ZÈFIR (2023)
Paper kraft i alabastre
Sèrie ‘Vents’
Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d’ells veig armar:
xaloc, llevant los deuen subvenir
ab llurs amics, lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial,
e que tots cinc complesquen mon retorn.
“Veles e vents han mos desigs complir” XLVI. Ausiàs March
FLOR DE NIT II (2021)
Cartró reciclat sobre llenç
LA FLAMA (2020)
Paper curious
Col.lecció particular
Del bosc del Canigó són los fallaires
que dansen, fent coetejar pels aires
ses trenta enceses falles com trenta serps de foc;
en sardana fantàstica voltegen
i de ma en ma tirades espurnegen
de bruixes i dimonis com estrafent un joc.
Les llums de set en set pugen i baixen,
cinyells de flama los montículs faixen
i es veu entre fumades lo bosc llampeguejar;
surten rius de guspires de tot caire,
com si es vegessen entre terra i aire
los llamps i los cometes en guerra sabrejar.
Jacint Verdaguer. Canigó
BERNARDI (2020)
Paper kraft i arrel
Visité una frondosa floresta que aquellos montañeses denominan Bosque Viejo, singular por la altura de sus troncos, que supera con mucho la del campanario de San Calimero. Pude percibir que en aquellos árboles habitan unos genios que viven también en los bosques de otras regiones. Las gentes del valle, a las que pedí información, parecían desconocer su existencia. Creo que en cada tronco hay un genio, que a veces sale de él adoptando la forma de un animal o de un hombre. […]
Su fuerza, como así se demostró, no podía compararse en modo alguno con la de los hombres. Su vida estaba ligada a la existencia de sus árboles respectivos, y por eso duraba cientos y cientos de años. […]
Parece ser, además, que conocían perfectamente el riesgo de ser aniquilados por los hombres si éstos se decidían a talar los árboles. Lo cierto es que uno de los genios, sin que los habitantes de Fondo lo imaginaran, trabajaba desde hacía muchos años para evitar el desastre: era Bernardi.
Dino Buzzati. El secreto del Bosque Viejo
A BLOW OF AIR [Una ràfega de vent] (2019)
Paper kraft
Sèrie ‘Vents’
O you that are so strong and cold,
O blower, are you young or old?
Are you a beast of field and tree,
Or just a stronger child than me?
O wind, a-blowing all day long,
O wind, that sings so loud a song!
The Wind, Robert Louis Stevenson
Oh, tu que ets tan fred i fort,
O bufador, ets jove o vell?
Ets una bèstia de camp i arbre,
O només un nen més fort que jo?
O vent, bufant tot el dia,
O vent, que cantes tant fort una cançó!
El viento, Robert Louis Stevenson
PUPUT (2017)
Paper
Els ocells han aparegut a l’art des del principi dels temps, tenint papers destacats i diversos al folklore, la religió i la cultura popular.
Les puputs, per exemple, eren considerades aus sagrades a l’Antic Egipte i també símbols de la virtut i de la guerra a Pèrsia i Escandinàvia, respectivament.
Aristòfanes (442 a.C.- 385 a.C.), còmic i dramaturg grec, va convertir al mític Teseu en el puput, rei de les aus, a la comèdia ‘Els ocells’.
LA PRINCESA DELS VERNS (2017)
Paper i fusta
Col·lecció privada
Inspirada en la novel·la El noi saltador i la reina dels guardians rossos (2017), de Pere Parramon.
‘En el temps de parpallejar unes quantes vegades per acostumar els ulls a la foscor, en comptes d’una menudesa emplomallada, el que hi ha al travesser inferior del finestral és una donzelleta asseguda. Més o menys, la mateixa alçada del noi, però en comptes de portar camisa de dormir, com correspondria a aquestes hores, es cobreix amb una llarga vesta teixida amb… teranyines?, fulles?, pols d’arna?, pell de pistils?, o, amb tot això, o amb res que es pugui identificar.
No és que brilli, però la seva pell irradia una lluminositat subtil que espanta les ombres. Per als mortals avesats a les opacitats, sense clarobscurs és difícil reconèixer les formes. Resulta difícil definir on són els límits dels polsos, o establir el principi del front, o traçar els arcs de les celles, o dibuixar la forma dels llavis. (…)
En un moment acaba de fer-s’hi i de seguida es complau amb la gràcia d’un rostre que, malgrat un aspecte indiscutiblement bell i jove, al mateix temps ofereix una expressió de hieratisme salvatge, d’escultura arcaica, d’ídol tallat en fusta d’olivera, de saturació de moltes emocions i molts sentiments i molts coneixements i molts anys. L’edat és una mofa que no deu haver de patir. Els ulls oblics romanen tancats. La transformació li ha llevat les forces? O és que, com ell mateix, necessita fer un alè abans de fer el primer salt?’
LOULOÚDI [flor] (2015)
Cartró
La “bellesa”. Del grec λουλούδι (louloúdi, “flor”). Símbol de la sensualitat, de la renovació del món, del despertar i del renaixement. Però també, del recordatori de la mortalitat.
Patrícia Maseda 