XXIV) es parla de la seva funció de mediador. Representat amb aparença de kourós, Hermes guia al rei Príam a través de la frontera del país troià fins al campament aqueu, on es troba la tenda d’Aquil·les. Hermes agafa les regnes del carro de Príam permetent que l’ancià franquegi les portes del campament enemic adormint als sentinelles i, d’aquesta manera, protegint el seu pas. El vell monarca proposa a Aquil·les un rescat pel cos del seu fill Hèctor, mort a mans de l’heroi, per poder-lo portar de retorn a la ciutat de Troia i retre-li els honors funeraris corresponents.

Diccionario de las mitologías y de las religiones de las sociedades tradicionales y del mundo antiguo. Vol. II (Grecia). Yves Bonnefoy. 1997