Frenesia (Bacant)
2018. Paper kraft de niu d’abella

Benaurat el qui coneix feliç els misteris dels déus, santifica la seva vida i consagra la seva ànima al tias celebrant Bacos a les muntanyes amb purificacions sagrades, i honora les orgies de la gran mare Cíbele, branda el tirs i, coronat amb heura, és servent del Dionís.
[…]
De la terra raja llet, raja vi, raja nèctar de les abelles. Bacos, tot enlairant la flama encesa d’una tea, la belluga amb els tirs, incita a la corredissa i a les danses les dones erràtiques, les enardeix amb els seus crits, mentre deixa anar a l’aire la seva cabellera voluptuosa, com el fum d’encens de Síria.
I entre els clams de l’eve fa ressonar aquestes paraules: «Oh, aneu, bacants; oh, aneu, bacants. Entre la sumptuositat del Tmolos de fonts d’or canteu en honor de Dionís amb els tambors sorollosos i enaltiu amb eves el déu de l’eve enmig de crits i clams frigis, mentre la melodiosa flauta sagrada fa ressonar les melodies sagrades al ritme de les quals van cap a les muntanyes, cap a la muntanya».

Eurípides. Les Bacants