DANA (Dôn)

Cartró. 2016

Deessa-mare dels antics celtes. A Irlanda se la considera la mare dels déus, els famosos Tuatha Dé Danann (tribus de Dana), i el seu nom ha romàs vinculat a la toponímia com per exemple en dues dues cimes de les muntanyes de Kerry, a les què anomenen “Paps of Anu” (Pits d’Anu).
És també la mare d’alguns déus de caire més o menys heroic com Amaethon, Gwyddyon i Arianrod, segons la tradició gal·lesa. També se la pot reconèixer en la irlandesa Morrigan i en la figura de la fada Morgana de les novel·les de la Taula Rodona.
És probable que aquest personatge diví fos cristianitzat sota la figura de Santa Anna, mare de la Verge Maria, de la qual la llegenda bretona en fa una mena de divinitat tutelar.

Pequeño diccionario de mitología céltica (Jean Markale)

EL RAPTE DE GANIMEDES

Paper. 2016

Com a símbol de l’altura, de l’esperit identificat amb el sol i del principi espiritual, l’àliga o àguila es caracteritza pel seu vol intrèpid, la seva rapidesa i familiaritat amb el tro i el foc. Posseeix, doncs, el ritme de la noblesa heroica i des de l’Extrem Orient fins al nord d’Europa és l’animal associat als déus del poder i de la guerra.

El passatge del rapte de Ganimedes, en el qual Zeus es converteix en àguila per portar-lo a l’Olimp i convertir-lo en coper per servir nèctars i ambrosies als déus, és un dels molts exemples que podem trobar a l’àliga en la mitologia.

DRAC

Paper. 2016

Qualsevol sap què és i com és un drac, tot i que pocs podrien descriure’l amb precisió, i molt menys aventurar el seu significat. Per a molta gent el drac és quelcom medieval, possiblement limitat Europa, però altres farien referència a la Xina perquè l’expansió mundial dels productes comercials a portat a tots el racons els seus dissenys i icones tradicionals, entre ells els fastuosos dracs. El que poques persones coneixen és que els dracs estan presents en l’art, els relats i la mitologia de la major part de les cultures que han anat sorgint i s’han desenvolupat en un o altre dels paisatges del planeta, des de les fosques èpoques de l’Edat de Bronze fins l’actualitat.

Dragones y Dioses. El arte y los símbolos de la civilización Maya (Miguel Rivera Dorado)

En el cas dels dracs catalans, aquests no custodien tresors, sinó que són monstres terribles que es dediquen a cruspir-se al habitants dels voltants de les seves coves, fins que arriba un cavaller i aconsegueix acabar amb ells. El més famós de tots els dracs catalans és, sens dubte, el que mort a mans del cavaller Sant Jordi, patró de Catalunya, per salvar a la donzella que tenia presonera.

ASTERI (Minotaure)

Paper. 2015

El minotaure (Μινόταυρος), o Brau de Minos, fou un monstre que tenia cap de toro i cos d’home. En realitat, es deia Asteri, o Asterió, i era fill de Pasífae, esposa de Minos, i d’un toro enviat per Posidó. Minos, espantat i avergonyit al veure néixer aquests monstre fruit dels amors contranatura de Pasífae, va manar a Dèdal construir un immens palau format per un embolic de sales i corredors en el què ningú fos capaç de trobar la sortida, excepte Dèdal. Allà va tancar al minotaure, i cada any li oferia en sacrifici a set joves i set donzelles que la ciutat d’Atenes li pagava com a tribut. Teseu fou un dels joves que va entrar al laberint de manera voluntària i, gràcies a l’ajuda d’Ariadna, va aconseguir no només matar al monstre, sinó també trobar el camí de sortida del palau.

Diccionari de mitologia grega i romana. Jordi Parramón i Blasco. 1997