Aquil·les, heroi tessali, fill de Peleu i de la Nereida Tetis. El retrat homèric el presentava com un jove de gran bellesa. Desconeixedor de la por, la seva passió era la guerra. Segons una llegenda tardana, la seva mare el submergí a les aigües de l’Èstix per fer-lo invulnerable, però un dels talons, per on el tenia agafat, quedà eixut, convertint-se en el seu únic punt feble. Les seves gestes més destacades les portà a terme durant la guerra de Troia, matant a Hèctor, príncep troià, com a venjança de la mort dels seu amic Patrocle, una amistat proverbial ja que, segons s’afirma, el lligam entre els dos era molt estret. Aquil·les va morir quan Paris li disparà una fletxa que, guiada per Apol·lo, se li clavà en el taló i li causà la mort.

Patrocle, heroi, fill de Meneci. Durant la guerra de Troia acompanyà a Aquil·les a tots els seus combats fins que aquest, enutjat amb Agamèmnon es retirà de la lluita. Patrocle li va demanar les seves armes per continuar combatent; Aquil·les els hi deixà, però en l’enfrontament amb Hèctor aquest el va matar. Hi hagué una batalla al voltant del seu cos, fins que els grecs el recuperaren juntament amb les armes, i li dedicaren uns solemne funeral així com uns jocs atlètics en el seu honor.

Diccionari de mitologia grega i romana. Jordi Parramón i Blasco. 1997