Μια θάλασσα. Un mar

Μια θάλασσα μικρή,
είναι το καλοκαίρι μου,
ο έρωτάς μου, ο πόνος μου.

Μια θάλασσα μικρή
στα δυο σου μάτια φέγγει
κάθε πρωί.

Μια θάλασσα μικρή
στο δάκρυ στο τραγούδι,
στο κάθε σου φιλί.
Μια θάλασσα μικρή.

Στιχουργός: Σαββόπουλος Διονύσης

Un mar petit
és el meu estiu
el meu amor, el meu dolor.

Un mar petit
es reflexa en els dos ulls
cada matí.

Un mar petit
en la llàgrima, en la cançó
en cada petó.
Un mar petit.

Autor: Sabbópulos Dionísis

Φώσφορα Όμματα

Φώσφορα Όμματα [Ulls portadors de la llum]
Paper i filferro d’alumini
2021

“Entre todos estos instrumentos modelaron en primer lugar los ojos portadores de luz y los implantaron en el rostro más o menos por la siguiente razón. Gracias a su arte hicieron que esta especie de fuego, que no es capaz de quemar, sino solamente de proporcionar una suave luz, se volviera cada día un cuerpo apropiado. A este efecto, hicieron de modo que el fuego que reside en nuestro interior y que es hermano del fuego exterior, fluyera a través de los ojos de forma sutil y continua. […] Pero cuando el fuego exterior se retira durante la noche, el fuego interior se encuentra separado de éste: entonces, si sale de los ojos, cae sobre un elemento diferente de él; se modifica y se apaga, puesto que deja de ser de la misma naturaleza que el aire circulante, que ya no tiene más fuego. Cesa entonces de ver y trae así el sueño.”
Platón. Timeo


“Και εκ των οργάνων τούτων πρώτα έπλασαν τα φέροντα το φως, τα όμματα, και τα συνέδεσαν (εις το πρόσωπον) κατά τον εξής τρόπον: Όσον μέρος του πυρός δεν έχει την ιδιότητα να καίη, αλλά να μας δίδη το ήμερον φως, το ανήκον εις την ημέραν, εμηχανεύθησαν να το κάμωσιν εν σώμα. Τω όντι το εντός ημών καθαρόν πυρ, το οποίον είναι αδελφόν εκείνου, το έκαμον να ρέη διά μέσου των ομμάτων λείον και πυκνόν, αφού συνέσφίγξαν όλον το όμμα, αλλά περισσότερον το μέσον αυτού, ούτως ώστε να εμποδίζη το λοιπόν μέρος του πυρός, όσον ήτο πυκνότερον, και να αφίνη να διέρχηται το λεπτόν μόνον καθαρόν.[…] Αλλ’ όταν το συγγενές πυρ απέρχηται, ότε γίνεται νυξ, το άλλο μένει αποκεκομμένον, διότι εξερχόμενον προς εκείνο, όπερ είναι ανόμοιον, μεταβάλλεται αυτό τούτο και σβύνεται, μη ον πλέον (συμφυές) της αυτής φύσεως με τον πλησίον αέρα, διότι ούτος δεν έχει πυρ. Παύει λοιπόν να βλέπη και προσέτι προκαλεί τον ύπνον.”
Πλάτων. Τίμαιος

Esperança

Esperança.
2021

Sèrie Instants.

“Hope and light and motion, her soul whispered. Hope and formation and fusion, Hope and heat and accretion. The miracle of gravity. The miracle of transformation. Each precious thing is destroyed and each precious thing is saved. Hope, hope, hope.”

The Girl Who Drank the Moon. Kelly Barnhill

Conversant sobre la llum i la creació artística amb Mapi Rivera i Pere Parramon

No deixem mai d’entusiasmar-nos ni de cercar l’experiència visionària que ens porta a la creació artística.
Ha estat un plaer immens compartir reflexions amb l’artista Mapi Rivera, en relació a la seva obra artística i al seu llibre “El sentido numinoso de la luz”, i amb Pere Parramon el passat dimecres 8 de maig als Amics del Museu d’Art de Girona, tant ben acompanyats per totes i tots els que varen assistir al col·loqui La llum, l’art i el sagrat.
Gracies!

«La llum, l’art i el sagrat»

Aquest dimecres 8 de maig tindré l’honor de conversar sobre l’art i el sagrat amb l’artista Mapi Rivera (www.mapirivera.com), a propòsit del seu llibre «El sentido numinoso de la luz» (Herder Editorial, 2018), i amb el crític d’art i escriptor Pere Parramon (www.pereparramon.com), en el col·loqui «La llum, l’art i el sagrat».

Dimecres 8 de maig, a les 19h
Local dels Amics del Museu d’Art de Girona (C. Ciutadans, 18)

e2a29e09d45c44b2af8ffb4a363fa7a1