«Quan la filosofia pinta el clarobscur, un aspecte de la vida ja ha envellit i en la penombra no pot ser rejovenit, sinó tan sols reconegut: el mussol de Minerva inicia el seu vol en caure el crepuscle.» Hegel, ‘Filosofia del Dret’
L’escultura ‘Glaux [Atena]’ (2022) representa el mussol (γλαύξ, en grec) com a símbol de la filosofia, de la saviesa i del coneixement. El que més impressiona del mussol és el seu ull lluminós. Quant a Atena, la deessa de la saviesa, anomenada ‘Glaucopis’ (la dels ulls brillants), se li associa un animal com el glaux pel seu gran ull agut i lluent, no hi ha dubte que el seu esperit és present en aquesta mirada.
A l’exposició ‘Lectures de paper’, aquesta obra correspon al número 1 de la classificació CDU, que inclou les matèries de Filosofia i Psicologia.
La podeu veure a la Biblioteca Carles Fontserè de Porqueres fins al 31 de juliol.
Fins al 28 d’abril, a Ca l’Anita de Rose, es podrà visitar l’exposició comissariada per Pilar Farrés i Jaume Geli, en la qual tinc el plaer de participar amb l’escultura Glaux [Atena] juntament amb dinou artistes més del col•lectiu Empordoneses.
Un plaer participar amb l’escultura ‘Glaux [Atena]’ a l’exposició ‘Esfullar roses’, comissariada per Pilar Farrés i Jaume Geli, a Ca l’Anita de Roses.
Aquesta mostra col·lectiva d’Empordoneses, inaugurada el passat divendres 22 de març, aplega obres d’una vintena d’artistes de diferents disciplines que dialoguen entre les arts plàstiques i la literatura. Recollides en el catàleg de l’exposició, les obres s’acompanyen de ‘paraules esfullades’ escrites per Jaume Geli en vint textos que les connecten amb l’essència pròpia de cada artista.
Fins al 28 d’abril a la sala d’exposicions Ca l’Anita de Roses (Plaça Sant Pere, 1)
L’epopeia sol donar a alguns déus epítets que caracteritzen la seva essència i la seva impressió aparents. D’aquesta manera, el mussol (glaux en grec) es considerava l’au d’Atena i una manifestació de la seva presència; i el que més impressiona del mussol és, justament, l’ull lluminós. Quan a Atena se li associa un animal anomenat glaux pel seu gran ull agut i lluent, tal como ella mateixa (Glaucopis, «la dels ulls clars»), no hi ha dubte que per la seva mirada singular el seu esperit es trobava en aquell ull.
Atena era filla de Zeus i de Metis i, segons la mitologia, va néixer del cap del seu pare completament armada, amb la llança i l’ègida, després de que el déu Hefest li obrís el cap amb un cop de destral. A més de ser la deessa de la guerra, també era la protectora de les arts, la literatura i la filosofia. També se l’associa a l’olivera per la seva disputa amb Posidó per la sobirania de l’Àtica. A la “Ilíada” participa en la lluita al costat dels aqueus, donant suport a Aquil·les a Troia, o ajudant a Ulisses a tornar a Ítaca.
Durant segles s’ha atribuït de manera errònia el nom d’òliba (lechuza) d’Atena, donat que en realitat es tracta de l’Athene noctua, nom científic del mussol comú.Walter F. Otto escriu al seu llibre ‘Los dioses de Grecia’ (1987): «No podríamos comprender a Atenea, como a todas las deidades genuinas, desde una sola actividad, singularmente visible. Su mente vigorosa, que hace de ella el genio de la victoria, tiene una amplitud que no se limita a los horizontes de un campo de batalla. Sólo la «inteligencia de los ojos claros», que percibe en cada momento lo decisivo y lo realiza adecuadamente, llena por entero el ideal con la grandeza multiforme de su viva actividad. (…) Cuando imaginamos el ser de la diosa -espíritu del vivo despertar que comprende rígidamente la exigencia del momento, que siempre encuentra consejo con claridad nunca turbada y enfrenta las tareas más difíciles con la presteza más rápida- , ¿se puede idear un señal y símbolo mejor para este ser que la clara y reluciente mirada del ojo?»
Patrícia Maseda 