ÈTER
2026
Paper satinat blanc sobre marbre negre
Del grec Αιθήρ (Aithír).
Segons la mitologia grega, representació de la llum nascuda de la foscor (Èreb) i de la nit (Nix) i personificació del cel superior.
ÈTER
Etiqueta: mitologia
Deesses, dones eternes i altres mites a l’exposició Lectures de paper
El passat 24 de novembre, els alumnes del curs DEESSES, DONES ETERNES. Mitologia clàssica en l’Art, conduït per la Cristina Simon i organitzat per la Casa de Cultura de Riudellots, van visitar l’exposició Lectures de paper, que actualment es pot veure a la Biblioteca Julià Cutiller de Llagostera fins al 29 de novembre.
Va ser una trobada molt agradable en què, a partir de les nou escultures de paper, vam parlar sobre diferents personatges que els alumnes havien vist al curs, com les deesses Atena i Afrodita, així com altres mites i la seva pervivència en la nostra societat.
Moltes gràcies per la visita!
Vídeo Μονοπάτια της Θάλασσας
Vídeo del taller d’escultura de paper i exposició Μονοπάτια της Θάλασσας (Camins del mar) del passat 22 d’agost al Centre Cultural de Γύθειο (Gythio)
Amb les intervencions (en grec), a partir del minut 2, de:
– Alexandra Savvopoulou, per part de Πολιτιστικός Και Μορφωτικός Σύλλογος Γυθείου (Associació Cultural i Educativa de Gythio).
– Τάμης Βλήτας, per part de Εταιρεία Σπαρτιατικών Σπουδών (Societat d’Estudis Espartans).
– Patrícia Maseda, amb una introducció al mar des de la mitologia i als orígens del paper fins a l’actualitat (transcripció al català).
Molt agraïda Petros Kapernarakos (TV Mani Teams Productions) pel vídeo, als organitzadors i a totes i a tots els participants!
Senders del mar a Grècia | Μονοπάτια της Θάλασσας στην Ελλάδα – El taller i l’exposició
Molt agraïda a la Societat d’Estudis Spartans (Εταιρεία Σπαρτιατικών Σπουδών) i a l’Associació Cultural i Educativa de Gythio (Πολιτιστικό και Μορφωτικό Σύλλογο Γυθείου) per convidar-me a fer el taller d’escultura de paper Μονοπάτια της Θάλασσας (Senders del Mar) amb l’exposició d’algunes obres en imatges.
Un agraïment molt especial a Τάμης Βλήτας per donar-me l’oportunitat de portar el meu art a Grècia una vegada més; també, a tots els assistents al taller i als meus amics per acompanyar-me en aquesta experiència inoblidable!
Aquesta activitat, pensada per parlar del mar des de la mitologia, l’art i el paper, forma part del programa de l’European Maritime Day 2024 #emdinmycountry2024 – Grècia, amb què es pretén concienciar de la importància del mar i dels oceans en el nostre planeta.
SÀTIR
SÀTIR
2024
Paper curious metallics llis conyac i arrel spiderwood
La “luxúria”. Força vital de la natura, representat amb cap i cos d’home i potes de cabra, que habitava els boscos i les muntanyes i formava part del seguici del déu Dionís.
Símbol del desenfrenament, de la lascívia i del gaudi dels plaers terrenals.
CAVALL DE FOC
CAVALL DE FOC
2023
Paper seda metal·litzat i ferro
La “noblesa”. Considerat un animal sagrat per les religions antigues, el cavall tenia un paper rellevant al costat de l’heroi i del cavaller. També, com atribut d’Apol·lo en qualitat de conductor del carro solar.
El foc, símbol de poder i atribut d’epifania dels déus, s’associa a la purificació i a la renovació, a la transmutació i a la inspiració de l’ànima creativa.
PEGÀS
PEGÀS (2022)
Paper i fusta
Col·lecció privada
Pegaso es un caballo alado que desempeña un papel en varias leyendas, especialmente en la de Perseo y, sobre todo, en la de Belerofonte. Su nombre era puesto en relación con la palabra griega que significa ≪manantial≫ (πηγή), y se decía que había nacido ≪en las Fuentes del Océano≫, es decir, en el extremo Oeste, cuando Perseo dio muerte a la Gorgona. Ora la leyenda afirmaba que el caballo divino había salido del cuello de la Gorgona — en cuyo caso habría sido, como Crisaor, que nacido al mismo tiempo, hijo de Poseidón y de la Gorgona—, ora se admitía que habría nacido de la tierra, fecundada por la sangre de aquella. Al nacer, Pegaso voló al Olimpo, donde se puso al servicio de Zeus, llevándole el rayo.
Pierre Grimal. Diccionario de mitología griega y romana
HADES
HADES (2022)
Cartró i mirall
Déu del món subterrani i dels morts.
Germà de Zeus, Posidó, Hera, Demèter i Hèstia.
PERSÈFONE
PERSÈFONE (2022)
Mirall, fusta i paper
Como mito de la naturaleza, Perséfone es la semilla que se separa del cuerpo del grano maduro, la madre, cuando tras hundirse bajo tierra regresa en primavera como el nuevo brote. La etimología de su nombre -<la que brilla en la oscuridad>- sugiere que la semilla no muere realmente, sino que continúa viviendo en el inframundo, aunque no pueda ser vista desde la superficie.
El mito de la diosa. Evolución de la imagen. Anne Baring, Jules Cashford
ΑΠΟΛΛΩΝΑ [Apol·lo]
ΑΠΟΛΛΩΝΑ [Apol·lo] (2019)
Paper curious
Col·lecció privada
Apol·lo, un dels dotze déus de la mitologia grega, déu de l’endevinació, del llorer i de la lira, de gran bellesa i harmonia. Com a déu principal de l’antiga Lacònia se li van consagrar les festes més importants d’Esparta, celebrades al santuari d’Apol·lo Amicle (̓Απολλον ̓Αμυκλαίος): la Jacintia (una celebració nacional d’Esparta, que commemorava la mort i el renaixement de Jacint), la Carneia (celebrada en honor a Apol·lo Karneios) i la Gymnopaedia (en la qual potser es commemorava la derrota èpica contra els perses a les Termòpiles).
Patrícia Maseda 