Paper. 2016
Toro blanc en el qual, segons la mitologia grega, Zeus es va convertir per seduir i raptar a Europa. Segons el mite, i després de la mort d’Europa, el toro fou col·locat entre els signes del zodíac convertint-se en la constel·lació de Taure.
Cartró. 2016
El «pathos» fa referència al concepte grec entès com la passió, el drama emocional, l’expressió patètica, l’angoixa, el sentiment tràgic; en aquest cas representat a través de la contorsió forçada del cartró, insinuant una forma gairebé humana.
Escopes de Paros (395 aC) fou l’escultor grec del «pathos». La seva escultura es caracteritzà per un particular sentiment de dolor, una tragèdia del viure la condició humana en tot el dramatisme del dolor i del patiment.
Cartró. 2016
Deessa-mare dels antics celtes. A Irlanda se la considera la mare dels déus, els famosos Tuatha Dé Danann (tribus de Dana), i el seu nom ha romàs vinculat a la toponímia com per exemple en dues dues cimes de les muntanyes de Kerry, a les què anomenen “Paps of Anu” (Pits d’Anu).
És també la mare d’alguns déus de caire més o menys heroic com Amaethon, Gwyddyon i Arianrod, segons la tradició gal·lesa. També se la pot reconèixer en la irlandesa Morrigan i en la figura de la fada Morgana de les novel·les de la Taula Rodona.
És probable que aquest personatge diví fos cristianitzat sota la figura de Santa Anna, mare de la Verge Maria, de la qual la llegenda bretona en fa una mena de divinitat tutelar.
Pequeño diccionario de mitología céltica (Jean Markale)
Paper. 2016
Com a símbol de l’altura, de l’esperit identificat amb el sol i del principi espiritual, l’àliga o àguila es caracteritza pel seu vol intrèpid, la seva rapidesa i familiaritat amb el tro i el foc. Posseeix, doncs, el ritme de la noblesa heroica i des de l’Extrem Orient fins al nord d’Europa és l’animal associat als déus del poder i de la guerra.
El passatge del rapte de Ganimedes, en el qual Zeus es converteix en àguila per portar-lo a l’Olimp i convertir-lo en coper per servir nèctars i ambrosies als déus, és un dels molts exemples que podem trobar a l’àliga en la mitologia.
Cartró. 2016
Esperit protector sobrenatural representat, quasi sempre, amb la forma d’un animal o avantpassat d’un grup (clan totèmic).
El concepte va fer-se conegut per les estaques o «postes» totèmics, tallats en un tronc d’arbre, dels indis del nord-oest de l’Amèrica del Nord.
Paper. 2016
Deessa egípcia representada com a dona amb cap de lleona i armada amb fletxes. El seu centre de culte era Menfis, on formava tríada amb Ptah i el seu fill Nefertum.
Encarna la força salvatge així com el vigor temible del sol. El seu nom significa “la Poderosa”, i és programàtic per a aquesta deessa d’aspecte felí que desplega la potència de l’animal en tots els seus atacs. Els vents ardents del desert s’interpretaven com el seu alè. Era particularment temible durant els dies epagòmens en els que enviava als seus emissaris a escampar la mort i la malaltia entre els humans, mite que fa al·lusió en realitat a les miasmes que emanaven de les aigües estancades (causa de les febres) a Egipte. Era capaç de causar la malaltia, però també de guarir-la, així que era la patrona de la medicina i el seus sacerdots estaven especialitzats en l’art de la curació.
Diccionario Espasa de mitología universal
Paper. 2016
Niké o Nice (en grec Νίκη) fa referència a la deesa de la victòria en la competició i en el combat.
Se la representava amb ales, per exaltar el seu valor espiritual, amb una palma i una corona de llorer a les mans o bé acompanyant a la deessa Atena.
A l’entrada de l’Acròpolis d’Atenes va erigir-se un temple en el seu nom, el temple de Niké Aptera (victòria sense ales), representada en aquest cas sense les ales per evitar que la victòria marxés mai de la ciutat.
Paper. 2016
Qualsevol sap què és i com és un drac, tot i que pocs podrien descriure’l amb precisió, i molt menys aventurar el seu significat. Per a molta gent el drac és quelcom medieval, possiblement limitat Europa, però altres farien referència a la Xina perquè l’expansió mundial dels productes comercials a portat a tots el racons els seus dissenys i icones tradicionals, entre ells els fastuosos dracs. El que poques persones coneixen és que els dracs estan presents en l’art, els relats i la mitologia de la major part de les cultures que han anat sorgint i s’han desenvolupat en un o altre dels paisatges del planeta, des de les fosques èpoques de l’Edat de Bronze fins l’actualitat.
Dragones y Dioses. El arte y los símbolos de la civilización Maya (Miguel Rivera Dorado)
En el cas dels dracs catalans, aquests no custodien tresors, sinó que són monstres terribles que es dediquen a cruspir-se al habitants dels voltants de les seves coves, fins que arriba un cavaller i aconsegueix acabar amb ells. El més famós de tots els dracs catalans és, sens dubte, el que mort a mans del cavaller Sant Jordi, patró de Catalunya, per salvar a la donzella que tenia presonera.
Cartró. 2016
«El primer Unicornio llegó envuelto en una nube, impulsado por un blanco torbellino. Descendió con suavidad desde los cielos a los campos infantiles de la Tierra, aún antes que sus fuegos iniciales se hubieran extinguido. Posee entonces el Unicornio el brillo de la Luz y puede apartar de sí toda oscuridad, toda tiniebla. Se le llamó «Asallam», el primer Unicornio de los nacidos, creatura de conformación temible y para contemplar hermosa, dotado de un cuerno de luz en espiral señal del Galgallim, el guía.»
«Codex Unicornis, De Historia et Veritate Unicornis» (Magnalucius, segle XV)
DROMEAS (2015)
Cartró
«Llamó a Fidípides, el corredor, y le mandó que se llegara a la ciudad (Atenas) para dar aviso de que no se rindieran bajo ningún concepto, ya que su victorioso ejército estaba a punto de llegar (…)
Fidípides había recorrido en pocas horas más de cuarenta kilómetros: su sacrificio es recordado cada cuatro años en las Olimpiadas modernas cuando atletas de todas las partes del mundo compiten sobre la misma distancia recorrida por él para ganarse el reconocimiento más codiciado y más prestigioso, el de los corredores del maratón.»
«Akropolis» (Valerio Massimo Manfredi, 2000)
Patrícia Maseda 