Gràcies i enhorabona també a l’Associació Cultural i Educativa de Gythio i a l’Associació d’Estudis Espartans per aquesta activitat!
Camins del mar – Μονοπάτια της Θάλασσας
Ευχαριστώ και συγχαρητήρια κι τον Πολιτιστικό και Μορφωτικό Σύλλογος Γυθείου και το Εταιρεία Σπαρτιατικών Σπουδών για αυτή τη δράση!
El proper 22 d’agost tindré l’immens plaer d’impartir el taller d’escultura de paper i mitologia titulat Μονοπάτια της Θάλασσας (Senders del mar) a la ciutat marítima de Gitíon (Γύθειο), històric port d’Esparta 🇬🇷, acompanyat d’una exposició de les meves escultures en imatges.
L’activitat, que forma part del programa d’actes de l’European Maritime Day (EMD2024), concretament en el programa de Grècia, està pensada per interpretar el mar des de la mitologia i des de l’art, amb el paper com a material de creació d’escultura.
Més info a Εταιρεία Σπαρτιατικών Σπουδών (Spartan Studies Society)
PEGÀS (2022)
Paper i fusta
Col·lecció privada
Pegaso es un caballo alado que desempeña un papel en varias leyendas, especialmente en la de Perseo y, sobre todo, en la de Belerofonte. Su nombre era puesto en relación con la palabra griega que significa ≪manantial≫ (πηγή), y se decía que había nacido ≪en las Fuentes del Océano≫, es decir, en el extremo Oeste, cuando Perseo dio muerte a la Gorgona. Ora la leyenda afirmaba que el caballo divino había salido del cuello de la Gorgona — en cuyo caso habría sido, como Crisaor, que nacido al mismo tiempo, hijo de Poseidón y de la Gorgona—, ora se admitía que habría nacido de la tierra, fecundada por la sangre de aquella. Al nacer, Pegaso voló al Olimpo, donde se puso al servicio de Zeus, llevándole el rayo.
Pierre Grimal. Diccionario de mitología griega y romana
HADES (2022)
Cartró i mirall
Déu del món subterrani i dels morts.
Germà de Zeus, Posidó, Hera, Demèter i Hèstia.
Amb aquest títol tant suggerent, l’escriptor i crític d’art Pere Parramon publica al Huffingtonpost aquest text en el qual fa referència als 2.500 anys de la Batalla de les Termòpiles, a la commemoració per part del Museu Arqueològic d’Esparta amb l’exposició Η Αρχαία Σπάρτη με σύγχρονη ματιά i a la meva escultura ‘Apol•lo’.
El text es pot llegir al web huffingtonpost.es o directament a l’enllaç https://bit.ly/2Wer3yR
Per mi va ser un gran honor particiar en aquesta exposició, no només pel fet de presentar una escultura inspirada en una de les divinitats principals a l’antiga Esparta, el déu Apol•lo, sinó pel fet de que fos la meva estimada Grècia el país que acollís la meva primera participació internacional com artista.
La ciutat d’Esparta és coneguda sobretot pel seu heroi més il•lustre, Leònides, qui amb un exèrcit de 300 guerrers va enfrontar-se a l’exèrcit persa de Xerxes. Una esdeveniment èpic que va tenir lloc al pas de les Termòpiles i que, 2.500 anys després, continua despertant en el nostre imaginari un sentiment d’admiració.
A banda de contextualitzar històricament l’antiga societat espartana, l’autor també fa referència a la conmemoració d’aquests 2.500 anys per part del Museu Arqueològic d’Esparta amb l’exposició Η Αρχαία Σπάρτη με σύγχρονη ματιά, una mostra pluridisciplinar en què l’art contemporani mirava al passat per interpretar l’antiga societat espartana des d’una mirada actual.
ΑΠΟΛΛΩΝΑ [Apol·lo] (2019)
Paper curious
Col·lecció privada
Apol·lo, un dels dotze déus de la mitologia grega, déu de l’endevinació, del llorer i de la lira, de gran bellesa i harmonia. Com a déu principal de l’antiga Lacònia se li van consagrar les festes més importants d’Esparta, celebrades al santuari d’Apol·lo Amicle (̓Απολλον ̓Αμυκλαίος): la Jacintia (una celebració nacional d’Esparta, que commemorava la mort i el renaixement de Jacint), la Carneia (celebrada en honor a Apol·lo Karneios) i la Gymnopaedia (en la qual potser es commemorava la derrota èpica contra els perses a les Termòpiles).
Un honor immens estar a la ciutat d’Esparta amb l’escultura ‘Απόλλων’ (Apol·lo), participant a l’exposició «Η αρχαία Σπάρτη με σύγχρονη ματιά», als jardins del Museu Arqueològic.
Gràcies a la comissària, Evgenia Preva, a Pigi Sakellaropoulou i a Τάμης Βλήτας per la confiança, per l’acompanyament i per fer possible aquest somni!
El proper 24 d’agost tornaré a la meva estimada Grècia per participar a l’exposició «Η αρχαία Σπάρτη με σύγχρονη ματιά» (“L’antiga Esparta amb una mirada moderna”), al Museu Arqueològic d’Esparta, amb una escultura dedicada al déu grec Apol·lo.
Una exposició que forma part de la programació d’activitats que va començar l’any 2020 amb motiu de la celebració dels 2500 anys de la Batalla de Termòpiles i que enguany la ciutat d’Esparta, bressol de Leònides i els seus 300 guerrers, vol commemorar mirant al passat des de l’art actual.
«Honor a aquells, qui siguin, que llur vida han termenat i en guarden les Termòpiles», va escriure el poeta grec Kavafis. Unes paraules convertides avui en el símbol de les fites que ens proposem a la vida.
TIRÈSIES (2020)
Paper kraft
El ciego se aproxima con más facilidad a la esfera de lo sagrado. Éste es el recorrido de quien, en la mitología griega, es el profeta por excelencia, el ciego Tiresias, el implacable juez de Edipo en la tragedia de Sófocles. También Tiresias pierde la vista, pero vuelve a adquirir otra más aguda. […]
Un ciego-vidente convertido en tal por el ambiguo regalo de los dioses; un ciego que pierde la vista por haber visto demasiado -una diosa desnuda [Atenea]-; un ciego que debe expiar una infracción relacionada con la esfera sexual, después de haber pronunciado una sentencia que viola los mysteria Veneris, los secretos más escondidos de la esfera del amor.
La ceguera sirve en estos casos para señalar el paso de un tipo de vista, por así decir normal, a otra especial. Observar que la ceguera es un rasgo que en la mentalidad antigua hermanaba a adivinos y a otras categorías de videntes, como los poetas inspirados por las Musas.
«El mito de Edipo». Maurizio Bettini
Patrícia Maseda 