“La Xarxa de Museus d’Art de Catalunya ha impulsat la creació d’un cens de dones artistes amb l’objectiu de donar-les a conèixer. L’encàrrec de la preparació d’aquesta base de dades ha recaigut en la historiadora i crítica d’art Elina Norandi”.
“El Museu de Cerdanyola és un exemple del treball que s’està fent. El seu director, Txema Romero, és un entusiasta davant la feina colossal de revertir el paper de les dones als centres museístics. Amb ell recorrem el magatzem i ens descobreix quines obres tenen localitzades. Com les escultures de Dominica Sánchez, situades en un prestatge al costat d’una ceràmica d’Elisa Arimany o del treball en paper de Patrícia Maseda.”
Podeu llegir i visualitzar l’article sencer, emès a Televisió de Catalunya (TV3) i al portal 3/24, clicant la imatge.
Etiqueta: catalunya

DRAC
Paper. 2016
Qualsevol sap què és i com és un drac, tot i que pocs podrien descriure’l amb precisió, i molt menys aventurar el seu significat. Per a molta gent el drac és quelcom medieval, possiblement limitat Europa, però altres farien referència a la Xina perquè l’expansió mundial dels productes comercials a portat a tots el racons els seus dissenys i icones tradicionals, entre ells els fastuosos dracs. El que poques persones coneixen és que els dracs estan presents en l’art, els relats i la mitologia de la major part de les cultures que han anat sorgint i s’han desenvolupat en un o altre dels paisatges del planeta, des de les fosques èpoques de l’Edat de Bronze fins l’actualitat.
Dragones y Dioses. El arte y los símbolos de la civilización Maya (Miguel Rivera Dorado)
En el cas dels dracs catalans, aquests no custodien tresors, sinó que són monstres terribles que es dediquen a cruspir-se al habitants dels voltants de les seves coves, fins que arriba un cavaller i aconsegueix acabar amb ells. El més famós de tots els dracs catalans és, sens dubte, el que mort a mans del cavaller Sant Jordi, patró de Catalunya, per salvar a la donzella que tenia presonera.