Revista Mangrana

La revista de cultura contemporània Mangrana, en el seu 4rt número (estiu 2022), dedica l’apartat ‘tendències’ a l’escultura de paper i cartró, fusta i fang blanc.
Gràcies a l’equip de Mangrana per incloure i publicar la meva obra KAOS en aquest apartat.

La revista es pot adquirir al web https://lazona.coop/producte/revista-mangrana-numero-4/ , a les llibreries 22 i Les Voltes de Girona i a les botigues Abacus.

ORFEU

ORFEU (2022)
Paper kraft i fil d’alumini
Col·lecció particular

Entonces, Orfeo, levantando la lira con su mano izquierda, empezaba a cantar.
Cantaba cómo la tierra y el cielo y el mar al principio estaban trabados unos con otros en una única forma, y por una terrible discordia se separaron cada uno por un lado. Y cómo un firme destino mantiene en el éter las estrellas y los cursos del sol y de la luna. Y cómo habían surgido los montes y cómo los ríos, que resuenan con sus ninfas propias, y cómo todos los animales llegaron a ser.

Apolonio de Rodas. ‘El viaje de los Argonautas’.

Μια θάλασσα. Un mar

Μια θάλασσα μικρή,
είναι το καλοκαίρι μου,
ο έρωτάς μου, ο πόνος μου.

Μια θάλασσα μικρή
στα δυο σου μάτια φέγγει
κάθε πρωί.

Μια θάλασσα μικρή
στο δάκρυ στο τραγούδι,
στο κάθε σου φιλί.
Μια θάλασσα μικρή.

Στιχουργός: Σαββόπουλος Διονύσης

Un mar petit
és el meu estiu
el meu amor, el meu dolor.

Un mar petit
es reflexa en els dos ulls
cada matí.

Un mar petit
en la llàgrima, en la cançó
en cada petó.
Un mar petit.

Autor: Sabbópulos Dionísis

‘Jardí invers’ a Girona Temps de Flors 2022

Avui comença la 67a. edició de Girona Temps de Flors!
Al pati de la Casa Solterra del Carrer dels Ciutadans, 18 (punt 21) es pot veure el ‘Jardí invers’, la instal·lació floral que l’amic Jaume Geli i jo mateixa hem preparat per aquesta edició en col·laboració amb l’Associació Amics del museu d’Art de Girona i els Serveis Territorials de Cultura de Girona.

PERSÈFONE

PERSÈFONE (2022)
Mirall, fusta i paper

Como mito de la naturaleza, Perséfone es la semilla que se separa del cuerpo del grano maduro, la madre, cuando tras hundirse bajo tierra regresa en primavera como el nuevo brote. La etimología de su nombre -<la que brilla en la oscuridad>- sugiere que la semilla no muere realmente, sino que continúa viviendo en el inframundo, aunque no pueda ser vista desde la superficie.
El mito de la diosa. Evolución de la imagen. Anne Baring, Jules Cashford

Dia de l’art a la Casa Museu Edgar Massegú

Aquest diumenge 10 d’abril, la Casa Museu Edgar Massegú ha obert les seves portes amb un programa d’activitats que incloïa, entre d’altres, música, performance, presentació de catàlegs i l’exposició d’obres d’art de diferents artistes al carrer. Un festival inclòs en la programació del Dia de l’Art organitzat pel Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona.

Moltes gràcies a l’Edgar i la Mia Báez per haver-me convidat a mostrar algunes de les meves escultures de paper en aquest festival, juntament amb altres artistes, i acompanyats de tan bona música.

Tríptic exposició «Mirades»

A l’entrada de la sala Joan Maragall del Palau de l’Abadia es troba disponible el tríptic de l’exposició «Mirades», que es pot visitar fins al 3 d’abril a Sant Joan de les Abadesses.
El tríptic inclou la descripció de les dotze escultures exposades i la referència al tipus de mirada que representen, com el desig, el terror, el temps o la mirada interior.

També es pot descarregar al següent enllaç:

OLÍMPIA

Olímpia
Cartró troquelat
2019

‘El objeto del amor difiere del objeto del deseo
en ser algo que la posesión no destruye.’

(Maria Zambrano)

Olímpia, la criatura artificial que encarna un dels paradigmes del sinistre femení, representa la mirada hipnòtica que condueix inexorablement a la passió, a la bogeria i al quedar atrapat en la mirada de l’altre. 
La mirada brillant i ardorosa de l’estudiant Nataniel cap a la bella i enigmàtica Olímpia a L’home de sorra (ETA Hoffmann, 1816) desperta el desig irrefrenable cap a la bellesa d’un cos aparentment animat que el condueix a naufragar en la bogeria. Bello oco, bello oco!