LxM 2025
Autor: patriciamaseda
Artista. Escultura de paper.
MORFEU
MORFEU
2024
Cartolina marbre i granit
Morfeu [del grec μορφή, forma] és un dels ‘óniroi’ (somnis), fills d’Hipnos (la personificació de la son), que podien adoptar qualsevol aparença per manifestar-se en la ment dels mortals.
Temps de flors (i àngels)
Girona Temps de flors 2025
Les ales de l’art. Museu d’Art de Girona.
Fragment del pròleg en prosa de l’obra Flors de Maria (1902) de Jacint Verdaguer
‘Les ales de l’art’. Girona Temps de flors 2025
Un any més, els Amics del Museu d’Art i el Museu d’Art de Girona participem al Girona Temps de flors, que actualment celebra la 70a edició.
El projecte, que porta per títol ‘Les ales de l’art’, està inspirat en els àngels, unes figures recurrents en moltes de les obres del Museu d’Art. Com, per exemple, els querubins del retaule de Sant Miquel de Castelló d’Empúries (segle XV), de Joan Antigó, o el serafí de l’absis de Pedrinyà (segle XII – XIII).
Luxmundi
LxM 2025
SNYSKAVL [cornisa de neu]
Snyskavl [cornisa de neu]
2025
Cartró i roca
da var du litt kostbar iblant;
men nu, når jeg sjældnere går,
nu ser jeg, du væntende står!
To øjne, to øjne kan flætte en snare,
men deon som vil vid’re, får ta sig i vare!
Å visste du bare!
Quan constantment podia ser trobada,
sovint m’arrufaves les celles amb orgull;
però ara que poques vegades aparec,
veig que m’esperes aquí!
Dos ulls, oh, dos ulls van fer una trampa
i després la van estendre, qui vulgui escapar ha de tenir cura i evitar-ho!
Si només ho sabessis!
‘Å visste du bare’ [Si només ho sabessis] (fragment)
Bjørnstjerne Bjørnso
Huginn i Muninn 🐦⬛
fljúga hverjan dag
Jörmungrund yfir;
óumk ek of Hugin,
at hann aftr né komi-t,
þó sjámk meir of Munin.
Hugin (pensamiento) y Munin (memoria)
vuelan todos los días
alrededor del mundo;
temo menos por Hugin
de que no regrese,
aún más temo por Munin.
Edda poética – Grímnismál, estrofa 20
Evighet ~ eternitat
[… i això és l’eternitat]
Edvard Munch
Oslo
El vol
con mis manos:
honor del cielo, el pájaro
atraviesa
la transparencia, sin manchar el día.
Cruza el oeste palpitando y sube
por cada grada hasta el desnudo azul:
todo el cielo es su torre
y limpia el mundo con su movimiento.
‘El vuelo’
Pablo Neruda
