Vídeo del taller d’escultura de paper i exposició Μονοπάτια της Θάλασσας (Camins del mar) del passat 22 d’agost al Centre Cultural de Γύθειο (Gythio) Amb les intervencions (en grec), a partir del minut 2, de: – Alexandra Savvopoulou, per part de Πολιτιστικός Και Μορφωτικός Σύλλογος Γυθείου (Associació Cultural i Educativa de Gythio). – Τάμης Βλήτας, per part de Εταιρεία Σπαρτιατικών Σπουδών (Societat d’Estudis Espartans). – Patrícia Maseda, amb una introducció al mar des de la mitologia i als orígens del paper fins a l’actualitat (transcripció al català).
Molt agraïda Petros Kapernarakos (TV Mani Teams Productions) pel vídeo, als organitzadors i a totes i a tots els participants!
NEREIDA (Νηρηίδα) 2024 Paper kraft i totxana envellida al mar. Πολιτιστικός και Μορφωτικός Σύλλογος Γυθείου – Associació Cultural i Educativa de Gitíon
Escultura de presentació del taller i exposició Μονοπάτια της Θάλασσας (Camins del mar) a Γύθειο (Gitíon), en el programa European Maritime Day 2024 – In my Country Grècia – de la Unió Europea 🇪🇺🇬🇷
A la mitologia grega, les Nereides eren considerades nimfes del mar que ajudaven els mariners a navegar de manera segura. Representen la cara positiva del mar -la bellesa i la calma- en contraposició a la cara negativa -l’amenaça i el perill- del cant de les sirenes i de les tempestes provocades pel déu Posidó.
Molt agraïda a la Societat d’Estudis Spartans (Εταιρεία Σπαρτιατικών Σπουδών) i a l’Associació Cultural i Educativa de Gythio (Πολιτιστικό και Μορφωτικό Σύλλογο Γυθείου) per convidar-me a fer el taller d’escultura de paper Μονοπάτια της Θάλασσας (Senders del Mar) amb l’exposició d’algunes obres en imatges.
Un agraïment molt especial a Τάμης Βλήτας per donar-me l’oportunitat de portar el meu art a Grècia una vegada més; també, a tots els assistents al taller i als meus amics per acompanyar-me en aquesta experiència inoblidable!
Aquesta activitat, pensada per parlar del mar des de la mitologia, l’art i el paper, forma part del programa de l’European Maritime Day 2024 #emdinmycountry2024 – Grècia, amb què es pretén concienciar de la importància del mar i dels oceans en el nostre planeta.
El proper 22 d’agost tindré l’immens plaer d’impartir el taller d’escultura de paper i mitologia titulat Μονοπάτια της Θάλασσας (Senders del mar) a la ciutat marítima de Gitíon (Γύθειο), històric port d’Esparta 🇬🇷, acompanyat d’una exposició de les meves escultures en imatges.
L’activitat, que forma part del programa d’actes de l’European Maritime Day (EMD2024), concretament en el programa de Grècia, està pensada per interpretar el mar des de la mitologia i des de l’art, amb el paper com a material de creació d’escultura.
La Victoria, que los griegos llamaron Niké [Νίκη], es una divinidad alegórica de cuya presencia hay registro en Grecia en el siglo VI a.C., pero que ya los egipcios conocían como Nefté, hermana nada menos que de Isis y Osiris. Simboliza el triunfo en la guerra, pero también la participación triunfante en la vida civil, y muy especialmente, en el deporte. En torno a ella no se desarrolló ningún mito especial, probablemente porque tan extática sensación era directamente comprensible a quien quiera la hubiese experimentado o ambicionado. Pero sí generó, en cambio, una abundantísima iconografía. Los griegos la representaron a menudo como una mujer alada, aludiendo a que desciende rauda desde los cielos sobre el vencedor, para hacerle saber al mundo a quién han decidido favorecer los dioses. La agitación de sus vestiduras indica la celeridad con que viene a coronar al triunfador. […] Pueblo conquistador, los romanos la adoptaron gozosamente, y en ese proceso terminó de asumir los atributos que han durado hasta nosotros: la palma en una mano, árbol universalmente asociado a la Victoria, desde luego, y cuyo significado derivos desde lo material a lo espiritual, alcanzando el sentido de regeneración, ascensión e inmortalidad. […] En la otra mano, lleva una corona de laurel. La corona denota el poder que entrega Niké y el laurel, como todas las plantas que permanecen verdes en invierno, es símbolo de inmortalidad; los romanos lo asociaron a la gloria, tamto de las armas como el espíritu, si bien atendieron más a la primera.
– A qui estimes més, home enigmàtic? Digues. Al teu pare, la teva mare, la teva germana o el teu germà? – No tinc ni pare, ni mare, ni germana ni germà. – Els teus amics? – Esteu fent servir un mot, el sentit del qual em resta desconegut fins avui. – La teva pàtria? – Ignoro en quina latitud deu estar situada. – La bellesa? – L’estimaria de tot cor, la bellesa immortal. – L’or? – L’odio com vos odieu Déu. – I què estimes, doncs, estranger extraordinari? – Estimo els núvols… els núvols que passen allà dalt… i allà… els meravellosos núvols.
L’Estranger a El Spleen de París: petits poemes en prosa, Charles Baudelaire