Els àngels del 2

L’exposició ‘Lectures de paper’ marida art, lectura i biblioteques a partir de nou escultures treballades amb diferents tipus de paper i cartró.
Cada escultura, que s’acompanya de tres lectures recomanades pel personal de la biblioteca, fa referència a una de les nou matèries del sistema de classificació utilitzat per les biblioteques, la CDU (Classificació Decimal Universal), que abraça tot del coneixement humà.

L’escultura ‘El missatger’ fa referència a unes figures que es poden trobar en la majoria de religions del món: el àngels. Del grec άγγελος (ággelos) i del llatí angelus, els àngels són els transmissors de la voluntat divina que també poden exercir d’intermediaris executant ells mateixos els designis divins.
Els àngels-adults tenen el seu precedent iconogràfic en la niké clàssica. Els àngels alats comparteixen aquest atribut amb el déu grec Hermes, que al seu torn també és missatger, en aquest cas, del déu suprem de la mitologia grega, Zeus.

Aquesta obra correspon al número 2 de la CDU, que recull les matèries de religió i teologia.

📅 Fins al 2 de març
📍Biblioteca Salvador Allende (c/ de Baix, 2 Girona)

GABRIELE

2017. Paper

‘Encara pregava, quan Gabriel, l’home que havia vist al començament de la visió, se’m va acostar volant. Era l’hora de l’ofrena del capvespre’. (Dn 9,21)

Gabriel és un dels set arcàngels. Fa les funcions de missatger de Déu, que en la mitologia clàssica corresponien a Hermes.
És l’àngel de la vida i la mort i també de la venjança. Apareix esmentat a Llibre de Daniel (capítols 8-9), a l’Evangeli segons Lluc (Lc 1,9-26) i a l’Alcorà (capítol 96), considerat pels musulmans com el primer episodi (surah) revelat per Gabriel a Mahoma.

HERMES

Cartró. 2015

Hermes (Έρμῆς), fill de Zeus i de la plèiade Maia i germà petit d’Atenea. Missatger dels Déus Olímpics, de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, dels lladres, de l’enginy, dels literats i poetes. La iconografia el representa amb sandàlies amb ales, barret i un caduceu, símbol de les funcions d’herald del déus.
A la “Ilíada” d’Homer (Cant XXIV) es parla de la seva funció de mediador. Representat amb aparença de kourós, Hermes guia al rei Príam a través de la frontera del país troià fins al campament aqueu, on es troba la tenda d’Aquil·les. Hermes agafa les regnes del carro de Príam permetent que l’ancià franquegi les portes del campament enemic adormint als sentinelles i, d’aquesta manera, protegint el seu pas. El vell monarca proposa a Aquil·les un rescat pel cos del seu fill Hèctor, mort a mans de l’heroi, per poder-lo portar de retorn a la ciutat de Troia i retre-li els honors funeraris corresponents.

Diccionario de las mitologías y de las religiones de las sociedades tradicionales y del mundo antiguo. Vol. II (Grecia). Yves Bonnefoy. 1997