Aquest dijous 8 de febrer va inaugurar-se ‘Bestiari’, una mostra d’onze escultures de paper i de cartró inspirades en el món de la fauna i la seva representació simbòlica en les diferents cultures.
Al següent enllaç es pot consultar la informació relativa de cadascuna de les obres exposades i recollides al full sala.
Gràcies a la família i a tots els amics que varen poder assistir!
L’exposició es podrà visitar fins al divendres 16 de febrer a l‘Espai Gatassa de Mataró.
Nova exposició dels volums imaginaris, aquest cop presentant un projecte expositiu inspirat en el concepte de bestiari, entès com el gènere literari de tradició medieval que presenta la descripció d’animals reals i imaginaris, i que explora també la vessant simbòlica d’aquesta fauna que, des del principi dels temps, ha estat venerada per clans i tribus primitives i representada com a personificacions de diferents divinitats religioses.
La inauguració tindrà lloc el dijous 8 de febrer, a les 19:30h, a l’Espai Gatassa de Mataró (C. Josep Monserrat Cuadrada, 1).
L’exposició es complementarà amb l’activitat ‘Un matí d’escultures’, un taller familiar per crear figures d’animals en paper i cartró. Dissabte 17 de febrer de 10:30 a 12:30h.
Més informació al programa d’activitats.
PUPUT (2017)
Paper
Els ocells han aparegut a l’art des del principi dels temps, tenint papers destacats i diversos al folklore, la religió i la cultura popular.
Les puputs, per exemple, eren considerades aus sagrades a l’Antic Egipte i també símbols de la virtut i de la guerra a Pèrsia i Escandinàvia, respectivament.
Aristòfanes (442 a.C.- 385 a.C.), còmic i dramaturg grec, va convertir al mític Teseu en el puput, rei de les aus, a la comèdia ‘Els ocells’.
Paper. 2016
El rugido de regia y depredadora magnificencia es lo que convierte en “grandes felinos” al león, el tigre, el leopardo y el jaguar. Acechadores furtivos artistas de la emboscada, despachan su presa de un solo salto y la muerden en el cuello o, si es grande, la abaten bajo la poderosa fuerza de sus ondulantes músculos. Su prestigio no procede de la velocidad sino de la fuerza y la ágil elegancia, lujuriosa sensualidad y suntuoso pelaje. Transmiten gracia protectora y noble autoridad, y lo han inspirado todo, desde las sociedades de guerreros y la magia chamánica hasta una de nuestras imágenes de la divinidad majestuosa más antigua e imponentes.
(…) Los más sociables de los grandes felinos son los leones, dignatarios reales que residen en la sabana y viajan en manada. Sus mantos leonados y la exuberante melena del macho, que rodea su cabeza como el radiante nimbo del Sol, su fiera vigilancia del territorio, que efectúan patrullando, su orgullo y la destreza de la hembra como cazadora y madre relacionan a los leones con el esplendor solar dorado, la supervivencia heroica y la magnanimidad, así como con la compasión del salvador y el soberano, parecidas a la del sol.
Dibujados por los artistas rupestres hace ya treinta dos mil años en la cueva de Chauvet, en el sur de Francia, las manadas de los leones de las cavernas vigilaban y cazaban en las llanuras de forma parecida, cosa notable, a sus homólogos de hoy en día. Los leones que vivían en los márgenes del desierto de Egipto pasaron a representar los centinelas de los horizontes oriental (amanecer) y occidental (anochecer) y las energías de la disolución y del devenir.
El libro de los símbolos. Reflexiones sobre las imágenes arquetípicas.
La dansa dels dracs
Paper. 2016
FIns al 29 de gener a la Llibreria Calmot (Carrer de les Hortes, 4, Girona)
Quan jo era petit hi havia dracs.
Hi havia dracs grans i sinistres, dracs voladors que feien el niu a les parts més altes dels peya-segats com si fossin ocells gegantins. Hi havia dracs petits, marrons i porucs que caçaven rates i ratolins en escamots organitzats. Hi havia Dracs Marins tan enormes que no semblava increïble, vint vegades més grans que la Gran Balena Blava, els quals mataven només per diversió.
M’heu de creure, perquè desapareixen tan de pressa que es podrien extingir ben aviat.
Cressida Cowell. Com ensinistrar un drac
Paper. 2016
L’home no ve del simi, tal com es diu massa sovint. L’home és un simi. Si en la història del món, des del Big Bang fins a la vida de la Terra, hi ha una continuïtat, també hi ha continuïtat entre els nostres avantpassats primat i nosaltres. Ja fa més d’un segle que ho sabem, gràcies a l’estudi dels fòssils. Ara la genètica ens n’ha donat una prova. Els gens, aquests fragments de cromosoma continguts a les cèl·lules, són els qui determinen el que som: individus de l’espècie humana.
Doncs bé, el gens humans no són gota originals. La majoria són idèntics als dels ximpanzés, n’hi ha que són semblants als de les mosques o del plàtan! Som parents propers del altres primats, però també dels mamífers i del conjunt del món viu.
La història més bella de l’home: Com la terra es va fer humana (André Langaney, Jean Clottes, Jean Guilaine i Dominique Simonnet)
EL CANT DEL CIGNE
2016. Cartró i marbre.
Del grec κύκνειον άσμα, el cant del cigne fa referència a una antiga creença per la qual els cignes canten una bella cançó just abans del moment de la seva mort.
Actualment, se sap que el cigne no canta, com es creia en l’antiguitat, sinó que emet un so aspre. Tanmateix, aquella creença sobre el cant del cigne va esdevenir una expressió utilitzada en l’àmbit artístic per referir-se a l’última obra d’un autor o a l’última actuació d’un actor.
Paper. 2016
Toro blanc en el qual, segons la mitologia grega, Zeus es va convertir per seduir i raptar a Europa. Segons el mite, i després de la mort d’Europa, el toro fou col·locat entre els signes del zodíac convertint-se en la constel·lació de Taure.
PAPALLONA (2015)
Cartró
L’“efímer”. Símbol de la bellesa del que és fugaç i del misteri de la transformació física.
És el símbol escollit per representar la lletra grega Ψ («psi”), en relació amb la “psique» (Ψυχή, ”ànima”).
«… Pues lo bello no es nada más que el comienzo de lo terrible, que apenas conseguimos soportar, y lo admiramos tanto porque, serenamente, desdeña destruirnos».
«Antología» (R.M.Rilke)
Patrícia Maseda 