Lectures de paper, ara, a la província de Girona

Molt contenta d’anunciar-vos la continuïtat de l’exposició Lectures de paper a les biblioteques de la província de Girona.

Comencem per la Biblioteca Carles Fontserè de Porqueres, fins al 31 de juliol, que dona el tret de sortida a una itinerància de l’exposició que durarà cinc mesos (estiu i tardor).
A continuació, seran la Biblioteca Lluís Barceló i Bou de Palamós, al mes d’agost; la Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Gregori, al setembre; la Biblioteca Joan Vinyoli de Santa Coloma de Farners, a l’octubre; i, per últim, la Biblioteca Julià Cutiller de Llagostera, al novembre.

Molt agraïda al Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona per la coordinació de la itinerància, així com a la Cristina i també a en Lluís, que estarà sempre en el nostre record.

‘Les ales de l’art’. Girona Temps de flors 2025

Un any més, els Amics del Museu d’Art i el Museu d’Art de Girona participem al Girona Temps de flors, que actualment celebra la 70a edició.

El projecte, que porta per títol ‘Les ales de l’art’, està inspirat en els àngels, unes figures recurrents en moltes de les obres del Museu d’Art. Com, per exemple, els querubins del retaule de Sant Miquel de Castelló d’Empúries (segle XV), de Joan Antigó, o el serafí de l’absis de Pedrinyà (segle XII – XIII).

SNYSKAVL [cornisa de neu]

Snyskavl [cornisa de neu]
2025
Cartró i roca

Dengang du bestandig mig fant,
da var du litt kostbar iblant;
men nu, når jeg sjældnere går,
nu ser jeg, du væntende står!
To øjne, to øjne kan flætte en snare,
men deon som vil vid’re, får ta sig i vare!
Å visste du bare!

Quan constantment podia ser trobada,
sovint m’arrufaves les celles amb orgull;
però ara que poques vegades aparec,
veig que m’esperes aquí!
Dos ulls, oh, dos ulls van fer una trampa
i després la van estendre, qui vulgui escapar ha de tenir cura i evitar-ho!
Si només ho sabessis!

‘Å visste du bare’ [Si només ho sabessis] (fragment)
Bjørnstjerne Bjørnso

El vol

El alto vuelo sigo
con mis manos:
honor del cielo, el pájaro
atraviesa
la transparencia, sin manchar el día.
Cruza el oeste palpitando y sube
por cada grada hasta el desnudo azul:
todo el cielo es su torre
y limpia el mundo con su movimiento.

‘El vuelo’
Pablo Neruda