LA DANSA DELS DRACS (The dance of dragons)

Paper. 2016

For the first time since he left the pool where he was hatched our dragon is safe and free again. He is part of an element. He beings to learn the pathways of the wind, the lines of thermals that stretch across the plain and help him to hunt the great herds that forage there. He can even, if he wishes, explore the mountain range for a better and safe lair. In fact his own lair is good enough -that is why he alone of his brood has survived so long.

These first flights take place in the late summer, after he has grown the last essential cavity. All the autumn he hunts and feeds, and when winter rules the plain and the herds go south he hibernates. In the spring he comes out to hunt again, growing stronger and surer every day -every fine day, that is. Even the oldest and most experienced dragon keeps to his cave in storm time, because bodies as light as theirs are helpless when anything more than a gentle wind is up. In areas where the winds are steady and predictable they learn to ride them and use them, but in storm-gusts they are whirled along like blown leaves.

But all through this season he has felt a new urge, calling him towards a centre. (…) They gather to a point, a circling fire-dance. To that point our dragon comes also. Being the youngest he reaches it last of all.

He finds about twenty of his kind circling over a dark tarn where the foothills surge up into the true mountains. All the area bellow is barren rock, poisoned by generations of dragon-juices. The dragons wheel above in spiraling flight, the circles narrowing and narrowing until they close to a point directly above the tarn. That point is the station of the old bull-dragon who “owns” the tarn, and the dragon directly bellow is challenging him for it, while those bellow are working their way up the spiral in a whole series of individual flights until they earn the right to be the next challenger. Our dragon swings into the dance at the outer edge. All night he circles there, breathing very little flame, only venturing into two inconclusive encounters with other young dragons. But at the peak of the cone the flight is real. There are old bull and his challenger are circling close, snorting their fifty-yard plumes of fire, singed here and there with the jets from their rival’s gullet, manoeuvring for the upper hand. (…) That dragon will be the best flier in the dance. He will have proved that his genes are the most suitable to be passed on to the next generation of dragons. This time the old bull wins, and the challenger glides down into a lower circle -his turn may come again.

The flight of dragons (Peter Dickinson)

 

CAT_

Des del moment que surt de la piscina on es va forjar, el nostre drac se sent segur i lliure de nou. Forma part d’un element. Ell comença a aprendre els camins del vent, les línies dels corrents tèrmics que s’estenen a través de la plana i que l’ajuden a caçar els grans ramats que allà s’alimenten. I si ho desitja, fins i tot pot explorar la serralada per cercar un cau millor i més segur. De fet, el seu cau és prou bo -aquest és el motiu per el qual la seva prole ha sobreviscut tant de temps.

Aquests primers vols es produeixen a finals de l’estiu, després que s’hagi desenvolupat l’última cavitat essencial. Durant la tardor, caça i s’alimenta, i quan l’hivern governa la plana i els ramats es dirigeixen cap al sud, ell hiverna. A la primavera següent, torna a caçar, cada vegada més fort i més segur -és a dir, cada dia millor. Fins i tot el drac més vell i més experimentat es manté a la seva cova durant el temps de tempesta, perquè cossos tan lleugers com els seu estan indefensos mentre s’aixeca quelcom més que un vent suau. A les zones on els vents són constants i predictibles ells aprenen a muntar-los i utilitzar-los, però amb ràfegues de tempesta són bandejats com fulles soltes.

Però al llarg d’aquesta estació senten un nou impuls cridant-los cap a un centre. (…) Es reuneixen en un punt, amb una dansa circular de foc. A tal punt arriba també el nostre drac. Sent el més jove arriba l’últim.

Es troba amb una vintena dels seus donant voltes sobre un tarn fosc on sorgeix la vessant de les muntanyes. Tota la zona està coberta de roca estèril, enverinada per les secrecions de generacions de drac. Els dracs volen amunt donant voltes en cercle, reduint-los fins que es troben en un punt directament sobre el tarn. Aquest punt és l’estació del vell drac que “posseeix” el tarn, i el drac que es troba per sota d’ell el repte per aconseguir el lloc, mentre que els altres dracs mantenen per sota la seva posició en espiral mitjançant tot un seguit de vols individuals fins que es guanyen la dret a ser el proper a reptador. El nostre drac es balanceja dansant a la vora exterior. Durant tota la nit dóna voltes, respirant amb una petita flama, aventurant-se només en dues ocasions amb altres dracs joves. Però al cim del con el vol és real. El vell drac i el seu reptador volen propers donant voltes, esbufegant els seus plomalls de cinquanta iardes de foc, socarrimant el coll del seu rival aquí i allà amb els raigs, maniobrant per posicionar-se a dalt del tot. (…) Aquest drac serà el millor aviador a la dansa. S’haurà demostrat que els seus gens són els més adequats per ser transmesos a la següent generació de dracs. Aquesta vegada el vell drac guanya, i el reptador llisca cap avall a un cercle inferior -el seu torn pot tornar a arribar.

The flight of dragons -El vol dels dracs- (Peter Dickinson)

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s