HADES (2022)
Cartró i mirall
Déu del món subterrani i dels morts.
Germà de Zeus, Posidó, Hera, Demèter i Hèstia.
ORFEU (2022)
Paper kraft i fil d’alumini
Col·lecció particular
Entonces, Orfeo, levantando la lira con su mano izquierda, empezaba a cantar.
Cantaba cómo la tierra y el cielo y el mar al principio estaban trabados unos con otros en una única forma, y por una terrible discordia se separaron cada uno por un lado. Y cómo un firme destino mantiene en el éter las estrellas y los cursos del sol y de la luna. Y cómo habían surgido los montes y cómo los ríos, que resuenan con sus ninfas propias, y cómo todos los animales llegaron a ser.
Apolonio de Rodas. ‘El viaje de los Argonautas’.

Avui comença la 67a. edició de Girona Temps de Flors!
Al pati de la Casa Solterra del Carrer dels Ciutadans, 18 (punt 21) es pot veure el ‘Jardí invers’, la instal·lació floral que l’amic Jaume Geli i jo mateixa hem preparat per aquesta edició en col·laboració amb l’Associació Amics del museu d’Art de Girona i els Serveis Territorials de Cultura de Girona.
PERSÈFONE (2022)
Mirall, fusta i paper
Como mito de la naturaleza, Perséfone es la semilla que se separa del cuerpo del grano maduro, la madre, cuando tras hundirse bajo tierra regresa en primavera como el nuevo brote. La etimología de su nombre -<la que brilla en la oscuridad>- sugiere que la semilla no muere realmente, sino que continúa viviendo en el inframundo, aunque no pueda ser vista desde la superficie.
El mito de la diosa. Evolución de la imagen. Anne Baring, Jules Cashford
Aquest diumenge 10 d’abril, la Casa Museu Edgar Massegú ha obert les seves portes amb un programa d’activitats que incloïa, entre d’altres, música, performance, presentació de catàlegs i l’exposició d’obres d’art de diferents artistes al carrer. Un festival inclòs en la programació del Dia de l’Art organitzat pel Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona.
Moltes gràcies a l’Edgar i la Mia Báez per haver-me convidat a mostrar algunes de les meves escultures de paper en aquest festival, juntament amb altres artistes, i acompanyats de tan bona música.
A l’entrada de la sala Joan Maragall del Palau de l’Abadia es troba disponible el tríptic de l’exposició «Mirades», que es pot visitar fins al 3 d’abril a Sant Joan de les Abadesses.
El tríptic inclou la descripció de les dotze escultures exposades i la referència al tipus de mirada que representen, com el desig, el terror, el temps o la mirada interior.

També es pot descarregar al següent enllaç:
Olímpia
Cartró troquelat
2019

Olímpia, la criatura artificial que encarna un dels paradigmes del sinistre femení, representa la mirada hipnòtica que condueix inexorablement a la passió, a la bogeria i al quedar atrapat en la mirada de l’altre.
La mirada brillant i ardorosa de l’estudiant Nataniel cap a la bella i enigmàtica Olímpia a L’home de sorra (ETA Hoffmann, 1816) desperta el desig irrefrenable cap a la bellesa d’un cos aparentment animat que el condueix a naufragar en la bogeria. Bello oco, bello oco!
Avui fa un mes de la inauguració de l’exposició «Mirades» al Palau de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses. Recordem com va anar amb aquest reportatge de Televisió del Ripollès.
Autoretrat.
Mirall. 2022
A l’exposició «Mirades», la primera mirada que ens trobem és la nostra. Una mirada pròpia que el mirall ens retorna i que es converteix en el nostre retrat, on l’objecte i el subjecte convergeixen.
És aquesta mirada pròpia la que ens inicia a poder desvetllar les altres mirades que trobem a les dotze escultures de l’exposició.