Paper. 2016
Col·lecció particular.

El pardal, dit també passer domesticus, és un ocell de la família Passeridae originari d’Europa i Àsia.

«Ha preguntat a l’home del taulell on és l’estació de tren.
– There’s no train station in Angola, sir.
Pregunta si hi ha estació d’autobusos per agafar-ne un cap a Indianapolis.
– There’s no bus station either.
Amb un cop d’ales m’he posat en una taula abandonada per picotejar les engrunes de pa i els bocins de carn. Som tot un esplet que ens hi abatem a les hores de festí. Hi ha coloms, congèneres, cornelles, sol. S’ha de picotejar de pressa. Els humans van i vénen, els cotxes s’aturen i se’n van.
(…)
Alça el cap. Segueix el vol dels ocells que baixen fins aquí a buscar la seva ració de menjar. Es gira cap a l’home del taulell i li demana una hamburguesa.
– All dressed?
Assenteix. Agafa el diari que hi ha sobre el taulell i el fulleja. S’atura en una pàgina. Escruta atentament els signes que hi ha inscrits, estripa la pàgina i la plega. L’altre li posa al davant un plat ple. Ell es desplaça fins al fons del taulell. Amb els dits agafa un tros de pa i me l’ensenya. El mou sense deixar de mirar-me. Veu que el veig. Volo fins a ell, i alentint el vol i multiplicant el batec d’ales, amb la punta del bec atrapo la molla que m’ofereix. Desplega el full estripat del diari, despenja el telèfon i posa una moneda a la ranura. Jo m’enfilo a la carn i m’hi agafo amb les potes. Picossejo la carn, bec sang. M’atipo.
– Hello / It’s about the car in the newspaper / Yes / This afternoon? / OK / I will be there / Thank you.
Penja. Arrenco el vol. Me li poso a l’espatlla. Arrenco el vol. Em giro, canto, i se’n va.»