EL CRIT (Scream)

Paper. 2016

«A l’hora de la mort, la noia
sentia encara el crit de l’Empusa*
que aterria els moribunds 
i sotjava les tombes.
Tenia una cama de metall,
l’altra de fems d’ase,
i cridava com criden les ombres dels morts
a les ribes de l’Aqueront.

Sí, és clar! Els vells fantasmes han mort,
però sempre en neixen de nous.»

El crit dels fantasmes i altres poemes. Jaroslav Seifert*

 

* Fantasma de la mitologia grega
* Jaroslav Seifert (Praga, 1901-1986), premi Nobel de Literatura l’any 1984, és el representant de la primera generació de literats entusiasmats per la creació de la República Txecoslovaca independent. La inspiració bàsica de la seva obra és la nostàlgia de la joventut perduda, la mort, la inutilitat de la vida, en definitiva, una malenconia incurable que s’estén com un cercle viciós de volences, recerques i desigs que el poeta mai no podrà apaivagar. Des d’aquest laberint de pessimisme, però, el poeta intenta una fugida cap al món de la bellesa, de l’idil·li i del paradís.

Un comentario en “EL CRIT (Scream)

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s