Paper. 2016
Col·lecció particular.
«A l’hora de la mort, la noia
sentia encara el crit de l’Empusa*
que aterria els moribunds
i sotjava les tombes.
Tenia una cama de metall,
l’altra de fems d’ase,
i cridava com criden les ombres dels morts
a les ribes de l’Aqueront.
Sí, és clar! Els vells fantasmes han mort,
però sempre en neixen de nous.»
El crit dels fantasmes i altres poemes. Jaroslav Seifert*
* Fantasma de la mitologia grega
* Jaroslav Seifert (Praga, 1901-1986), premi Nobel de Literatura l’any 1984, és el representant de la primera generació de literats entusiasmats per la creació de la República Txecoslovaca independent. La inspiració bàsica de la seva obra és la nostàlgia de la joventut perduda, la mort, la inutilitat de la vida, en definitiva, una malenconia incurable que s’estén com un cercle viciós de volences, recerques i desigs que el poeta mai no podrà apaivagar. Des d’aquest laberint de pessimisme, però, el poeta intenta una fugida cap al món de la bellesa, de l’idil·li i del paradís.
Pessimisme que es transforma en bellesa. Magnífic
Me gustaLe gusta a 1 persona